06.03.2014 - 06:00
La comarca natural de la Terreta, a cavall del Pallars Jussà i la Ribagorça, reivindica que té texts encara més antics que les Homilies d’Organyà (Alt Urgell). El que ho és més és un jurament feudal de fidelitat. Una història coneguda entre els experts, però no tant entre la població en general, perquè a l’escola es continua explicant que els vestigis més antics de la nostra llengua en format escrit són les Homilies.
Les Homilies d’Organyà són del final del segle XII o principi del XIII. Però hi ha uns vuit o nou texts coneguts escrits en català que són més antics. El més vell que es coneix és un jurament de Radulf Oriol a Ramon IV del Pallars Jussà, escrit entre el 1028 i el 1047 en un lloc indeterminat entre Orrit (Pallars Jussà) i Areny de Noguera (Ribagorça), dos pobles separats per uns dos quilòmetres. Sobre aquests dos texts, en parla una exposició itinerant que ha organitzat l’Institut d’Estudis Catalans i que fins no fa gaires dies es podia visitar a Tremp (Pallars Jussà). Al programa ‘Estira la llengua!’, de Ràdio Nacional d’Andorra, n’hem parlat amb el cap de l’oficina d’Onomàstica del IEC, Joan Anton Rabella. Diu que la mostra ‘Els orígens del català: jo fideles vos seré’ és ‘una explicació molt divulgativa de quins són aquests textos i com va néixer la llengua catalana, el moment i el perquè’. Es tracta d’una ‘documentació antiga, força rica’.
Però la pregunta és: per què, si és més que confirmat que aquests són els documents més antics en la nostra llengua, la majoria de la societat continua creient que ho són les Homilies d’Organyà? Rabella explica que aquests documents ‘fa molts anys que els coneixem’, però ‘passa que no han tingut la difusió necessària’. I assegura que n’hi ha força més, de la mateixa època, ‘documents del món feudal, similars, breus’, i que ‘se n’han conservat molts però també se n’han perdut molts’. Comenta el cas del ‘Liber iudicorum’, conservat dins les tapes d’un llibre: ‘Feien servir pergamins per folrar uns altres documents.’
Llegiu l’article complet ací.