13.03.2014 - 06:00
Manuel Baixauli, Àngels Gregori, Manel Rodríguez-Castelló, Martí Domínguez, entre més, presenten novetats amb accent valencià.
‘L’any 2007 Manuel Baixuali va protagonitzar una d’aquelles històries felices que demostren que la literatura, si més no de vegades, és generosa amb els seus creadors. “L’home manuscrit”, la segona novel·la del valencià, va traspassar les línies de Maginot traçades pels departaments de màrqueting –no als llibres massa literaris, no a les temàtiques massa obscures, no als autors exigents amb el lector–, i va esdevenir un èxit de crítica i de vendes. Sis anys més tard, quan molts lectors ja el consideren un autor de culte, Baixauli publica “La cinquena planta”, un llibre que eixampla i aprofundeix el seu món literari’, explica en un article Marià Veloy a Núvol.
‘Voldria transmetre l’entusiasme que m’ha procurat la lectura de “Quan érem divendres” (Editorial Meteora) d’Àngels Gregori –exposa Marta Pessarrodona–. Cal celebrar el quart lliurament poètic públic d’una (escandalosament) jove poeta catalana de València, Àngels Gregori (Oliva, la Safor, 1985). Una prèvia: dins de la història de la poesia catalana els qui ens cal demanar permís som els/les poetes catalanes del Principat, tant plana l’ombra dels saforencs (Ausiàs Marc en poesia i Isabel de Villena en prosa, tan sols per esmentar dos autors’, afegeix.
Manel Rodríguez-Castelló és un altre dels autors valencians que publiquen en una editorial barcelonina. ‘Rebre un nou llibre del poeta Manel Rodríguez-Castelló és un motiu d’alegria, per als amants de la poesia’, escriu Jordi Llavina. ‘Estranyament’, publicat per Edicions 62, ‘és un llibre mesurat, complex, de molta vida viscuda i passada pel garbell de la reflexió; fet d’ulls atents a la bellesa del món, però també receptius davant el dolor dels altres. Solidari amb el dolor i amb les circumstàncies d’altri’, diu Llavina.
El biòleg i escriptor valencià Martí Domínguez, per una altra banda, ha escrit ‘El somni de Lucreci’ (Proa, 2013), un assaig que ‘va un pas més enllà en el temps i traça el camí ple de giragonses que va seguir la influència del poema “De rerum natura” escrit en llatí per Lucreci al segle I aC’, com explica Eva Comes.
