11.03.2014 - 19:37
Quina seria la primera reacció lògica si un familiar hagués desaparegut en un accident com el de l’avió de Malaysia Airlines? Provar de trucar-li al telèfon mòbil. Això van fer unes quantes famílies dels passatgers de l’avió, majoritàriament xineses. I vet ací que es van trobar una sorpresa: els telèfons tenien línia i sonaven amb normalitat. I encara més: en uns quants casos, els usuaris desapareguts continuen apareixent com a ‘actius’ i ‘en línia’ en les aplicacions de missatgeria instantània. El diari francès Rue89 ha aplegat algunes hipòtesis sobre el fenomen i que s’han publicat aquestes últimes hores. Les resumim tot seguit:
1. Servei de missatgeria. A la Xina i a bona part dels països asiàtics, la missatgeria dels telèfons mòbils és un servei de pagament. Els usuaris que el tenen contractat, poden rebre trucades quan no tenen connexió o cobertura. En aquests casos, el telèfon fa tres o quatre tons abans de disparar automàticament un missatge de veu: ‘La persona a qui truqueu no pot agafar el telèfon en aquest moment.’ Podria ser que aquests serveis haguessin quedat actius, però que no saltés el missatge de veu perquè l’aparell hagués quedat inutilitzat.
2. El to de l’última ubicació localitzada. Segons Bruno Salgues, expert en telecomunicacions, podria ser que, en el moment de fer una telefonada se sentís el to de la trucada sense que el telèfon arribés a sonar mai. Segons aquesta explicació, si el telèfon no s’apaga i es troba fora de la zona de cobertura, és possible que algú que miri de trucar pugui arribar a sentir un to. Si és el cas, allò que sona no és el timbre del telèfon, sinó l’última posició enregistrada. Aquesta explicació és coherent amb les explicacions de les autoritats, que han dit als familiars que no poden localitzar el lloc de la desaparició rastrejant aquestes trucades, perquè no es tracta en cap cas de la situació real dels aparells.
3. Tons retardats per la latència. Es tracta d’un fenomen pertorbador, però molt comú i ben conegut pels qui fan trucades habitualment a Àsia. De vegades, fins i tot si el telèfon del destinatari es troba en línia, és possible de sentir una dotzena de tons abans d’establir la comunicació o la recepció d’una resposta automàtica. És el període de latència previ a la possibilitat de la companyia d’establir la connexió amb el destinatari.
4. Els aparells funcionen. És a aquesta última hipòtesi que s’aferren comprensiblement els familiars dels passatgers: que els passatgers siguin en terra ferma i a prop d’alguna antena repetidora. Tanmateix, aquesta hipòtesi explicaria per què sonen els telèfons però no per què no responen els usuaris. Si els telèfons són actius, com apunta aquesta teoria, i no s’han enfonsat a la mar del sud de la Xina, aviat se sabrà. Passades les setanta-dues hores des de la desaparició començaran a acabar-se les bateries i, aleshores sí, deixaran de funcionar.
Més informació: Recerca col·laborativa per a localitzar l’avió malaisi desaparegut
