05.04.2014 - 06:00
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) posarà avui la primera pedra d’un full de ruta que inclourà una gran mobilització per a l’Onze de Setembre vinent, amb vista a la consulta del 9 de novembre. Un full de ruta (pdf) en què el secretariat de l’entitat situa la data del 23 d’abril del 2015 com un horitzó plausible per a fer una declaració d’independència de Catalunya. Això ho haurà d’aprovar avui a Tarragona l’assemblea general de l’entitat, que també aprovarà els actes de la Diada, entre els quals hi ha plantejats l’ocupació de punta a punta de la Diagonal de Barcelona. Seguiu l’acte en directe ací, a partir de les 10.00:
Watch live video from anc2014 on www.justin.tv
Els setanta-set membres del secretariat nacional de l’ANC han acordat aquesta proposta d’omplir la Diagonal. Encara no es pot assegurar que la via urbana on es faci la manifestació sigui aquesta, però ja treballen amb les institucions per decidir la millor opció. Segons les explicacions que fonts del secretariat van donar a VilaWeb, l’acció de l’Onze de Setembre seria molt més complexa; no únicament s’ompliria un carrer.
Es calcula que per a omplir l’avinguda Diagonal de Barcelona s’hauria de superar el milió i mig de participants de la Via Catalana de l’any passat, que va travessar el Principat, des del Pertús fins a Vinaròs. El secretariat ha triat l’opció de la Diagonal entre les tres-centes propostes que havia rebut. La proposta es debatrà i s’oficialitzarà avui a l’assemblea general de l’entitat.
Cap a la declaració d’independència
Una de les decisions més destacades que prendrà l’assemblea general d’avui és l’aprovació del full de ruta 2014-2015. El text que es votarà diu que correspondrà a les institucions catalanes de decidir la data de la declaració d’independència, que s’hauria de fer tant si hi ha consulta com si no. I apunta al 23 d’abril de l’any que ve com a ‘horitzó plausible i fins i tot desitjable per a fer aquesta declaració.’
L’ANC considera que hem entrat en la fase del procés que anomena de ‘declaració d’independència’, a la qual es pot arribar per vies diferents segons la situació política que hi hagi.
L’ANC preveu quatre hipòtesis: que es faci la consulta ‘de manera més o menys tolerada i en un clima polític que en pugui garantir l’estabilitat i la fiabilitat suficients’; que es faci amb l’oposició total de l’estat; que la Generalitat consideri que no es pot fer la consulta ‘perquè la situació política i social no ho permet, perquè no hi ha el clima de llibertat ni les garanties suficients’; i que ‘no es faci perquè la Generalitat ha estat políticament i jurídicament intervinguda per part de l’estat espanyol.’
Si es fa la consulta el 9 de novembre, amb el permís de l’estat o sense, ‘els resultats favorables a la constitució d’un estat independent impliquen l’inici d’un procés de negociació previ a la declaració d’independència. Esgotades totes les possibilitats de negociació, la declaració s’haurà de produir igualment’, diu el text.
En cas que no es pugui fer la consulta, tant si es convoquen eleccions avançades de caràcter plebiscitari com si no, l’ANC diu que caldrà promoure la constitució d’una assemblea de càrrecs electes (formada pels diputats del parlament, per més que s’hagi intervingut, i els diputats catalans a les corts espanyoles i a l’eurocambra) ‘que procedeixin a la declaració d’independència dels representants del poble de Catalunya’.
El procés popular per a construir el nou estat
L’ANC també es refereix en el full de ruta a la fase de constitució de la república catalana. Així en parla la ponència: ‘El parlament caldrà que faci pública la seva decisió d’obrir un procés constituent en què fixi el calendari electoral, i amb la constitució d’una ponència constitucional que elabori una proposta de constitució que sigui sotmesa a referèndum, en el termini més breu possible. El pas següent haurà de ser la convocatòria de les primeres eleccions generals al nou parlament català que iniciï el primer període de sessions.’
El termini que es preveu és que per Sant Jordi d’enguany comenci ‘el procés popular per a posar les bases del nou estat’, amb l’objectiu que ‘la feina quedi enllestida el dia de Sant Jordi del 2015.’ Afegeix que ‘caldria treballar amb la perspectiva de poder celebrar el referèndum per aprovar la nova constitució el dia 11 de setembre del 2015.’
Fase posterior: constitució de la república catalana
El full de ruta de l’ANC no es queda amb la declaració d’independència, previsiblement el dia de Sant Jordi de l’any vinent, sinó que esmenta l’etapa posterior de constitució de la república catalana: ‘Després de la declaració d’independència, hi ha un seguit de propostes d’actuació que s’han de preparar des d’ara mateix per a poder ésser efectives en la fase posterior.’ Es parla, d’entrada, d’un procés constituent ‘net, clar i engrescador si es prepara des de molt abans’. L’ANC, en aquest sentit, considera que si el procés d’independència és impulsat per la societat civil, ‘sembla lògic que el procés constituent que acabarà definint les estructures del nou estat tingui la màxima participació popular’. Aquest procés popular per a establir les bases del nou estat ha de començar el dia de Sant Jordi d’enguany i la feina ha de quedar enllestida per Sant Jordi del 2015. ‘Caldria treballar en la perspectiva de poder fer el referèndum per a aprovar la nova constitució el dia 11 de setembre de 2015.’
Països Catalans i l’Aran
En l’apartat denominat ‘ideari base’ del document es diu que l’objectiu de l’ANC, en primera instància, és assolir la independència del Principat i que esdevingui un estat sobirà’. Això no implica, afegeix, renunciar a la construcció d’un ‘projecte compartit amb la resta de la nació catalana, si així ho decideixen els altres països que la formen’. Per això, ‘assumint que cada territori té un ritme propi’, l’ANC propiciarà que es treballi en un full de ruta específic per a cada país, basat en la seva realitat, i que contribueixi al projecte compartit.
També s’hi esmenta l’Aran: ‘Com a part de la nació occitana històricament unida a Catalunya a través del pacte, l’Assemblea defensa el seu dret de decidir en llibertat el seu futur polític un cop Catalunya s’hagi pogut autodeterminar i, si així ho consideren oportú els aranesos, a formar un estat federat amb Catalunya.’
