18.03.2014 - 06:00
La nova edició del ‘Diccionario de la Real Academia Española’ (DRAE) podria incorporar tot un seguit de canvis en la definició de paraules o expressions més o menys vinculades amb el procés català: ‘referèndum’, ‘consulta popular’, ‘estat’, ‘estat d’excepció’, ‘estat de guerra’… N’hem parlat amb la filòloga Sílvia Senz, que juntament amb Montse Alberte fa temps que estudien la RAE com a organisme que fa política per mitjà de la llengua. En aquesta entrevista Senz explica com aquesta acadèmia ‘utilitza la llengua per blindar la unitat d’Espanya’.
—Quina eficàcia política té el canvi en les definicions del diccionari?
—Als tribunals el diccionari de l’acadèmia es fa servir per interpretar la llei, per a la interpretació literal. Saber l’ús de les paraules, el significat literal, es fa servir com a referència en aquest sentit. I no únicament a Espanya, també en més llocs de l’Amèrica Llatina. És previst així en l’article 3 del codi civil espanyol, i hi ha molta jurisprudència que ho avala. I a Catalunya també: sovint, fins i tot quan s’instrueix un cas en català, es fa servir el diccionari de l’acadèmia espanyola. Té un valor consultiu en el món jurídic.
—Si anem a exemples concrets, què implica el canvi en la definició de la paraula ‘referèndum’?
—Segons la nova definició, ‘referèndum’ pot tenir caràcter decisori i consultiu, i ja està. Amb esmenes com aquestes adapten la definició a allò que diu la llei espanyola. La llei ja diu que els referèndums poden ser decisoris o consultius. Però sí que canvia en el diccionari –i això és més substanciós– la definició de consulta popular, que s’equipara a referèndum. Una consulta popular equival a un referèndum, de tal manera que una llei de consultes populars com la que prepara el parlament català seria equiparable literalment a una llei de referèndums, que són competència de l’estat.
—Canvia la definició d’estat de guerra…
—Que remet a estat de setge, que en aquesta nova edició sí que tindrà definició. I diu: ‘Situació declarada pel parlament quan es pugui produir un atemptat contra la sobirania o la independència de l’estat o contra la seva integritat…’ Diuen ‘quan es pugui produir’, no pas quan es produeixi, com diu la llei. És a dir, nosaltres ara ja som en una situació potencial d’estat de setge. Perquè es podria declarar. En aquest cas va més enllà de la llei.
—Ara es defineix també amb més detall què és l’estat d’excepció, i, a més, invocant la constitució.
—La constitució surt pertot arreu. Tant com poden, ajusten les definicions a la llei espanyola, i això és un punt de potencial conflicte amb les acadèmies americanes i filipina, associades de la RAE, perquè tenen constitucions diferents. Hi ha gent de l’àmbit acadèmic de Mèxic que ens ha dit que aquestes esmenes són anticonstitucionals al seu país. És impossible que ho aprovin allà, perquè no tenen res a veure amb la seva legislació. ‘Segons la constitució’, diuen les definicions. Quina? L’espanyola? Representa que és un diccionari de les vint-i-dues acadèmies que hi ha.
—Sembla que la RAE funcioni com una arma més de l’estat per a encotillar el procés, en aquest cas fent servir la llengua.
—Utilitzen la llengua per a definir l’Espanya que el govern vol i per a blindar la unitat d’Espanya; la defineixen segons la visió que en té el poder. Val a dir que no sempre ho fan bé. De vegades són una mica barroers, no se’ls pot demanar la perfecció.
—Per exemple?
—Ara hi ha una esmena per a demanar una definició de ‘antiespanyol’ –que fins ara no hi era– com a contrari a tot allò relacionat amb Espanya. Més: en l’edició actual ja van suprimir la definició de catalanisme com a moviment polític, de reivindicació de la realitat nacional. I ja no existeix el catalanisme com a nacionalisme català. Això ja ho van eliminar el 2001. Va passar igual amb ‘andalusisme’. Els nacionalistes andalusos han reclamat fa poc que es tornés a introduir la definició política d’aquest terme. I en canvi ara han eliminat el contingut polític de ‘espanyolisme’. ‘Espanyolitat’ i ‘espanyolisme’ ja no existiran en el DRAE en aquest sentit. És a dir, neguen que hi hagi nacions a Espanya i diferències per raons de nació; creen la ficció que tots som iguals i que Espanya sempre ha existit, mai no s’ha creat com a nació. No hi ha res més; Espanya és una.
—’Sobirania nacional’ ha desaparegut.
