11.03.2014 - 11:42
‘Em dic José Rodríguez, els meus pares són andalusos, vaig néixer a Barcelona i sóc militant del PSC. I sóc independentista’. Així es presentava ahir al vespre a Madrid un dels membres de Súmate que va participar en l’acte de presentació de l’entitat a la capital espanyola, amb el nom de ‘Espanya, escolta.’ Us oferim tot seguit el text i el vídeo íntegre de la intervenció de Rodríguez.
‘Em dic José Rodríguez, els meus pares són andalusos, vaig néixer a Barcelona i sóc militant del PSC. I sóc independentista. Curiosament pel fet de miliar en l’organització que més ha treballat per la tercera via o per trobar una via entre l’estat de les autonomies i la independència, estic bastant convençut que aquesta via està exhaurida, i optaré per la independència.
Us parlaré de la resposta que he anat rebent des de la gent de Catalunya que volem legítimament decidir el nostre futur, quina resposta ens han donat les institucions espanyoles. Aquí volem que entengueu la nostra posició, com ens sentim per les respostes que ens donen i que ens ajudeu a canviar-les.
Per una banda, la majoria dels arguments a favor de la unió que ens donen les institucions espanyoles són arguments de la por. I últimament l’argument de la por preferit és el de la fractura. Sembla que fer una consulta –i no diguem un referèndum legal– fracturarà la societat catalana. Però és un argument bastant reutilitzat. Quan Pasqual Maragall va presentar el nou estatut deien que generaria una fractura social . Hi havia falques publicitàries a Andalusia pagades per un determinat partit que deien això. Però això de la fractura no és només un argument que utilitzin contra Catalunya. Determinats poders econòmics i polítics espanyols diuen que les vages i les manifestacions fracturen, que el matrimoni gai fractura… Hi ha moltes coses que fracturen la societat. I curiosament mai citen les que sí que poden generar fractura. Els 800.000 desocupats a Catalunya no generen fractura, la gent anant als bancs d’aliments, que a Catalunya tinguem un estat del benestar menys desenvolupat, entre més coses pel mal sistema de finançament, no genera fractura…
És curiós. Quan em paro a plantejar qui és favorable a la consulta, em trobo que hi ha les associacions de veïns, les cases regionals, moltes associacions de voluntariat, els sindicats, les entitats que cusen la societat i eviten que la crisi ens generi realment una fractura. A l’altra banda, gent que se sent identificada amb la famosa foto del príncep Felip amb una sèrie de poders econòmics relacionats amb les cent famílies que controlen el poder econòmic a Catalunya.
Deixeu l’argument de la por. Si ens voleu convèncer, utilitzeu uns altres arguments. I ja procurem els catalans d’evitar cap fractura.
Per una altra banda, la resposta a l’inici de la consulta és ‘no pot ser, allò impossible no pot ser mai’. Ens tracten amb un cert infantilisme, com si fóssim ciutadans de segona, que estem atrapats per una mena de caprici. Utilitzen una estratègia basada en una estranya aposta: una estratègia de dilació, de deixar passar temps. És un caprici basat en una barreja de campanya mediàtica, condicionament educatiu i en una situació de crisi. ‘Deixem passar temps i veurem com el suflé baixa . És una aposta curiosa, perquè els jugadors són les institucions i els poders polítics espanyols, i les peces som els catalans. Alerta, amb això.
És una aposta basada en una premissa difícil de sostenir. A Catalunya hi ha hagut un canvi de preferències polítiques. Molts ciutadans que no eren independentistes per motius identitaris ho som per motius de que no podem continuar en un projecte polític que no ens permet sobreviure, no ens permet desenvolupar el nostre estat del benestar; per motius socials, per motius de convivència. Aquest canvi de preferències és molt difícil que sigui reversible.
Aquí hem vingut a dir una cosa: escolta, Espanya. Escolteu. Sigui quin sigui el procés en què derivem, la consulta, el fet que els catalans decidim en una votació quin és el nostre futur és inevitable, fins i tot per a una tercera via, per a un acord o per quedar-nos com estem passarà perquè els catalans votem i ho decidim. Aquesta estratègia d’endarrerir-ho, d’ignorar-ho, com a molt farà que s’alenteixi el procés, i traurà credibilitat a les institucions espanyoles, que en cas que faci una consulta les seves alternatives s’haurien d’escoltar.
O sigui que, amics que sou aquí, ajudeu-nos a convèncer que els poders polítics i econòmics espanyols acabin aquesta estratègia de dilació, perquè això només causarà l’enquistament durant anys d’un problema que hem de confrontar. ‘
