En primera persona

Mesos enrere, la biblioteca d’Aielo de Malferit, i jo en el seu nom, us feia una proposta literària que estava vinculada al poble d’Aielo. En aquesta ocasió, aprofitant el poder divulgatiu d’aquesta plataforma lectora que és Vilaweb i fent ús de l’espai cedit a les biblioteques per a fer suggeriments de llibres, faré una recomanació també vinculada a Aielo de Malferit, però de manera diferent. Hui, amb el vostre permís, no escriuré sobre l’obra d’algun altre autor i us mostre una novel·la que he escrit jo, una novel·la que acaba d’eixir a la llum. Es tracta de ‘En primera persona’, editada per El Toll. 

I matise, per si feu associació mental i penseu en altres treballs meus publicats, que no és cap conte infantil ni relat viatger. Ni tampoc cap treball d’història-tradició local o d’educació. Us dic que en aquesta ocasió és una novel·la destinada a adults amb ganes de retrobar-se amb un passat que s’està oblidant a grans passes. Una vegada clarificat aquest apartat continue l’escrit amb la intenció de deixar caure pinzellades i crear-vos curiositat. Tan de bo ho aconseguira! Tan de bo tinguera eixa facultat! 

Comence dient que és un relat especial perquè he gaudit de debò, i és que m’agraden la història i les tradicions, m’agrada inventar i contar històries, i sobretot m’agrada escriure i compartir les coses que escric, així que ha estat un plaer dedicar-li hores i més hores a aquest joc imaginatiu d’ajuntar realitat i ficció. 

Si, és cert. ‘En primera persona’ és com un trencaclosques format per moltes peces. Unes peces són tradicions preservades en la memòria oral, i unes altres són història que dorm en silenci als arxius i que en aquesta novel·la he despertat per a poder-la mostrar, unes vegades es mostra fidel a com va succeir, altres amb ingredients adaptats al fil narratiu. El trencaclosques també mostra peces que són persones, algunes han existit realment i són avantpassats de gent d’Aielo i altres són fruit de la imaginació i han estat creades per a complementar. Així que descobrir quins apartats, de tot el conjunt, són reals o inventats, ja és una tasca que deixe en les vostres mans. 

Tot aquest entramat està situat al poble que més conec, Aielo de Malferit, l’entranyable ‘llogaret’ de la Vall d’Albaida situat ‘entre l’Olleria i Ontinyent’, que és el que sempre dic a qui pregunta per on para. I és per això que aquesta novel·la és el millor suggeriment lector que des de la Biblioteca d’Aielo es pot fer, perquè convida a passejar pels seus carrers i conèixer la seua gent. 

Però malgrat ser Aielo l’escenari on passa ‘tot el que passa’ (i no diré més), qualsevol poble s’hi pot veure identificat perquè les tradicions que es conten són les de qualsevol lloc, procedeixen de la tradició oral que és la que s’encarrega de preservar aquesta informació. I també les situacions creades són les que poden passar a qualsevol persona perquè formen part del rol de viure.

No vull desvetlar la trama, però us avance que la novel·la comença amb un crim el dia de Reis de 1901, pocs dies després d’encetar un nou segle, i es desenvolupa al llarg dels anys posteriors. La intriga s’arrossega durant quasi tota la novel·la compaginant-la amb històries que van passant i van omplint el dia a dia de la gent. Són històries tendres o dures, de vegades són lluites perquè la vida aleshores no era gens fàcil. Apareixen  personatges presents a qualsevol poble, com el metge, però també apareix un roder, un dels que fictíciament encara rondaven per aquestes terres. I així línia a línia, pàgina a pàgina, anirem coneixent els protagonistes i els secundaris, les seues vides i les dels seus.

També formen part de la vida i de la novel·la les històries d’amor i desamor, sexe, felicitat o dolor, tot portat amb intensitat. De personatges, n’hi ha molts, però us agradarà conèixer, estic segura, les dones que cobren un protagonisme especial. Elles són les qui viuen històries per moments dolces, per moment agres. Us agradarà de passar amb elles allò que viuen i allò que senten. També els personatges masculins hi tenen importància, perquè és un relat coral, en què tots hi són importants.

I per què el títol? Hi ha una raó, i us l’explicaré. De vegades llig novel·les en les quals un narrador ho explica tot, i sovint m’he preguntat ‘i com en sap tant?’. En ‘En primera persona’ hi ha dos narradors, un situat al moment actual, indicat en lletra cursiva, i un altre del passat. Però les seues veus s’intercalen amb la dels veritables protagonistes que són els qui en realitat saben què fan i què pensen. És per això que he creat una novel·la que no va en línia recta, com és habitual, és a dir va saltant capítols que segueixen la trama i sovint un mateix fet està narrat des del punt de vista de persones diferents, cadascú el conta en primera persona i així dóna la seua visió, que de vegades contrasta amb la d’altres. Així podem conèixer millor els personatges i els fets, així ens hi identifiquem. 

La novel·la no busca cap finalitat en concret, sinó fer gaudir tothom, que ja és prou. Tanmateix, llegint-la podem descobrir com es vivia a principis del segle XX en el món rural i podem conèixer les tradicions i els costums dels avantpassats que han anat evolucionat fins tenir les actuals. Algunes han desaparegut però d’altres continuen en els nostres pobles més o menys arrelades. M’agrada pensar que escrivint-les estic contribuint un poc a no oblidar-les. Siga doncs, aquesta novel·la, un xicotet homenatge a totes aquelles persones que en el seu temps feren memòria per recordar-les i transmetre-les i així jo poder plasmar-les. 

Ara, i després de prendre’m el privilegi de ser la primera persona a parlar de la novel·la ‘En primera persona’, cal que ho feu vosaltres. Que altres persones expliquen el seu parer. Us anime a llegir-la i a comentar-la, m’agradarà saber les critiques bones o dolentes, que de tot s’aprèn i sempre valen per a millorar. Vos espere a https://www.facebook.com/enprimerapersonamarilo

Enllaços
Array