—Sí, perquè no hi ha nacions. N’hi ha una, de natural, però no creada. Abans, ‘espanyolisme’ volia dir ‘amor o afecció a les coses característiques o típiques d’Espanya’, i també ‘caràcter genuïnament espanyol’. I ara és ‘qualitat o condició d’espanyol’. És a dir, ‘espanyolisme’ no vol dir que siguis una mena de patriota espanyol, sinó que ser patriota espanyol és la cosa connatural de tot ciutadà espanyol. Ser espanyol i espanyolista és igual. Tot va junt, des de temps immemorials. Neguen que hi hagi nacionalismes. L’únic que accepten i que a més entra en aquesta edició del diccionari és la definició de ‘abertzale’.
—Com ho defineixen?
—En èuscar vol dir ‘patriota’. Doncs ells en diuen ‘moviment polític i social basc i dels seus seguidors. Nacionalista radical’. Només existeix abertzale com a nacionalista radical perquè per ells és com dir ETA. Per a la resta, no hi ha diferències, no hi ha nacions, hi ha una ‘unidad de destino en lo universal’, que és ser espanyol. I neixes així, i si ets catalanista és que simplement tens amor per les sardanes i ja està. La cosa folclòrica i punt. És la cosa més franquista que puguis entomar. No tan sols ens tanquen les portes a nosaltres sinó que ells defineixen què és Espanya per al PP, per a UPyD, per a VOX i ves que no també per al PSOE.
—Pot ser que els canvis proposats no siguin definitius?
—Podria ser, perquè en algunes altres edicions en què hi ha hagut polèmica per esmenes que s’havien publicat han rectificat. Però en aquest cas mai no han fet una declaració pública sobre aquests canvis, en cap moment. Ara, nosaltres sí que vam parlar amb diverses acadèmies americanes perquè aquestes esmenes les afecten. Per exemple, neguen l’existència dels estats federals, havent-hi a l’Amèrica Llatina quatre estats federals, tres amb acadèmia de la llengua espanyola: l’Argentina, Veneçuela i Mèxic. Potser ells n’han dit alguna cosa, perquè moltes d’aquestes esmenes és evident que no tenen l’aprovació de les acadèmies americanes.
—Si impugnen aquestes esmenes pot ser que es facin enrere en alguna definició?
—Podria ser, però no sabem si finalment ho han fet.
—Qui els proposa aquests canvis de definicions?
—L’acadèmia espanyola mateix. Tenen un institut de lexicografia i una Comissió del Diccionari, que s’encarrega de cada nova edició del diccionari, i els seus equips interns són els que desenvolupen totes les modificacions dels diccionaris, que després s’aproven al ple, format pels 46 acadèmics de número. Les acadèmies americanes normalment es limiten a afegir o revisar particularismes, americanismes, o a proposar-los. I de vegades també els arriben totes les esmenes que es fan des d’Espanya perquè les revisin. Però, que ho sapiguem, aquestes no els van arribar. No els arriba tot allò que s’esmena perquè ho aprovin. Bàsicament només proposen canvis que afecten el lèxic americà.
—Sorprèn que alguns dels canvis que es volen introduir siguin molt fets a mida del discurs polític del govern espanyol sobre el procés.
—Tota la vida ha estat així. L’acadèmia té un llarg historial de servei al poder polític, perquè no deixa de ser una institució pròpiament política, de política lingüística, que a més és molt pròxima al poder polític, institucional i econòmic i ara fins i tot mediàtic, històricament integrada per gent del poder. Tradicionalment, ha tingut representació de tots els estaments de poder, i en tots els seus diccionaris hi ha hagut un contingut ideològic molt clar en molts àmbits, no únicament el polític. Hi ha una línia d’estudi en el camp de la lexicografia i la glotopolítica que es dedica a analitzar com traspua la ideologia acadèmica dintre de la seva obra. La RAE construeix un món a la seva mida (i la del poder) en la seva obra, especialment en els diccionaris. Sempre ha estat així, no és pas una cosa nova.
—Quina vinculació hi tenen, amb el poder polític? Com els designen?
—Es designen internament. La gent que s’incorpora a l’acadèmia és proposada pels acadèmics mateixos, de diversos àmbits. Però hi ha molt pocs lingüistes. De fet, els filòlegs i lingüistes comencen a entrar a la RAE a partir del 1925, gràcies a Menéndez Pidal, el director des d’aquell any. Fins aleshores, la RAE era formada principalment per representats dels estaments de poder: l’aristocràcia, polítics durant els períodes de monarquies liberals i repúbliques, església i exèrcit.
—I ara?
—Les dedicacions professionals dels seus membres de número són aquestes: entre filòlegs i lingüistes sumen poc més d’un 32%. Dels 46 membres amb seient, només 7 són dones. Res a veure amb la Secció Filològica de l’IEC, on la immensa majoria són filòlegs o lingüistes.
