02.03.2014 - 06:00
1) Què és Crimea?
La república autònoma de Crimea és un territori de 26.200 km2 –una mica més gran que el País Valencià– i prop de dos milions d’habitants. Forma part d’Ucraïna des del 1954 i abans sempre havia estat part de Rússia. La ciutat de Sebastòpol és la base naval russa més gran del sud i continua funcionant gràcies a un acord amb les autoritats d’Ucraïna. Però Sebastòpol no forma part de la república autònoma de Crimea.
2) Qui hi habita?
La majoria dels habitants de Crimea són russos. Segons el darrer cens, ho són el 58%, però cal tenir en compte que els ucraïnesos només representen el 24% de la població, perquè un 12% són tàtars, els pobladors autòctons d’aquesta zona i de més nacionalitats. La presència russa és particularment important a les ciutats i a les zones on hi ha les bases militars.
Els tàtars de Crimea són musulmans de parla turca, establerts de sempre a Crimea però que el 1944 van ser víctimes d’una de les deportacions en massa més cruels de les ordenades per Stalin. Acusats de voler col·laborar amb els nazis, van ser enviats tots a l’Àsia central.
3) Quina relació hi ha entre els habitants de Crimea i les autoritats d’Ucraïna?
Sempre ha estat complicada. Quan era part de Rússia, Crimea tenia un estatut de república autònoma, que va perdre així que fou incorporada a Ucraïna. Després de la independència d’Ucraïna, va negociar un estatut d’autonomia, que és vigent, però que no satisfà els partits locals. Aquest mateix mes faran un referèndum per decidir si volen més autonomia.
A Crimea, com a tota la part oriental d’Ucraïna, la població té un sentiment pro-rus ben evident i es refia de l’ajut de Rússia en cas de tenir problemes amb l’administració ucraïnesa.
4) Quin argument han fet servir des de Crimea per a demanar la intervenció russa?
A l’antiga URSS encara és molt viu el record de la Segona Guerra Mundial i la lluita contra el nazisme. El fet que entre les noves autoritats de Kíev hi hagi militants de partits de l’extrema dreta i que s’hagin pres algunes mesures com ara legalitzar els grups nazis o abolir la llei a favor de la llengua russa ha originat una gran reacció en contra. Per això les autoritats de la república autònoma han fet una crida al govern rus, que l’ha atesa de seguida.
5) Rússia hi ha enviat tropes o ja n’hi tenia?
Aquesta és una de les claus de la situació actual. Rússia tenia tropes a la base naval de Sebastòpol i en més bases menors situades arreu el territori. De moment els militars russos que hi ha al carrer pertanyen a aquestes unitats. Però hi ha notícies d’unitats noves entrant per la frontera, especialment en helicòpter. Rússia afirma que hi exerceix un paper ‘estabilitzador’ i que no es pot considerar una invasió perquè hi és en compliment del tractat internacional sobre les bases.
Ucraïna, en canvi, diu que el fet que aquestes tropes hagin abandonat les casernes i prenguin posicions en les principals ciutats és una violació del tractat entre tots dos països.
6) Ucraïna pot respondre amb les pròpies tropes?
Podria fer-ho, però sembla poc probable. El conflicte s’ha enfilat molt de pressa en termes diplomàtics, però el pas a un enfrontament armat seria molt delicat per a totes les parts. L’exèrcit d’Ucraïna té unitats a Crimea, que podrien enfrontar-se a les unitats russes, però això obriria la porta al desplegament de l’exèrcit rus, segurament no únicament a Crimea.
7) Per què es produeix aquesta situació a Crimea i no a les altres zones russòfones d’Ucraïna?
Perquè Crimea és una república autònoma i les altres zones no, cosa que fa que sigui més raonable de proclamar-hi la independència. Fins ara, una de les manera que tenia Rússia d’influir en els països ex-soviètics era donar suport a zones autònomes que havien proclamat la independència. És el cas del Transdnièster, a Moldàvia; i d’Abkhàsia i Ossètia, a Geòrgia. És molt probable que Crimea proclami la independència i sigui reconeguda per Rússia com ha passat en els tres casos anteriors. Encara que la majoria dels estats del món no reconeixen aquests estats pro-russos, són uns instruments molt valuosos per a la política de Moscou.
8) La rapidesa amb què Rússia ha respost, què indica?
Rússia intenta reconstruir la seva antiga esfera d’influència. I aquestes setmanes això ha originat dificultats també amb Estònia, per la demarcació de la frontera, i amb Lituània i Polònia, per l’accés al corredor de Kaliningrad. Rússia, a més, acusa Polònia i la Unió Europea de ser al darrere del canvi de govern d’Ucraïna. Així doncs, passats els Jocs Olímpics de Sotxi, hom pot dir que Rússia mena una política agressiva en tot el front occidental.
9) Això és una nova guerra freda entre occident i Rússia?
D’alguna manera, sí. La confrontació ideològica no era pas l’única, en el passat. Rússia és una potència que sempre ha volgut expandir-se cap a Europa i ara torna a sentir-se prou forta i consolidada per a imposar la seva visió del món a les repúbliques que es van fer independents després de la caiguda de l’URSS.
Si això desembocarà o no en un conflicte bèl·lic, encara és aviat per a saber-ho. L’exèrcit ucraïnès no té la dimensió per a enfrontar-se al rus i l’ajuda dels exèrcits de l’OTAN, si hi fos, desencadenaria una situació encara pitjor que la de la guerra freda.
10) Europa i els Estats Units com han de comportar-se?
Fa de mal dir. Per una banda, no poden consentir les amenaces de Rússia i, per tant, han de parlar clarament dels límits que no es poden traspassar, com ha fet el president Obama. Però Obama, de fet, ha originat una reacció exaltada de Moscou, que ha portat la tensió al punt més alt.
En teoria, els països occidentals tampoc no haurien d’acceptar que Crimea se separés d’Ucraïna, invocant el principi d’unitat territorial. Però molt possiblement aquest serà l’acord final més raonable. Si Ucraïna deixa que Crimea voti de tornar a Rússia, el conflicte s’haurà resolt per una temporada. El problema d’Ucraïna és que això no és cap garantia de res, perquè més endavant Rússia provaria de fer això mateix amb la resta de l’Ucraïna oriental.
