20.02.2014 - 06:00
Tributs de Catalunya, la nova xarxa d’oficines d’atenció al contribuent de la Generalitat de Catalunya, comença a caminar avui amb la presentació oficial que en farà el president Artur Mas. Aquesta eina –‘estructura d’estat’, en llenguatge sobiranista– és el primer pas del nou model d’administració tributària catalana. L’objectiu és recaptar tots els imposts que paguin les empreses, les institucions i els ciutadans de Catalunya, encara que el destinatari final no sigui la Generalitat. La informació fiscal i la clau de l’aixeta són importants per si mai es constitueix un estat català, però la xarxa té vida pròpia en la fase autonòmica.
L’acte de presentació es farà aquest matí a les deu a la sala Torres Garcia del Palau de la Generalitat. Tributs de Catalunya és el resultat del conveni marc signat el 19 de setembre de 2012 entre l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) i les quatre diputacions catalanes. La xarxa gestionarà els tributs locals que fins ara gestionaven les diputacions locals, i també els tributs propis i cedits per l’estat, que gestiona la Generalitat mitjançant l’ATC. En el decurs de l’acte, es presentarà també la web que connecta els portals informàtics dels organismes que exerceixen funcions d’aplicació dels tributs a Catalunya.
Amb l’objectiu d’entendre els objectius, les dimensions i els límits de Tributs de Catalunya, us proposem les vuit preguntes i respostes següents:
Quan començarà a funcionar?
La declaració de renda d’enguany serà la prova de foc de l’estratègia de Tributs de Catalunya. Els ciutadans presenten aquesta declaració a l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) espanyola, però la Generalitat farà una crida a presentar-la voluntàriament a l’agència catalana per començar a tenir informació pròpia. La voluntat del govern és que si arriba el moment d’assumir el 100% de la recaptació, la maquinària ja tingui el recorregut i la informació que li permetin de fer el pas sense risc. La llei d’acompanyament del pressupost de la Generalitat per al 2014 inclou la capacitat de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) de demanar declaracions als ciutadans i a les empreses, una mesura pensada especialment per poder obtenir el màxim d’informació fiscal. Per això, l’objectiu de l’administració catalana és de tenir la xarxa en funcionament el mes de maig.
Qui podrà fer servir Tributs de Catalunya i quins imposts s’hi podran pagar?
Tant els ciutadans com les empreses podran pagar tots els imposts a Tributs de Catalunya. El principal objectiu de l’estratègia del govern és d’oferir una finestra única que simplifiqui el pagament de tributs. Per això s’hi han implicat les quatre diputacions i les entitats municipalistes. L’agència pot recaptar també els imposts estatals, que són majoria, i fer de pont amb l’administració estatal. Per tant, tothom qui pagui impostos a Catalunya –ciutadans i empreses– podrà fer-ho a les finestres de Tributs de Catalunya.
Quantes oficines tindrà la xarxa?
L’ATC té actualment quatre oficines a les capitals de província. L’estrena de Tributs de Catalunya implicarà passar a tenir cinquanta-tres oficines de recaptació, ampliables a cent cinquanta durant els mesos i anys vinents. Un dels primers objectius logístics de l’ens és tenir oficines a totes les comarques per a facilitar tant com es pugui el pagament de totes les empreses i ciutadans. La Diputació de Barcelona posa 21 de les oficines del seu organisme tributari al servei de Tributs de Catalunya, la Diputació de Lleida hi posa les seves 10, la de Tarragona n’hi aporta 26 i la de Girona, 8.
Quins recursos s’han de menester per a fer funcionar l’agència?
