‘El català s’ensenya més arreu del món que a l’estat espanyol’

Estudiar llengua i cultura catalanes és possible aquest curs a gairebé 150 centres universitaris de tot el món, i almenys 6.000 persones ja ho han provat. ‘Hi ha una voluntat indiscutible d’incorporar el català als programes d’estudis universitaris’, assegura a l’ACN el director del Centre d’Estudis Catalans de la Queen Mary University de Londres, Jordi Larios, que lamenta que aquesta voluntat a Espanya ‘no existeix o és poc significativa’. L’atracció per Barcelona, la política o fins i tot el futbol empenyen molts dels estudiants internacionals a inscriure’s als estudis. Segons l’Institut Ramon Llull, també creix la demanda per conferències sobre el procés sobiranista.

La Zoe és grega. Ha viscut durant un temps a França i ara estudia i resideix a Londres, on ultima la seva tesi doctoral sobre Sociofonètica del català a la prestigiosa Queen Mary University. L’any 2007, de vacances a Barcelona, va aconseguir entrades per un partit de futbol al Camp Nou, parada turística obligatòria. Entre crits i gols, va despertar-se la seva curiositat pel català. ‘Volia saber per què el Barça lluita per la identitat catalana i per la promoció de la llengua. I fa dos anys vaig decidir estudiar català’, explica. Ara, dos dies a la setmana, té classes de llengua i cultura catalanes a la Facultat d’Arts, on comparteix aula amb altres estudiants del Regne Unit, Irlanda, Rússia o l’Equador, que majoritàriament cursen Estudis Hispànics. Alguns d’ells, la doble llicenciatura d’Estudis Hispànics i Llengua Catalana, que inclou assignatures introductòries al català, així com relatives a l’art, la literatura i la història del país.

El curs acadèmic vinent, els estudiants d’aquesta universitat britànica també tindran l’oportunitat de fer una altra doble llicenciatura en català, que tindrà el 50% del temari centrat en matèria catalana. La universitat Queen Mary es convertirà així en el primer centre món en oferir-la. De fet, és una de les cinc universitats internacionals que acull una càtedra o un Centre d’Estudis Catalans, tots impulsats per l’Institut Ramon Llull amb l’objectiu de consolidar els estudis de llengua, literatura i cultura catalanes i de promoure la recerca dins l’àmbit acadèmic.

El professor Jordi Larios dirigeix el Centre d’Estudis Catalans de la Queen Mary des de 2005, i assegura que l’interès docent pel català ha crescut els darrers anys, també en l’àmbit de la recerca. Des del 2010, en aquesta universitat de Londres ‘s’han fet mitja dotzena de tesis doctorals’ sobre temàtica catalana, destaca.

El professor lamenta, però, que el català ‘s’ensenya més arreu del món que a l’estat espanyol, fora dels territoris de parla catalana’. ‘Només algunes universitats espanyoles’, com les de Granada o Salamanca, assegura Larios, ‘tenen departaments dedicats a la docència del català o que donen aixopluc al català’. ‘Són excepcions’, reitera. Larios creu que a l’Estat ‘no hi ha voluntat o és poc significativa’ d’incorporar el català als programes acadèmics. ‘És una voluntat tenyida d’un color polític, el del nacionalisme espanyol’, afegeix.

En total, sense comptar les zones catalanoparlants de Balears, Catalunya i València, són nou les universitats de l’Estat que imparteixen contingut acadèmic sobre llengua o cultura catalanes, mentre que a Itàlia en són 13, a Alemanya, 19 i a França i el Regne Unit, 21.

Una diferència ‘considerable’, segons Andreu Bosch, director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull, departament que compta amb un pressupost públic de 1.580.000 euros. El 85% dels diners es destinen a cobrir els costos de contractació del personal docent a 89 de les 146 universitats d’arreu del món que aquest curs acadèmic ofereixen contingut català.

