10.03.2014 - 22:15
‘Si alguns espanyols tenen cap esperança de despertar-se és precisament amb la sacsejada catalana, amb el revulsiu català. Si amb això Espanya no es desperta és que és morta.’ Ho ha dit Ramón Cotarelo, catedràtic de ciències polítiques de la UNED i escriptor, en la intervenció que ha fet en la presentació de l’associació Súmate a Madrid. Cotarelo s’ha declarat un nacionalista espanyol que defensa el dret d’autodeterminació dels catalans, i que es pugui exercir com més aviat millor. I ha fet una crítica contundent del paper de l’esquerra espanyola, que ha abandonat la defensa de l’autodeterminació en el cas català.
Us oferim el discurs de Cotarelo i un recull transcrit d’algunes de les reflexions que ha fet:
«Un nacionalista que obliga unes altres nacions a integrar-s’hi, subordinades, anomenant-les amb noms despectius, com per exemple les ‘nacionalitats’, és un imperialista.»
«Sóc un nacionalista espanyol de debò. I sempre he dit que sóc partidari del dret de decidir dels catalans. Sóc partidari del dret d’autodeterminació dels catalans, com més aviat millor. Seria una política encertada del meu estat i de la meva nació de permetre que els catalans poguessin fer una consulta.»
«Si aquesta consulta es fes jo personalment faria campanya perquè Catalunya es quedés dins Espanya, perquè a mi m’agrada Catalunya a Espanya. Crec que és una posició perfectament legítima quan es defensa dialècticament i no a bufetades. I si això passés, seria feliç. Si no passés, em doldria, però seria també feliç perquè aprendríem a viure en una Espanya que es relacionaria amb Catalunya d’igual a igual.»
«Un país no pot estar pendent contínuament d’un problema d’identitat. Ha de dedicar energia a unes altres coses. En algun moment s’ha de prendre una decisió democràtica, respectuosa amb la voluntat de la gent.»
«Aquest recurs al Constitucional de l’estatut, aquell celebrar la infame sentència del TC, que és una burla, perquè ha prostituït totes les institucions, ho diu tot.»
«Al començament de la transició sortien tots les partits d’esquerres a demanar l’autodeterminació dels pobles. Recordo el senyor Txiki Benegas amb una pancarta dient ‘dret d’autodeterminació’. Això ha desaparegut. Ara no se’n pot parlar, del dret d’autodeterminació. És un pecat capital, Però en cap moment no han dit ‘hem canviat d’opinió, no han explicat per què allò que abans era acceptable ara és inacceptable.»
«El dret d’autodeterminació sempre l’he sostingut. I jo als anys vuitanta ja deia que si fos català seria independentista. Si fa trenta anys s’haguessin fet referèndums a Catalunya o al País Basc els haurien guanyat els espanyols. Ara no. No serveix de res que defensi el dret d’autodeterminació si no defenso el teu. Què és això de dir que defenso el dret d’autodeterminació dels saharians però no el dels catalans? Quina ensarronada és, aquesta?»
«Em farà mal la independència de Catalunya. Espanya sense Catalunya s’empobreix. Penso que molta gent dirà ‘si els catalans s’independitzen jo me’n vaig amb ells’. Doncs jo també en tindré ganes, perquè això serà terrible, perquè aquests animals no comprendran què significa una ruptura. No és un problema d’error, sinó de maldat.»
«Aquesta gent de Súmate és el que ens faltava per veure. Això voldria per a Espanya, que les parts que la componen demanessin ser-ne part, com va passar amb Itàlia i amb els Estats Units. No conec ningú que hagi volgut sortir dels EUA, o d’Alemanya.»
«Mentre Espanya sigui com és, si fos català seria independentista. Mesureu la importància que té això. Quan parlo amb els meus col·legues, el més llest diu que això dels catalans no anirà de veres. Aquest és el més llest. I els dic que això no és un problema de les elits, de l’oligarquia catalana, dels intel·lectuals… Aquesta gent de Súmate és una prova que és un afer de la societat civil. Són gent normal del carrer que senten aquesta qüestió vivint la nació en el dia a dia, en la vida quotidiana.»
«Si alguna esperança tenen alguns espanyols de despertar-se és precisament amb la sacsejada catalana, és el revulsiu català. Si amb això Espanya no es desperta és que és morta.»