La recaptació de tributs depèn de dues menes de recursos: un cos de treballadors proporcional a la dimensió poblacional i un programa informàtic amb capacitat per a tota la informació tributària. En el primer aspecte, la Comissió Europea aconsella una proporció de mil treballadors dedicats a la recaptació d’imposts per cada milió d’habitants. Seguint aquest consell, la dimensió òptima de Tributs de Catalunya seria una plantilla de 7.000 treballadors a 8.000. En el moment de començar aquest procés de creació de l’agència de tributs catalana, l’administració catalana compta amb poc més de 1.400 treballadors. L’informe que va fer el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) sobre l’administració tributària deia que l’agència tindria 5.000 treballadors en el moment de crear-se l’estat català. El CATN comptava sumar automàticament els treballadors actuals de l’agència espanyola a la nova estructura estatal catalana.
Què en farà la Generalitat dels diners?
La Generalitat farà de transmissora en tots aquells tributs que no són competència seva. És a dir, enviarà els diners recaptats a l’administració competent en cada cas. Els imposts que ja recapta actualment continuaran com fins ara. Amb aquesta estratègia, la Generalitat té la possibilitat d’obtenir la informació fiscal de la major part de moviment econòmic a Catalunya. Amb tot, l’èxit del projecte dependrà de la col·laboració ciutadana. Per això, la Generalitat preveu que aquesta col·laboració esdevingui un actiu de distinció per als que hi participin.
Quants diners preveu recaptar?
En aquest moment, la Generalitat recapta uns 2.000 milions d’euros. La majoria provenen de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, de l’impost de successions i donacions i de l’impost sobre el patrimoni. Els càlculs que ha fet el CATN sobre la recaptació potencial d’un futur estat català és d’uns 70.000 milions d’euros. De fet, segons la pressió fiscal que imposés l’estat català, la recaptació podria oscil·lar entre 40.000 milions i 100.000 milions. De moment, l’objectiu del primer any de funcionament de Tributs de Catalunya –tenint en compte la voluntarietat del pagament a través de les seves oficines—és d’uns 30.000 milions d’euros. Són els que poden ser imprescindibles per a fer funcionar durant els primers mesos un hipotètic estat català proclamat sense la col·laboració de l’estat espanyol.
Per exemple, si es fa el càlcul del 20% sobre la recaptació bruta total obtinguda per l’agència espanyola, parlem de 40.000 milions a 50.000 milions. Si es fa el càlcul sobre el PIB de Catalunya, el resultat és de 70.000 milions, tenint en compte la pressió fiscal mitjana espanyola d’aquests últims cinc anys. Si es calcula sobre la pressió fiscal mitjana de la Unió Europea, es podrien arribar a recaptar uns 80.000 milions d’euros. Però si s’optés per un model escandinau, amb molta pressió fiscal, es podria arribar a 100.000 milions d’euros recaptats.
Aquesta estructura servirà per a l’estat independent?
Evidentment, aquesta ‘estructura d’estat’ té futur encara que Catalunya no s’independitzi. És a dir, la voluntat de recaptació d’imposts no és un objectiu únicament vinculat a la creació d’un estat propi. En tot cas, com totes les anomenades ‘estructures d’estat’ responen a la voluntat de sobirania i són un pas previ a l’assoliment d’un estat. Si arriba el moment de proclamar l’estat, Catalunya ja disposarà d’una agència amb prou experiència i informació per a activar tota l’estructura tributària necessària i no fer el salt al buit.
L’estat espanyol pot impedir-ne el desplegament?
Espanya no pot impedir que la Generalitat desplegui Tributs de Catalunya. Actualment, les oficines de recaptació de l’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ja poden fer d’oficines transmissores de la recaptació d’imposts estatals. Com que l’objectiu no és quedar-se els diners recaptats, no s’incorrerà en cap il·legalitat. La nova estructura tributària de la Generalitat és una mancomunitat d’estructures que ja existien, mitjançant mecanismes ja prevists, però amb més força i dimensió que fins ara. A la pràctica, no hi ha cap novetat jurídica ni procedimental que pugui ser constitutiva de delicte. L’estat espanyol no pot actuar-hi contra, almenys judicialment. Pot mirar d’espantar empresaris i ciutadans per fer fracassar l’estratègia de la Generalitat. Però no pot passar de l’amenaça.