Barcelona, pol d’atracció

L’Ester Pou és una de les professores universitàries i explica que el nombre d’estudiants de català ‘creix cada any’ al Regne Unit. ‘El boca-orella funciona. Molts, en descobrir Barcelona o Catalunya, volen aprendre la llengua que han escoltat al carrer i després ho comenten a altres companys’, assegura. A més, explica, els estudiants de Filologia tenen l’opció de cursar un curs acadèmic a l’estranger, i Barcelona és un dels destins preferits.

‘La meva família s’ha traslladat a viure-hi, i com que a mi també m’agradaria anar-hi a treballar, ara aprenc el català’, explica la Maria, una estudiant russa enamorada de la Ciutat Comtal. D’altres estudiants, segons Jordi Larios, ‘mostren la seva curiositat per la nostra llengua en arribar a la Queen Mary, quan s’adonen que la cultura hispànica no existeix com a tal, sinó que el que existeixen són diferents cultures hispàniques, entre elles, la catalana’, assegura.

‘És cert que la situació política actual a Catalunya fa que estudiants de les universitats [internacionals] s’interessin per entendre què està passant al país, el procés que estem vivint’, assegura Andreu Bosch, de l’Institut Ramon Llull. ‘Els alumnes et pregunten per això i segueixen el tema als mitjans internacionals’, apunta la professora Pou. ‘Això també es reflecteix en la demanda de conferències que ens fan les universitats’, afegeix Bosch, que organitzen seminaris i cicles ‘no només sobre la projecció internacional de la cultura catalana’, sinó també per abordar, ‘des d’una vessant politòloga o sociològica’, la situació política catalana.

El català als Estats Units

En canvi, el responsable d’estudis catalans de la universitat de Chicago i director de la càtedra Joan Corominas, Mario Santana, descarta que en la comunitat acadèmica hi hagi més interès pel català arran de les demandes sobiranistes a Catalunya. ‘És una mica fictici pensar que el món està pendent d’això. El que passa a Espanya i Catalunya, a Itàlia [i Venècia] o en d’altres indrets d’Europa interessa molt poc als Estats Units’, remarca. ‘[Estats Units] és un país molt tancat en aquest sentit, i que només té interès en el que passa fora quan això afecta als interessos nacionals’, afegeix.

‘La universitat de Chicago és una mica especial: hi ha estudiants amb interessos molt diferents, molt intel·lectuals, i s’ensenyen prop de 40 llengües, competim amb moltes’, explica Santana, que avança la creació d’un ‘ títol de petit rang’ sobre català el curs 2014-2015.

‘L’aproximació als estudis de doctorat a Europa i Amèrica del Nord difereix, són dos estils diferents’, explica el professor Santana. ‘No tenim un programa de filologia en el sentit europeu, amb introducció a la llengua o la literatura, sinó que oferim cursos que depenen de les visions dels professors visitants. Tot i que menys intensa, la formació és molt més plural’, destaca.

El director de l’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull corrobora aquesta visió. ‘Més enllà d’aprendre la llengua, l’interès major és la cultura catalana en un sentit ampli, el model de convivència lingüística a Catalunya o la vinculació entre el cinema català i el país’. Per exemple, assegura Andreu Bosch, la cinematografia catalana ‘agrada’ als Estats Units, i cita l’exemple de la universitat de Massachussets, que compta amb un cicle propi de cinema català.

Expansió a Europa de l’Est i el Japó

A més, a països de l’Europa de l’Est com Rússia, República Txeca, Polònia, Romania o Hongria, ‘hi ha molt d’interès per la llengua i cultura catalana’, segons Bosch. ‘Potser no hi tenim una massa crítica d’universitats excessiva, però sí força estudiants concentrats’, emfatitza.

Així mateix, el responsable d’Universitats de la IRL destaca que recentment s’ha inaugurat un programa d’estudis catalans a la Universitat de Llengües Estrangeres de Tòquio. A la capital japonesa també hi ha un altre centre d’ensenyament superior que imparteix català, la Hosey University. Completa el trio la d’Osaka. Bosch, a més, assegura que s’està estudiant una propera obertura d’un programa d’estudis catalans a la ciutat de Kioto.