27.02.2014 - 06:00
Martí Anglada (1949) és un dels periodistes catalans que coneix més bé la premsa i la política internacionals. Durant vint anys, va ser corresponsal a Israel, el Vaticà, Brussel·les i Berlín per al diari La Vanguardia i TV3. Ara es dedica a escriure llibres sobre Europa i a fer conferències pel país. L’edició global de VilaWeb l’ha entrevistat en anglès perquè expliqui al món com veu Europa el procés català. I la seva conclusió és sorprenent: França és molt més favorable al procés que no sembla.
Durant l’entrevista Martí Anglada afirma que, contra allò que molta gent pugui pensar, actualment ‘França no és hostil a la independència de Catalunya’. S’ho explica per raons històriques: ‘Quan Napoleó va envair la península Ibèrica va annexar Catalunya a França. La resta, en canvi, no. Aquí ningú no sap que les quatre províncies que ara hi ha a Catalunya no les van fer els espanyols, sinó els francesos. I tenien uns altres noms: el Departament del Ter (Girona), el Departament del Segre (Lleida), el Departament de Montserrat (Barcelona) i el Departament de les Boques de l’Ebre (Tarragona). Per molts francesos, nosaltres vam formar part de França i ara podríem ser, si no una part de França, almenys un amic tan lleial com Bèlgica […]. És impossible que siguem independents contra els nostres dos veïns. Almenys hem de ser amics lleials d’un. Per això dic que Catalunya serà la Bèlgica del sud o no serà.’
Anglada també explica la visió alemanya del procés: ‘Els alemanys saben que el 55% de les empreses que tenen a la península Ibèrica són entre Barcelona i Tarragona. I estan molt preocupats pel deute públic espanyol, perquè els bancs alemanys, i els francesos, tenen el 35% del deute públic espanyol. Per tant, volen que les seves empreses es quedin dins la UE i volen alhora una solució per al deute. Volen això, amb independència o sense. Això depèn dels catalans. Els alemanys no hi van a favor ni en contra, de la independència. Ells només miren.’
Finalment, opina que la premsa nord-americana i la britànica és molt més oberta al procés català que no pas l’europea del continent, perquè se senten molt afins a les gestes ‘democràtiques, massives i pacífiques […]. Va passar això mateix amb les independències bàltiques. S’hi van sentir propers’.
