05.03.2014 - 06:00
L’Ajuntament de Tortosa va aprovar dilluns per unanimitat una declaració institucional contra del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, perquè considera que és un greu perjudici per al tram final del riu i per al delta. Amb aquesta declaració, el consistori s’oposarà per la via política i per la judicial al pla, bé de manera directa, bé afegint-se a iniciatives impulsades per unes altres institucions o entitats. Hi van votar a favor tots els regidors, inclòs el del PP, Xavier Dalmau, que en aquesta entrevista explica què en pensa, del pla hidrològic.
—Quins motius porten el grup del PP de Tortosa a votar la declaració institucional contra el Pla de Conca?
—Primer, la urgència: ens ho van presentar abans de començar el ple i això em va obligar a decidir. I vaig decidir que ens ajuntàvem a la resta de partits. No és la primera declaració que fa l’ajuntament sobre el transvasament i a la qual el PP de Tortosa s’adhereix. Perquè considerem que els partits representen la ciutadania i cal fer-li costat en les qüestions que l’afecten directament. Vivim a Tortosa, a les terres de l’Ebre, i hem de ser conseqüents i fer costat als ciutadans en tot allò que faci referència a l’aigua. Ara, considerem que el Pla de Conca també té aspectes positius. N’és una prova que els regants de la dreta i l’esquerra del riu, directament afectades, van votar-hi a favor. També cal dir que el riu pertany a un seguit de comunitats autònomes, i que dins de Catalunya mateix, Lleida ha votat a favor del pla, perquè té regadius i els interessa. És a dir, crec que totes les institucions i comunitats afectades s’han de posar d’acord, per damunt d’interessos polítics i en favor de la ciutadania. Més gestió i menys política: per això vam signar la declaració.
—Destaqueu els punts positius, però també en deveu veure de negatius, si vau signar la declaració…
—Sí, com tot acord, és fet per persones i té encerts i desencerts. Potser l’aspecte més negatiu és el mínim de metres cúbics de cabal fixat al Pla de Conca, que caldria negociar a l’alça. I això és el que s’ha de fer: asseure’s a dialogar, allunyar la mala política de decisions que afecten la ciutadania de manera directa i gestionar la qualitat de vida del ciutadà. El ministre Cañete mateix ha dit que si el cabal mínim no semblava correcte per a mantenir l’aspecte ecològic del delta, s’asseuria a parlar-ne.
—El fet d’haver signat la declaració us pot representar cap enfrontament amb el PP espanyol?
—No. El PP no m’ha posat mai cap corbatí ni de manera directa ni indirecta, ni m’ha dit si ho he fet bé, ni res. Ni tan sols ara m’ha trucat ningú. Hi ha una política que és estatal i una altra que és municipal, i aquesta s’ha d’emmotllar als interessos del municipi. Crec que això ho té molt clar qualsevol partit. I no pot fer res contra els interessos dels ciutadans.
—Parlant dels interessos del territori, què s’hi juga l’Ebre amb aquest pla?
—Sobretot la supervivència ecològica del delta, perquè com menys aigua baixa més se’n ressent el delta des del punt de vist ecològic; i el regadiu, no cal dir-ho. Això no obstant, el delta és greument amenaçat de fa temps. No sols hi ha de baixar aigua sinó també fang, que des que es van fer els embassaments a la part de dalt ja no en baixa. El fang fa avançar els deltes, i per això el delta retrocedeix. D’ací a uns anys, el delta s’haurà reduït o haurà desaparegut. Així de clar: el mar se’l menja. Això és un problema més important que no el de l’aigua. Ja diuen que els embassaments –que són profitosos per a més coses– són la condemna del delta.
—Fa anys les terres de l’Ebre es van mobilitzar massivament contra el Pla Hidrològic. Ara el govern espanyol ho torna a intentar, per què?
—Cada temps té el seu moment. Això va passar fa molts anys. A banda, no sóc partidari que la política per la política mani en les actuacions de les institucions, de les persones, dels col·lectius. Això no és profitós per a la ciutadania. En la qüestió del transvasament, la culpa és del PP. I jo demano: quants transvasaments ha fet el PP a Catalunya, si no hi ha manat mai? Quin partit va fer el minitransvasament? El pla d’hidrològic d’Aznar no es va arribar a fer. A Catalunya, a l’Ebre, el minitransvasament es va fer quan manava un partit que no era el PP. El canal Xerta-Sénia, que enllaça amb el pantà d’Ulldecona, ha estat objecte d’una reforma impressionant. Diuen que no és per a regadiu sinó preparat per a fer un transvasament cap al sud. Amb quins diners, durant quants anys i qui manava aquells anys? El PP no.
—Fins on portareu les discrepàncies envers el pla hidrològic del govern espanyol? Si s’organitzen mobilitzacions, el PP de Tortosa hi participarà?
—No crec que hàgim de fer res més. O, en tot cas, el temps i les circumstàncies diran què hem de fer. Jo sóc conseqüent amb allò que dic. Ara, jo ja he fet una manifestació pública, he signat una declaració institucional, que no és la primera. No sé per què tant d’enrenou amb aquesta, potser és que ara es vol fer el mateix muntatge de fa deu anys i recuperar la Plataforma en Defensa de l’Ebre –amb tot el respecte, que no hi tinc res en contra– per una qüestió política. Ens interessa en tots els àmbits que els polítics treballin per a la ciutadania.
