24.02.2014 - 06:00
El 45è Diàleg amb la ciutadania, fet ahir a Barcelona amb la participació de la vice-presidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, va acabar amb polèmica. Principalment, el debat va girar entorn del procés d’independència, el dret de decidir, la consulta i la continuïtat de Catalunya dins la Unió Europea. Reding va insistir en la necessitat de trobar una fórmula per a resoldre l’encaix de Catalunya dins Espanya sense ‘idees preconcebudes’. Tot seguit va cedir la paraula al secretari d’estat per la Unió Europea, Íñigo Méndez. I Méndez va fer algun comentari totalment fora de to.
‘Els representants de la Comissió Europea ja estan farts que els facin la mateixa pregunta’, va etzibar, arran d’una pregunta sobre quines conseqüències reals tindria per a Europa un nou estat. ‘La integritat territorial és una competència exclusiva dels estats membres’, va dir. I sobre això, va afegir: ‘La UE no té més competències. Com deia Lenin, només els beneits discuteixen els fets. I això és un fet.’ La intervenció de Méndez va enutjar el púbic que seguia l’acte a la Pedrera en directe, i li va respondre amb xiulets. A Twitter, també va esclatar la indignació.
Íñigo Méndez és un ex-eurodiputat del PP que actualment ocupa el càrrec de secretari d’estat per a la Unió Europea. És cunyat d’Íñigo Pérez de Herrasti Urquijo, un dels assaltants de la seu de la Generalitat a Madrid l’11 de setembre passat, i un històric dirigent d’Aliança Nacional que ja va ser condemnat l’any 2000 a catorze anys de presó per tinença d’armes i material inflamable (pretenia atemptar, juntament amb tres nazis més, contra familiars de presos d’ETA quan es desplacessin a Madrid). Pérez de Herrasti també és cosí del ministre de Defensa espanyol, Pedro Morenés. Per una altra banda, una germana de Méndez, Beatriz, és la secretària general del servei espanyol d’espionatge, el CNI; a la pràctica, la número 2 de l’organisme (nomenament al BOE).
Després de la intervenció de Méndez, la diputada d’ERC, Gemma Calvet, va agafar el torn de rèplica i va demanar a l’eurocomissària si el concepte ‘consulta’ no incloïa el dret de decidir de Catalunya. Reding va assegurar que tot plegat no era pas una qüestió europea, sinó que s’havia d’encaixar dins ‘les constitucions nacionals’. ‘Els tractats europeus estipulen que no es pot intervenir en aquestes qüestions’, va dir. Per això va concloure que la millor fórmula era ‘intentar trobar una solució a dins’ perquè qualsevol alternativa tenia ‘interrogants’.
Abans de la intervenció de Méndez, Reding havia assegurat que ‘si una part se separa’ d’un estat membre, aquest territori ‘no és part de la UE i per tant pot demanar de ser-ne part’ i reingressar-hi. ‘Aquesta és la llei’, va afirmar. ‘Si voleu la meva opinió, […] us dic que us quedeu, feu tant com calgui per resoldre aquest problema sense idees preconcebudes.’ La vice-presidenta va defensar una ‘negociació amb ment oberta’ i basada en la constitució espanyola. ‘Seria molt infeliç si la meva Catalunya se separés’, va dir just abans de cedir el micròfon a Méndez de Vigo, que seia a primera fila de l’auditori.
Reding vol Catalunya a la Unió Europea: ‘La necessitem’
L’eurocomissària, que va dir que tot plegat era una qüestió de sentiments, va replicar amb un no contundent a la pregunta d’una assistent sobre si seria adequat de prescindir d’una economia com la catalana. ‘Vull Catalunya dins; la necessitem tant com necessitem Luxemburg’, va assegurar.
Muriel Casals i preguntes del públic
També va intervenir poc després la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals. ‘Volem posar més colors a Europa, volem que el català aparegui en aquest vídeo que hem vist’, li va dir a Reding. Li va demanar per què la consulta no hauria d’interessar a Brussel·les si ‘donarà informació molt valuosa per al diàleg’ entre governs. ‘És la mateixa pregunta i puc donar la resposta que ja he donat’, va dir Reding entre desaprovacions del públic.
‘Suposo que no hi haurà ningú tan beneit’ de negar que a Catalunya hi ha una majoria que vol votar, va replicar un assistent a Méndez i a Reding. ‘Podem ser castigats amb l’expulsió per haver votat?; és aquesta la democràcia a Europa?’, va demanar també algú del públic. I la vice-presidenta els va remetre tots dos a la resposta legal de Prodi, el 2004.
Entre el públic també hi havia els candidats al Parlament Europeu d’ERC, Josep-Maria Terricabras, i del PSC, Javi López. També s’hi va veure l’eurodiputat d’Unió, Salvador Sedó, que abans-d’ahir va renunciar a tornar-se a presentar, segons la direcció, per motius personals, i va deixar pas a Francesc Gambús. I, així mateix, Roger Albinyana, secretari del govern d’Afers Exteriors, i el secretari general del Diplocat, Albert Royo.
