17.03.2014 - 15:11
La Unió Europea ha aprovat de sancionar finalment 13 dirigents polítics i militars de Rússia i 8 més d’Ucraïna, segons confirmen fonts diplomàtiques. Els ministres d’Afers Exteriors dels 28 han acordat de prohibir que viatgin a territori comunitari i congelar tots els actius –comptes corrents, propietats immobiliàries, accions– d’aquests 21 responsables, relacionats amb l’organització del referèndum de Crimea que consideren il·legal i il·legítim. La UE evita sancionar, de moment, Vladímir Putin i el seu entorn i ministres, tot i que podria prendre ‘més mesures en els propers dies’, ha advertit el cap de la diplomàcia lituana, Linas Linkevicius.
A més, la Unió Europea refusa el resultat del referèndum de Crimea. ‘No reconeixerem el referèndum de Crimea d’ahir com a legal, legítim o amb significat’, ha advertit el ministre d’Exteriors britànic, William Hague, afegint que ‘qualsevol referèndum que es convoca amb dies, sense campanya ni accés dels líders del país, no pot tenir credibilitat a ulls de la gran majoria de la resta del món’. El ministre espanyol, José Manuel García Margallo, ha dit que la votació és ‘anticonstitucional i, per tant, il·legal’.
En declaracions a la premsa abans de l’inici de la trobada, el ministre espanyol, José Manuel García Margallo havia explicat que les mesures se centrarien en cinc eixos: ‘una condemna radical del referèndum, sancions contra els participants, suport polític amb un acord d’associació a Ucraïna, suport financer i una missió internacional a la zona.’ I havia afegit: ‘Ningú no pot assumir que un referèndum que és il·legal produeixi conseqüències jurídiques’.
L’Alta Representant de la Diplomàcia Europea, Catherine Ashton, havia assegurat que els ministres mirarien quines opcions podien aplicar per respondre a ‘aquest autoanomenat referèndum’. Ashton ha fet una crida a Rússia perquè dialogui amb els líders d’Ucraïna i es trobi una solució pactada a la crisi. El ministre d’Exteriors britànic, William Hague, ha dit que el resultat del referèndum no es reconeixerà perquè s’ha convocat sense campanya, amb només uns dies de marge i sense participació del lideratge ucraïnès. Per Hague, és inacceptable que la crisi a Crimea es gestioni ‘amb la força i les amenaces i no amb la negociació’.
El ministre d’Exteriors de Luxemburg, Jean Asselborn, ha assegurat que Rússia notarà les conseqüències de les accions a Crimea. ‘Cal mirar la real-politik’, ha dit el ministre luxemburguès, que ha afegit que ‘ningú pensa en una solució militar’. Asselborn ha demana que una resposta contundent de la UE per aturar Rússia, el desplegament d’una missió internacional a Crimea ràpidament i la celebració d’eleccions presidencials i parlamentàries a Ucraïna.
El Parlament de Crimea demana la incorporació a Rússia
El 96% dels votants del referèndum d’ahir de Crimea han donat suport a l’adhesió a la Federació Russsa, segons la comissió electoral, que atmbé va anunciar que la participació fou molt alta: més d’un 70% del cens. El referèndum es va fer enmig d’una gran tensió diplomàtica i, a més, Ucraïna havia alertat de moviments de tropes russes dins les seves fronteres. El Parlament de Crima ha demanat avui mateix de manera formal l’adhesió a Rússia.
La Casa Blanca ja ha dit que no s’estaria plegada de braços per un fet que considera ‘una apropiació de territoris per la força’ per part de les autoritats russes. El govern nord-americà diu que rebutja aquest referèndum i avisa que la comunitat internacional no en reconeixerà pas el resultat, perquè ‘s’ha fet sota l’amenaça de la violència i de la intimidació d’una intervenció militar russa que viola el dret internacional’.
Tensió abans del referèndum
El referèndum arribava després d’un augment de la tensió diplomàtica i fins i tot militar entre Rússia i Ucraïna. Les autoritats de Crimea van informar que vuitanta soldats, quatre helicòpters de combat i tres blindats havien entrat dissabte al sud del país i havien pres el control de Strikove, un poble de la regió de Kherson; van condemnar l’acció militar i van demanar a Rússia que retirés immediatament les forces del territori ucraïnès. ‘Ucraïna es reserva el dret de prendre totes les mesures necessàries per a aturar la invasió militar russa’, van dir.
Mentre això passava a Ucraïna, al consell de seguretat de l’ONU Rússia vetava una resolució presentada pels Estats Units contra el referèndum. La resta de membres del consell, inclosos tots els representants la UE, el Japó i Turquia, van votar a favor de la resolució presentada.
I també el dia abans del referèndum el parlament d’Ucraïna va aprovar gairebé per unanimitat (278 vots favorables de 296 diputats) la dissolució del parlament regional de Crimea. La vigília de la votació es va viure, doncs, tensió i fins i tot violència, a Ucraïna; a la ciutat de Khàrkiv hi va haver dos morts en topades entre activistes pro-russos i pro-ucraïnesos.
