21.02.2014 - 06:00
El secretari d’Organització de Convergència (CDC), Josep Rull, ha estat entrevistat per VilaWeb English aquesta setmana. A l’entrevista (en anglès ací), Rull explica la diferència entre els dos partits que formen CiU i la voluntat de CDC d’arribar a la independència de Catalunya. També parla de la Unió Europea i de l’EFTA, de l’hostilitat d’alguns membres de la Comissió Europea contra la independència i dels arguments dels empresaris contraris al procés sobiranista. Finalment, demana que estiguem preparats per a l’endemà de la proclamació de la independència. Caldrà saber aguantar la situació creada, diu.
—Podeu explicar als lectors internacionals què és CiU, el partit de govern a Catalunya?
—CiU és una coalició entre un partit liberal, Convergència, i un de demòcrata-cristià, Unió, ambdós catalanistes. El catalanisme és un moviment polític que vol la llibertat, la democràcia i el reconeixement de Catalunya com a nació. Durant molts anys hem estat dins d’Espanya i ara volem la llibertat, la independència.
—Ens podeu parlar dels dos partits que formen CiU?
—Unió Democràtica és partidari de l’autodeterminació i aspira a un model confederal d’estat. És a dir, primer cal aconseguir l’estat i després negociar la relació entre el nou estat català i Espanya. Nosaltres, Convergència, pensem que el millor camí és un estat català independent a Europa i no a Espanya. Aquesta és la nostra esperança. Volem donar la paraula al poble de Catalunya perquè prengui la decisió. Per això diem: ‘Deixeu votar la gent, deixeu que decideixin per ells mateixos, deixeu que el poble català decideixi què vol ser.’ El primer pas és fer un referèndum o una consulta. Un referèndum necessita l’autorització de l’estat espanyol; una consulta la podem organitzar amb les nostres lleis.
—Quin és el següent pas, després del referèndum?
—Si guanyem el referèndum, haurem de negociar amb el govern espanyol i amb la comunitat internacional. Aquest és l’últim pas. Però hi ha una diferència important entre Catalunya i Escòcia: el govern britànic permet als escocesos de votar. En canvi, nosaltres tenim molts problemes amb el govern espanyol perquè no vol que decidim i ens prohibeix de votar. Aquesta és la diferència principal. Hi insisteixo: el primer pas és votar. I per això demanem ajuda a la comunitat internacional. Pensem que la democràcia és un principi universal que té el suport de totes les nacions modernes, si més no a Europa.
—El president de la Comissió Europea fa declaracions contràries a la independència de Catalunya. Com responeu?
—Què va dir Barroso el 1990 sobre la reunificació d’Alemanya? Els tractats d’aquell temps no preveien pas la possibilitat d’una reunificació alemanya. I sobre els milions d’alemanys de l’est que van accedir a la comunitat europea? Nosaltres no creiem que sigui un problema legal. Es tracta de la voluntat política i estem convençuts que la UE no voldrà aixecar murs al bell mig d’Europa. No em puc imaginar Catalunya com una illa dins Europa amb fronteres tancades. No ens ho podem imaginar nosaltres, però tampoc els europeus ni la Comissió Europea. Seria una solució molt negativa per a Catalunya, per a Espanya i també per a Europa. Per tant, al final, la UE acceptarà la democràcia i trobarà una solució política.
—Penseu que l’actitud de la UE porta els catalans a un desinterès envers Europa? Què en penseu de l’opció EFTA?
—No, jo penso que els catalans som europeus i que la majoria del poble català vol formar part de la Unió Europea. La nostra prioritat és esdevenir membres de ple dret de la UE. Però, en segona instància, la següent opció seria formar part de l’EFTA; és a dir, ser membres del mercat comú.
—Què fareu si el govern espanyol impedeix el referèndum?
—Tenim una altra possibilitat, que és fer unes eleccions. Unes eleccions ordinàries que serveixin perquè la gent voti i en què els partits ens presentem amb un mateix punt sobre l’estat independent al programa electoral. Si aquests partits obtenen la majoria, aleshores el parlament serà autoritzat a proclamar la independència amb la legitimació dels resultats electorals.
—Lluís Corominas ha dit: ‘Hem d’estar preparats per a proclamar la independència.’ En quin sentit?
—Necessitem reconeixement internacional; necessitem construir la hisenda pròpia; hem de preparar algunes estructures d’estat. És a dir, l’endemà de la proclamació hem d’estar preparats per a aguantar la nova situació.
—Com mireu de convèncer els sectors empresarials que s’expressen contraris a la independència?
—L’objectiu dels empresaris és fer negocis i tenir un bon entorn per a fer-los. Mirem d’explicar-los els avantatges de tenir les mateixes eines que les altres nacions: eines d’estat. Però estem segurs que acceptaran el resultat del referèndum. Molts d’aquests empresaris van a favor del dret d’autodeterminació. I diuen: ‘Deixeu votar i acceptarem el resultat.’ Naturalment, hi ha empreses que no s’hi senten còmodes, en aquesta situació, però són favorables a la democràcia i ho diuen clarament. Els expliquem que és impossible d’anar endavant dins l’estat espanyol perquè la situació és molt difícil per a nosaltres. Tenim una desocupació molt significativa –un 22% dels catalans–, però tenim un producte interior brut important. Per tant, quin és el problema? Que donem molt i que rebem molt menys. Això no és just ni és bo per a les empreses, per a la gent, per a tota la població. Hem provat de canviar aquesta situació, hem mirat de fer un model just dins l’estat espanyol –just per a Catalunya i solidari amb les altres regions de l’estat–. I aquest model just ha estat impossible durant els últims trenta anys.
—Expliqueu-nos com proposeu la campanya del triple sí per la independència?
—L’enfoquem explicant les oportunitats que tenim: Podem construir una nació extraordinària. Volem viure del propi esforç. Això vol el poble català. El nostre moviment és un moviment d’esperança. Aquestes són les nostres raons. I una altra cosa: hem provat de fer un acord amb l’estat espanyol i ha estat impossible.
