22.02.2014 - 10:47
No us penseu que no us passarà a vosaltres: teniu moltes probabilitats que us caigui el telèfon a la tassa del vàter, perquè segons un article publicat al final del 2012 per Mashable un 19% del telèfons, és a dir, un de cada cinc, hi acaben anant a parar.
Els de Mashable esmentaven un estudi més ampli fet per Plaxo amb més dades interessants, com per exemple que un terç dels usuaris de telèfons el perden o se’ls trenca. Potser ara comenceu a entendre per què es fabriquen tants telèfons!
Què no hem de fer si ens passa?
En primer lloc, no hem d’intentar assecar-lo amb un assecador de cabells perquè l’aire calent pot fer malbé els circuits interns del telèfon, molt delicats.
Què hem de fer?
Ara no és temps de platja, però si se us mulla amb aigua salada perquè el teníeu a la platja i ha arribat una onada imprevista, o estàveu parlant a la platja i us ha caigut, el primer que heu de fer és tornar-lo a mullar, però amb aigua dolça, per a evitar que la sal del mar faci malbé els circuits electrònics.
Una vegada ben remullat amb aigua dolça (de manera voluntària a la platja o involuntària al lavabo), intenteu desmuntar totes les peces, poques, que es poden treure, per exemple la targeta SIM, si podeu, la bateria, si en porta, la targeta de memòria… Aquestes peces, assequeu-les amb un drap de cotó o una mica de paper higiènic que tindreu ben a mà 🙂
El que us quedi, que serà quasi bé tot el telèfon, assequeu-lo exteriorment amb un drap de cotó i poseu-lo dins un pot ben ple d’arròs. L’arròs absorbeix la humitat del telèfon i l’asseca interiorment i exteriorment.
Deixeu-lo de 24 a 48 hores dins el pot d’arròs: ha de fer la seva feina i necessita una mica més de temps que per fer una paella.
Si no ha estat gaire estona remullat, les possibilitats de recuperar-lo són força altes. Penseu que el primer que es morirà serà la bateria, així que segurament haureu de canviar-la, però la resta del vostre telèfon tornarà a funcionar.
Ara, la millor manera que no us caigui a la tassa del lavabo és que no hi entri!