07.03.2014 - 06:00
L’estudi presentat pel govern extremeny sobre unes suposades ‘balances’ és un nyap, en paraules utilitzades per l’economista Gonzalo Bernardo. No hi ha hagut cap economista, acadèmic ni polític de l’estat espanyol que hagi avalat els comptes presentats pel president José Antonio Monago per a justificar un suposat maltractament en inversions i finançament i un arraconament d’Extremadura per part d’Espanya i, alhora, argumentar que unes altres comunitats –referint-se sobretot a Catalunya– en surten més beneficiades. Les ‘balances’ de Monago no s’aguanten, no tenen consistència, diuen economistes ben diversos. Tot seguit expliquem per què.
D’entrada cal dir que el govern extremeny presenta aquestes dades quan falta poc perquè el govern espanyol i la Generalitat de Catalunya presentin les dades del càlcul de les balances fiscals. L’última vegada que l’estat les va presentar fou el 2008, amb dades del 2005, i aleshores ja va quedar clar que les comunitats autònomes amb més dèficit fiscal eren Catalunya, el País Valencià i, sobretot, les Illes Balears. En canvi, les dades de les balances fiscals demostraven –i ben probablement demostraran ara– que Extremadura era una de les comunitats autònomes més sobrefinançades, és a dir, que tenia un saldo positiu en les balances fiscals.
Qui és sobrefinançat?
La degana de la Facultat d’Economia de la UB, Elisenda Paluzie, experta en l’estudi dels fluxos en les balances fiscals, apuntava aquesta setmana en una entrevista al 3/24 que ‘les comunitats autònomes menys endeutades arran de la crisi són curiosament les que tenen menys dèficit fiscal. Les que han estat sobrefinançades són les que han emergit de la crisi amb menys deute. Les que tenen més deute són Catalunya, el País Valencià i les llles, que són les que tenen més dèficit’.
I Monago es vanta, al començament del vídeo de difusió de les dades de l’estudi, que Extremadura sigui la comunitat amb menys dèficit i menys deute. El vídeo comença dient que ‘només amb les balances fiscals no aconseguim una visió completa d’Espanya i les seves comunitats’, i opta per presentar tot un seguit de ‘balances’, començant per la ‘balança del dèficit’, que no es refereix pas al dèficit fiscal. I aquí és on destaca que el govern extremeny ha fet els deures: ‘Extremadura ha complert per segon any consecutiu i és, per tant, contribuent neta a l’objectiu de dèficit nacional, mentre unes altres regions incrementen el dèficit global d’Espanya.’ I apareixen les dades del dèficit (no el fiscal) d’Extremadura, contraposades a les comunitats del corredor mediterrani: Catalunya, el País Valencià i Múrcia.
Barrejar naps amb cols
La primera gran trampa que fa el govern extremeny és parlar de ‘finançament real’, perquè hi afegeix el deute com si fos un ingrés, per bé que, de fet, són diners que s’han de retornar i, a més, amb interessos. Paluzie ho explicava així: ‘Això no és una balança fiscal, sinó un compendi de diverses coses. No parla de balança fiscal, sinó de finançament autonòmic. I posa la taula del finançament autonòmic “per capita”, que és el que reben les comunitats per persona. Aquí Extremadura és la tercera entre les que reben més, i Catalunya és de les que rep menys. Però ells fan això del “finançament real”, afegint els préstecs, com els que dóna l’estat amb el fons de liquiditat i del pla de proveïdors; computen per a Catalunya un préstec com si fos un ingrés; i resulta que s’ha de tornar a l’estat, i amb interessos.’
Quan la quantitat d’habitants compta
Del famós vídeo de les ‘balances’ de Monago n’ha fet una interessant dissecció el blocaire de +VilaWeb i co-autor de l’exposició L’or dels valencians, Àlfons Sánchez.
‘Quines són les regions que més reben? Madrid, Catalunya i Andalusia. Extremadura no hi és, entre les comunitats que més [recursos] reben’, diu el vídeo. De Madrid, diu que rep 11.478 milions d’euros; Catalunya, 8.114; Andalusia, 7.496; aquests són els tres primers llocs. I situa Extremadura en el desè lloc, amb 1.489 milions.
Sánchez ho rebat així: ‘Posa Madrid en primer lloc, Catalunya en el segon, Andalusia en el tercer i Extremadura el desè. Quin ultratge! Els desens. Però mirem quants habitants té cada comunitat. Madrid té 6,5 milions, Catalunya 7,5, Andalusia 8,4… I Extremadura? 1,1 milions. Lògic que vaja endarrerida. La forma correcta (i de sentit comú) de comparar aquestes xifres seria la despesa pública dividida entre el nombre d’habitants. Però, és clar, aleshores Extremadura n’ix massa ben parada i tocava amagar les dades.’
I l’AVE?
El vídeo també parla d’infrastructures: ‘En el mapa ferroviari d’Espanya Extremadura és la gran oblidada; ni un quilòmetre de xarxa electrificada i ni un quilòmetre de xarxa d’alta velocitat.’ El blocaire exposa això: ‘Parlant de l’AVE, certament, Extremadura no en té ni un sol quilòmetre, però potser hem de buscar la raó en Portugal. Aquest país, fent ús de la prudència que els espanyols no solen exhibir, no vol invertir ni un euro en alta velocitat, perquè no hi troben la rendibilitat econòmica. Fer una inversió immensa per apropar Madrid (sempre la radial Madrid) i Extremadura no és justificat per a tant pocs habitants.’
La comparació amb el País Basc
Després, el vídeo afegeix dades de la ‘balança’ de renda ‘per capita’: ‘Els bascs i navarresos són els més rics d’Espanya. El PIB “per capita” del País Basc és el doble que el d’Extremadura, que és el més baix del país.’ La comparació amb aquestes comunitats no és pas adient, perquè tenen concert econòmic i no es troben afectades pel repartiment en el sistema de finançament i els efectes que acaba tenint en indicadors com aquest.
El vídeo afegeix que ‘Extremadura és la comunitat amb més pressió fiscal.’ Àlfons Sánchez fa aquesta observació: ‘Comparant percentatges de renda com seria lògic? No, perquè aleshores Extremadura no té una pressió elevada. Calculen el percentatge de pressió sobre el PIB de la comunitat. Així no s’hi ha calculat mai, però, és clar, això els permet d’obtenir un percentatge molt major perquè el seu PIB és molt més reduït. Ara, una cosa és el percentatge sobre el PIB i una altra de molt distinta el percentatge aplicat a empreses i persones, que són els que acaben pagant.’
Convé recordar també que, malgrat el maltractament que diu Monago que rep l’administració extremenya, el president d’Extremadura té prou marge per a aprovar una reducció d’imposts a 430.000 extremenys amb rendes inferiors a 24.000 euros anuals, anunciada el mes de desembre proppassat; un símptoma que el model de finançament no li deu ser pas tan perjudicial.
