10.03.2014 - 18:33
El debat sobre la web de l’Armada i la senyera ha tornat a fer circular una teoria molt popular, segons la qual la bandera espanyola té el seu origen en la senyera o fins i tot és un tros de la senyera –un pal groc sencer i dues meitats dels pals vermells. La teoria però no és certa. No hi ha una explicació indiscutible de l’origen de la bandera espanyola però tot indica que els criteris pels quals va ser creada tenien a veure més amb la comoditat dels colors, que no pas en el passat naval brillant de la Corona d’Aragó.
L’actual bandera espanyola té el seu origen en un concurs celebrat el 1785, sota les ordres de Carles III. Fins aleshores no existia cap bandera que representés el conjunt del que era un estat unitari des de cent anys enrere. Per tradició els diferents regnes, inexistents després de la guerra de successió, seguien usant les seves banderes, als Països Catalans la senyera de les quatre barres, amb diverses formes i variants.
Quan es va convocar el concurs no es pensava en crear una ‘bandera nacional’ perquè el concepte era inexistent. Tot era més senzill. El concurs es va fer a instàncies del ministre de marina, que estava preocupat perquè els vaixells espanyols usaven tot de banderes diferents i era difícil reconeixer-los a mar. De lluny costava saber si aquell vaixell era o no espanyol i en uns moments de constants guerres i enfrontaments evidentment era un problema greu.
Al concurs es van presentar diversos dissenys tots ells amb colors vermells, grocs, blaus o blancs. La raó de triar aquests quatre colors era que eren molt fàcils de divisar de lluny i barats de fabricar. Hi ha autors que diuen que el vermell i el groc van ser triats per la tradició de la marina catalana però cal recordar que la marina catalana tradicionalment usava una bandera blanc-i-blava de tons suaus, de la qual el RCDE Espanyol en va agafar els seus colors. La suposada tradició, doncs, era inexistent.
No hi ha documentació escrita de la raó final de la tria de colors però alguns autors sostenen que ho van ser per la tradició dels diversos regnes, no només la confederació. Navarra o Lleó també usaven el vermell i el blau era el color de la monarquia. Tot indica que els colors van ser triats abans dels dissenys i per tant és possible que aquesta opinió tingui alguna base.
En qualsevol cas cal remarcar de nou que la intenció no era la de crear una bandera nacional. De fet només es van aprovar dos dissenys de bandera, un per als vaixells militars i un altre per als civils. Va ser més tard quan la bandera militar, l’antecedent de l’actual, va començar a onejar en les casernes de la marina que va començar a fer-se popular i visible també en terra. La posterior guerra del francès la va popularitzar com a emblema i va ser després que es va acceptar com a bandera nacional en el moment que el concepte de nació es va començar a aplicar a l’estat espanyol de l’època, que incloia bona part d’Amèrica, i això va ser bàsicament a partir de les Corts de Cadís.
