12.03.2014 - 18:03
Divendres 7 de març, una representació de la plataforma El Lluçanès és comarca va comparèixer al Parlament de Catalunya davant la Comissió d’Afers Institucionals amb la voluntat de corregir el Projecte de llei de Governs locals, a proposta de modificació de l’actual marc legal que preveu frenar la creació de noves comarques i eliminar consorcis i mancomunitats.
En la mateixa sessió hi van prendre part el Consorci del Moianès, a través del seu president, alcalde de Moià i diputat d’ERC al Parlament de Catalunya, Dionís Guiteras, i Lluís Verdaguer, president de la Mancomunitat la Plana i alcalde de Taradell.
La presència de la plataforma es va fer visible amb la participació en la compareixença de dues membres d’aquest organisme, Anna Plans, de Prats de Lluçanès, i Eva Boixadé, de Santa Eulàlia de Puig-oriol, alcaldessa de Lluçà. Ambdues van presentar els arguments de la comarca per reclamar el reconeixement i van intentar desmuntar les referències que podrien justificar restringir demandes i necessitats.
Així, van fer referència a la voluntat llargament defensada pel territori, des de la gent fins a les institucions, al llarg dels segles, i que en els darrers 14 anys s’han vist accentuades amb iniciatives que constantment han anat plantejant aquests objectius, i que ja van portar la plataforma a reclamar al Parlament la necessitat d’esdevenir comarca l’any 2001.
Un altre dels fils argumentals que van voler contestar és el de l’increment de despeses i de capes de l’administració. Per defensar això, la plataforma argumenta l’experiència de treball conjunt, sense partides pressupostàries estables de l’administració autonòmica, que representa la trajectòria del Consorci del Lluçanès com a ens de treball conjunt dels diferents ajuntaments del Lluçanès, així com el canvi d’orientació dels futurs consells comarcals, buidant-los de contingut més polític i esdevenint ens de gestió de serveis.
També van plantejar que aquests arguments han d’afavorir el paper dels petits municipis.
Els representants de diferents forces polítiques que van assistir a la Comissió es van mostrar majoritàriament compromesos amb la reivindicació. Ara caldrà veure quin efecte té tot plegat a l’hora de l’aprovació de la llei i si s’introdueixen els canvis necessaris.
