27.02.2014 - 17:30
L’artista urbà Keith Haring va escollir el barri del Raval de Barcelona per crear, l’any 1989, el mural ‘Tots plegats podem aturar la SIDA’. El grafiter, diagnosticat com a portador del viurs del VIH, va dibuixar en un mur de la plaça Salvador Seguí una obra apaïsada amb el seu traç icònic, en què cridava a lluitar contra la sida. Aquest dijous -exactament 25 anys després de la seva intervenció- en un altre indret del Raval s’ha descobert una reproducció del seu mural, impulsada pel Districte de Ciutat Vella i el Macba.
Es reconeix així la figura de Keith Haring, recordant el seu pas per Barcelona i posant en valor la seva valentia per tractar un tema aleshores tabú i que l’afectava personalment. Quan va visitar Barcelona, Haring ja era un artista consagrat i una celebritat de l’art urbà que havia revolucionat l’expressió artística als vagons i a les parets de les andanes de metro de Nova York. Casualment, va coincidir amb Montse Guillén -propietària d’un restaurant novaiorquès freqüentat per artistes- mentre visitava una exposició de Frederic Amat a la capital catalana. D’aquell encontre va sortir la proposta perquè l’artista pintés un mural a la ciutat que tingués relació amb la sida.
Només un any abans Haring havia estat diagnosticat com a portador del virus del VIH. Llun d’amagar-se’n, el grafiter va començar a fer aparèixer aquest tema en les seves obres. Com a molts altres llocs, a Barcelona l’any 1989 la sida era una qüestió tèrbola sobre la qual es parlava més aviat poc. Així ho han recordat aquest dijous tant el conseller de Cultura, Ferran Mascarell -que aleshores era el regidor de l’Ajuntament de Barcelona que va autoritzar el mural-, com Ferran Pujol, un activista de l’entitat Hispano Sida, que va viure de molt a prop i amb intensitat la visita de Haring a Barcelona.
Hispano ha explicat que en aquell temps, quan encara estava consternat per haver estat diagnosticat també del VIH, aquest era un tema que no es parlava. “Les persones diagnosticades fins i tot ens defugíem, i especulàvem sobre qui podia estar infectat”. Per això, “veure algú que de manera oberta i explícita de la sida “va ser molt important”, ha confessat. Ho va ser tant que en conèixer la notícia que Haring feia aquesta obra a Barcelona va córrer fins a la Plaça Salvador Seguí a trobar-lo i va poder conversar amb ell.
L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant el programa Raval Cultura del Districte de Ciutat Vella, i el Macba, van decidir instal·lar una reproducció del cèlebre mural del mur ja inexistent a la Plaça Salvador Seguí, coincidint amb els 25 anys de la seva creació. L’espai escollit per re-instal·lar-lo ha estat un mur situat a tocar del Museu d’Art Contemporani de Barcelona, entre el carrer Ferlandina i la Plaça de Joan Coromines. El Macba, com a dipositari del calc a mida real que l’ajuntament va encarregar fer de l’obra l’any 1992 abans que s’enderroqués el mur, ha creat un equip de treball que des de fa una setmana han estat refent el mural en aquesta nova ubicació.
