10.03.2014 - 06:00
La presentació de l’assaig ‘El somni de Lucreci‘ (Proa), de Martí Domínguez, fa uns quants dies a l’Espai VilaWeb, va ser un acte d’altura, un triomf de l’humanisme. Escolteu (vídeo íntegre de la presentació), escolteu el discurs il·lustrat dels científics que van protagonitzar la sessió: l’ecòleg Ramon Folch i el biòleg i escriptor Martí Domínguez, autor del llibre. I, a més, per arrodonir-ho, s’hi va poder escoltar la lectura d’uns fragments de ‘De rerum natura’ a càrrec d’uns convidats especials: Lloll Bertran i Celdoni Fonoll. Quan la ciència i la cultura fan simbiosi, la humanitat pren un sentit diferent. L’acte en va ser la prova. Lucreci, el protagonista d’aquell vespre, havia estat el primer de descobrir-ho.
L’Espai VilaWeb es va fer petit per a encabir tanta gent. Hi havia assistents de disciplines diferents: Antoni Marí, de la filosofia i l’estètica; Àlex Broch, de la literatura; Jaume Bertranpetit, director de l’ICREA; Xavier Bellés, director de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF); Ricard Guerrero, secretari del IEC…
La declaració d’intencions del llibre la va expressar ja de bon començament Martí Domínguez, que va explicar que la raó d’escrutar Lucreci, la raó d’escriure ‘El somni de Lucreci’, era fer un cant al lliure pensament, en uns moments convulsos com els que vivim. I, dit això, Domínguez passà la paraula a Ramon Folch, que va fer una conferència sobre Lucreci, el llibre ‘De rerum natura’ i el pensament ambiental.
Per situar els assistents, Folch va sentenciar que l’obra de Lucreci ‘De rerum natura’ era una peça fonamental del pensament pre-ambiental. Va recordar que de Lucreci se’n saben poques dades: per exemple, que va néixer el 99 aC i que es va morir quaranta-quatre anys després. Ramon Folch va recordar que la major part d’obres de Lucreci s’havien perdut. També ‘De rerum natura’, fins que el 1417, Poggio Bracciolini (1380-1459) en va trobar una còpia al monestir benedictí de Fulda.
‘La descoberta va crear commoció en el si del Renaixement –continua Folch– perquè era una obra racionalista, avançadíssima pel seu temps. L’obra va irritar el pensament escolàstic, perquè era contrària al “status quo” imperant, del qual el dominic Girolamo Savonarola en fou un dels màxims exponents. Però la societat florentina de l’època estava per altres guerres i va acollir amb entusiasme l’obra de Lucreci. Llorenç de Mèdici encarnaria aquest altre bàndol. Tot i que de “Savonaroles” n’hi ha haguts a totes les èpoques, en aquell moment es va imposar la imatge joiosa del món.’
‘Lucreci és un pre-modern, sense exagerar –va dir Folch–. Rebutja el mite i s’instal·la en el logos per explicar els fenòmens naturals. Fa una reflexió per a alliberar els humans de la por a l’hora d’explicar com funciona el cosmos. Lucreci és en la base de la física i de la biologia. Mostra una nova forma d’instal·lar-se al món, la científica. Dic en la base de la física, perquè el seu llibre conté idees com la de la partícula elemental, l’àtom. No és deductiu, és inductiu, i és una inducció extremadament sòlida. Lucreci també és en la base de la biologia, perquè fa un plantejament molt sòlid de les idees evolutives. I tot això ho va escriure al segle I aC i en vers!’
‘Lucreci es rebel·la contra els déus. I sobretot retreu els mites associats a les febleses d’aquests déus, perquè és el que més el molesta. “De rerum natura” és una història de llibertat de pensament, perquè, abans que lliurepensador no sotmès als dictàmens de cap gènere de prejudici, s’ha de ser pensador.’
Després, Folch va fer un epíleg, en què va parlar del món actual per dir que era d’una redundància i d’una vacuïtat extremes. Tot seguit va recordar que personatges com Lucreci, Galileu o Voltaire només tenien el càlam o la ploma i el pensament, que no tenien res més per construir el coneixement. I finalment va passar a presentar Martí Domínguez, insistint en l’amistat que els unia, i li va cedir la paraula.
Les cinquanta plantes afrodisíaques que pintà Botticelli a ‘La primavera’
D’entrada, Martí Domínguez va definir ‘De rerum natura’ de Lucreci com un testament biològic fixat en un pensament filosòfic sobre la condició humana. Domínguez va organitzar el seu discurs a partir d’una sèrie d’escenes significatives. Per exemple, va començar pel quadre de la coberta del seu assaig, ‘El somni de Lucreci’, que és un detall de ‘La primavera’ de Sandro Botticelli.
I va dir: ‘El llibre de Lucreci és una explosió de llum, de vida, de ganes de viure. Llorenç el Magnífic encarrega a Botticelli “La primavera”, per il·lustrar la descoberta de Bracciolini, el llibre de Lucreci “De rerum natura”. És la llum de Lucreci, que diu que els déus no tenen res a veure amb nosaltres, i que no els tinguem por. Lucreci diu que el motor de tot és la reproducció, és el sexe. I són aquests versos que originen “La primavera” i que són més que la primavera: és la Venus de Lucreci. Botticelli va fer de bon botànic per pintar el quadre, ja que s’han identificat una cinquantena de plantes afrodisíaques en el quadre, entre les quals les “muscari”, utilitzades com a perfum sexual.’
Més escenes significatives que explica Martí Domínguez: el somni de Galileu, que defensava que la lluna era plena de forats, un sacrilegi per l’església, que en aquella època associava la lluna a l’assumpció de la Verge Maria: ‘En la història hi ha una constant persecució de la raó i una imposició del dogma de fe.’ I contra això també lluita Diderot, que, segons Domínguez, és el motor de la Il·lustració: ‘Diderot és dels personatges que més admiro entre els lliurepensadors, tot i que no li he dedicat cap llibre encara. És dels que lluita fins a les últimes conseqüències per explicar allò inexplicable.’
Una altra escena significativa que va glossar Martí Domínguez fou ‘el somni dels Darwin’. I parlà ‘dels’ Darwin, perquè ja l’avi de Charles Darwin, Erasmus Darwin, fou ‘un evolucionista avant la lettre’, que va escriure ‘El meu viatge al voltant del món’.
Després de desplegar saviesa, curiositat i bon humor, la presentació es va tancar amb l’emocionant lectura en llatí de l’inici de ‘De rerum natura’, una oda a Venus, que va fer l’actriu Lloll Bertran: ‘Aeneadum genetrix, hominum divomque voluptas…’ I va cloure la sessió el rapsode Celdoni Fonoll, que va llegir alguns fragments de la mateixa obra, en la traducció catalana de Joaquim Balcells del 1923, que va iniciar la col·lecció ‘Bernat Metge’.
S’havia fet tard i, tanmateix, els assistents hauríem continuat escoltant els hexàmetres de Lucreci en versió catalana. Era el final d’altura que s’esqueia a aquest acte humanista dedicat a Lucreci.
