21.02.2014 - 20:00
Diuen que fa set segles, a Manresa no hi plovia gens. Tanta era la sequera, que els manresans es van veure obligats a construir una sèquia que els portés l’aigua del Llobregat. Però van topar amb un problema imprevist: una part de les terres per on havia de passar la sèquia eren del bisbat i, és clar, calia demanar permís al bisbe de Vic. La sorpresa va arribar quan el bisbe els va dir que no, que allò eren terres sagrades. Però quan aquell bisbe es va morir van tornar-hi a insistir, amb el nou bisbe. I aleshores va ser quan va succeir el miracle… Millor que la resta us l’expliqui el rondallaire Albert Estengre.
VilaWeb publica cada dia de l’any, de dilluns a dissabte, un conte tradicional del nostre país, en vídeo, i per a tots els públics, de la mà d’Albert Estengre. Podeu seguir i comentar els contes a les xarxes socials amb l’etiqueta #300contes.
