04.04.2014 - 11:45
Molts pensen que encara se’n sap poca cosa i que no ha tingut gaire ressò mediàtic: però a les nits, en unes quantes escoles del País Valencià, hi ha el llum encès. Grups de pares i mestres han decidit de tancar-s’hi per a exigir que es mantinguin les línies en català que el govern d’Alberto Fabra vol eliminar el curs que ve. En total, és previst que es perdin cent cinquanta línies, setanta de les quals seran, de segur, en la nostra llengua. Pel que fa a les altres vuitanta, encara no se sap a quina llengua corresponen. ‘És un atac brutal a l’educació pública i en valencià, el més greu que s’ha fet mai; és tan gros que la gent ni ho sap’, diu Sílvia Ureña, portaveu de la plataforma Prou. Aquesta associació va néixer fa poques setmanes a Ontinyent, un dels municipis més afectats. Pretén coordinar les accions entre les escoles que, fins fa pocs dies, actuaven separadament. Allò que fa poc era un moviment incipient ja s’ha estès pràcticament per tot el País Valencià.
El primer col·legi on els pares van decidir tancar-se, ja fa més de quaranta dies, és el Ciutat de Cremona, a Alaquàs. La conselleria vol eliminar l’única línia d’infantil de tres anys que hi quedava i, malgrat ser el centre més sol·licitat del municipi, aquesta línia no consta en l’oferta per a la matriculació de l’any que ve. Els mestres parlen amb por i eviten les càmeres. No és gens estrany: han rebut amenaces i pressions de la conselleria, que ha arribat a demanar quins professors es quedaven a dormir a l’escola per donar suport als pares. Però els pares, constituïts en la plataforma TotsSomCremona, no pensen cedir i diuen que continuaran tancats fins que el govern no hagi rectificat.
‘La nostra lluita continuarà almenys fins al setembre. Hi ha vint pares pel cap baix que portaran els seus xiquets a l’escola i aleshores haurà de ser el govern que faça alguna cosa, perquè si no rectifica aquests xiquets no tindran aula’, explica Miguel Piqueras, de la plataforma TotsSomCremona.
El cas del Ciutat de Cremona, a més, és especial. És un centre fet tot de mòduls pre-fabricats, des de fa set anys. La Generalitat havia promès als pares i al municipi una escola nova i fins i tot s’havien licitat les obres, però no s’ha fet cap pas i ara, amb l’eliminació de línies, tot fa pensar que la intenció del govern és de fer desaparèixer el centre a poc a poc, eliminant-ne les línies.
Una revolta que comença: Alaquàs, Ontinyent i ara també Castelló
El Ciutat de Cremona va anar seguit dels col·legis Martínez Valls i Bonavista d’Ontinyent fa dues setmanes i, a partir de la setmana que ve, també les escoles de Castelló Mestre Canós, Herrero, Antonio Armelles i Bisbe Climent. Segons la plataforma Prou, s’espera que aviat s’hi afegeixin encara més escoles. ‘No cedirem i continuarem tancats fins que el govern no haja rectificat’, diuen unànimement tots els pares. I ja preparen un seguit de noves accions fora dels centres per a les setmanes i mesos vinents. Una primera mostra de la força d’aquest moviment que tot just comença es va poder veure dissabte a Ontinyent, en la primera gran mobilització (vegeu el vídeo de l’emissió en directe íntegra que en féu VilaWeb) de la comunitat educativa d’enguany: més de dues mil persones van participar en la manifestació i en la festa posterior.
A més, el dissabte dia 12 hi ha prevista una concentració a València davant el Palau de la Generalitat convocada per la plataforma TotsSomCremona. És previst que hi assisteixin pares i mestres d’escoles de tot el país. I aquest cap de setmana, d’una altra banda, comencen les Trobades d’Escola Valenciana, que enguany, arran de l’ofensiva del govern valencià, es preveuen més reivindicatives que mai. El moviment dels pares valencians ja ha rebut el suport explícit de l’Assemblea de Docents de les Illes i d’algunes altres entitats d’arreu del país. La plataforma considera que l’atac a l’escola i a la llengua es viu, de maneres diferents, a tots els territoris de parla catalana. I per això valora i demana que la lluita per la defensa de la llengua esdevingui unitària a tot el país.
‘Amb l’excusa de la crisi es trauen finalment la careta per atacar l’escola pública i en valencià’
Tots els centres afectats tenen en comú que majoritàriament ofereixen ensenyament íntegrament en la nostra llengua i que són els col·legis amb més demanda. ‘És ben sospitós que ara ataquen els centres amb més bons projectes educatius i amb més personalitat, que a més són públics i en valencià’, diu Rafa Revert, pare de l’escola Bonavista d’Ontinyent, que l’any que ve perdrà una de les línies en català. ‘No és cap sorpresa, però amb l’excusa de la crisi es trauen la careta per atacar l’escola pública i en valencià’, diu el batlle d’Ontinyent, Jorge Rodríguez (PSPV), que ha donat suport a les reivindicacions dels centres. Per a molts, res no és casual i les intencions del govern formen part d’una estratègia molt ben pensada i dissenyada per a atacar a poc a poc l’escola pública i en català. L’argument del govern és la baixada de la natalitat i la necessitat d’augmentar la ràtio d’alumnes per aula (de 25 a 30) a causa de la crisi, cosa que permet tancar aules.
Però resulta que les peticions per a estudiar en català al País Valencià no han parat de créixer. En aquests moments hi ha dos-cents trenta mil xiquets matriculats en les línies en valencià, un 30% del total, i es calcula que cent mil més no ho han pogut fer per manca de places, malgrat haver estat aquesta la seva primera opció. És a dir, mentre la demanda creix, el govern en redueix l’oferta.
El cas del Pare Català: ‘A cent metres hi ha un centre en castellà amb places vacants’
Un altre cas paradigmàtic és el del col·legi Pare Català de Benimaclet, a València, que ofereix tres línies d’immersió en català. El govern no tenia previst de tancar cap d’aquestes línies, que també són les que tenen més demanda al barri, però la denúncia de dues famílies va desfermar un conflicte inesperat: van exigir que es canviés de llengua tota una aula perquè volien que els seus fills fossin escolaritzats en espanyol. El govern els va donar la raó i va emetre una resolució exigint al centre el canvi de llengua de tota l’aula abans d’un mes.
‘Hi ha una escola a cent metres del Pare Català que ofereix tota la línia en castellà i que té places vacants; és un conflicte absurd, tret que volgueren crear un conflicte polític, cosa que han aconseguit’, diu Francesc Felipe, d’Escola Valenciana. El termini que el govern havia donat a l’escola per a canviar de llengua s’acabava avui, però la setmana passada la consellera d’Educació, María José Català, va haver de fer-se enrere per la pressió dels pares de l’escola i va decidir que posaria un nou mestre a l’escola per als dos xiquets que havien de ser educats en espanyol. És previst que aquest mestre arribi dilluns.
Dilluns, resposta de la conselleria per als col·legis d’Ontinyent
Dilluns també és el dia en què la conselleria ha de respondre els recursos de reposició que van fer els col·legis d’Ontinyent afectats i en què hi ha els pares tancats cada nit. Pares i mestres demanen que no s’eliminin les línies, però ningú no s’atreveix a estimar quina serà la resposta de la conselleria, que ja ha hagut de recular i rectificar en el cas del Pare Català i que veu com el moviment s’estén cada dia i va prenent més força. Els pares, mentrestant, no pensen aturar-se.
