21.02.2014 - 06:00
Ahir al vespre Vox, el nou partit d’Alejo Vidal-Quadras, es va presentar a Barcelona. Aquest nou partit té la proposta d’eliminar els governs autonòmics i a la presentació d’ahir van deixar clar que Vox havia nascut ‘per combatre el secessionisme’. L’acte, fluix i sense empenta, es va fer en una de les sales de l’hotel Atenea, al barri de les Corts de Barcelona. Així com Ciutadans, a Sevilla, va reunir 1.200 persones fa poques setmanes, ahir a Barcelona Vidal-Quadras va aplegar-ne unes 200. Si abans-d’ahir el diputat Joan Coscubiela (ICV) deia encertadament que al racó de la dreta hi havia la concurrència de quatre partits (PP, Ciutadans, UPyD i Vox), avui sabem que els altres tres no devien quedar gaire impressionats de la presentació. Vam veure poca gent omplint una sala petita, vam sentir-hi un sol ‘viva España’ i, això sí, hi havia força mitjans de comunicació.
‘Fa tretze anys que visc a Madrid i allà em sento lliure de sentir-me espanyol, no com aquí’, va ser una de les frases més aplaudides d’Alejo Vidal-Quadras, fins fa quatre dies eurodiputat del PP. Vidal-Quadras va dir que el seu model són els països nòrdics: ‘Una societat oberta, on la meritocràcia funciona i on tothom parla anglès.’ Després el discurs es va anar enfosquint i va dir que l’estat espanyol vivia ‘una crisi existencial’ i que el país s’havia de defensar ‘com els patriotes, que es neguen a rendir-se davant l’invasor’. La visió sobre la independència de Vidal-Quadras: ‘L’estat independent seria un pigmeu famolenc, un estat pària, marginal, sense crèdit, com un estripall errant pel món buscant un lloc que no troba.’ En castellà, encara li queda millor. Vidal-Quadras, tot i que en cap moment no va arrencar ovació, sí que s’endugué molts aplaudiments.
Ariadna Hernández és, de moment, la màxima representant del nou partit a Catalunya. La jove advocada prové del partit fundat per Mario Conde. És filla d’una amiga íntima i col·laboradora de Vidal-Quadras. ‘Jo era tan sols una nena quan el vaig conèixer a través de la meva mare’, va explicar de la tarima estant. Ara va a manifestacions pro-vida, va dir. I també va exclamar: ‘No ens quedarem plegats de braços mentre Espanya es trenca.’ El seu discurs va ser l’únic que va incloure uns minuts en llengua catalana. ‘Ho diré ben clar i català: CiU ens roba!’
Santiago Abascal, ex-membre del PP i fundador de Denaes (Fundación para la Defensa de la Nación Española), també va parlar: ‘Jaume I va ser el primer botifler’, va dir. I després va enfilar gestes militars espanyoles on els catalans (‘els vostres avis i rebesavis!’) havien participat: ‘De la presa de Granada a Cuba, passant pel Marroc o la batalla de Lepant.’ I també: ‘Com a espanyol, aquesta terra [Catalunya] em pertany’, ‘Catalunya no és una nació, és molt més que això: és una regió espanyola!’, ‘L’estat de les autonomies és un intent fallit dels nostres pares’, ‘Hem de prescindir del Tribunal Constitucional, totalment polititzat’ o ‘Des d’un punt de vista moral, l’empresa de la unitat és superior a l’empresa separadora.’
Santiago Abascal va rebre diner negre quan era regidor del PP, tal com apareix als papers de Bárcenas i ell mateix accepta.
El professor de la UAB Clemente Polo va dir que a Catalunya ‘no vivim un estat d’excepció, però vivim en un estat d’excepcionalitat’ i que el moment polític actual acabarà amb una ‘insurrecció política i civil’ dels independentistes, que va anomenar ‘nacionalindependentistes’. Un brevíssim José Luis Fernández Quirós va completar les intervencions.
Entre el públic hi havia el nét del franquista Blas Piñar i membres del Casal Tramuntana, com va veure un dels periodistes més ben informats sobre la ultradreta catalana, Bertran Cazorla. El públic era meitat homes, meitat dones. Una d’elles repartia propaganda de Convivència Cívica Catalana, que dimarts vinent celebra una missa en honor de les víctimes del terrorisme. Dels homes, Joan López Alegre, un dels tertulians de l’unionisme, treia el nas entre el públic d’aquesta cantonada de la dreta tan concorreguda per partits.
