19.02.2014 - 06:00
Després de la polèmica per l’augment desproporcionat del preu de la llum, el govern espanyol va fer-se enrere i va cancel·lar les subhastes. A l’abril entraran en vigor els nous sistemes de tarifa i el preu es calcularà, segons el cas, o bé per hores o bé fent la mitjana de dos mesos o bé d’acord amb una tarifa plana anual. Quines opcions tenen els consumidors? Quina és més beneficiosa? Quines estratègies hi ha per a no gastar tanta electricitat i reduir la factura? N’hem parlat amb Josep Escarrà, consultor energètic de l’Estudi Ramon Folch.
—Què passarà a partir de l’1 d’abril?
—La subhasta que s’havia de fer el 20 de març no es farà, de manera que s’esgotarà la tarifa que va fixar el govern espanyol en un 2,3% i s’hauran d’aplicar els nous sistemes de tarifa per als petits consumidors. De sistemes nous, n’hi ha tres: dos entraran en vigor l’1 d’abril i l’altre, més endavant.
El primer és el preu fixat d’hora a hora, en què el consum es facturarà al preu que costi fer l’energia cada hora segons la subhasta del mercat ibèric. El segon consisteix a facturar el total de l’energia consumida pel preu mitjà dels dos últims mesos. El tercer, que podríem anomenar de tarifa plana, s’oferirà més tard, quan les companyies comercialitzadores presentin les ofertes de preu anual (tenen temps de fer-ho fins el 30 d’abril).
—De què depèn que s’implanti un sistema o un altre?
—Hi ha una qüestió tècnica: per a facturar d’hora en hora cal tenir un comptador digital. Qui no en tingui, haurà de facturar a partir del valor mitjà dels dos últims mesos.
—Però haurem de pagar més? Quina opció és millor?
—Encara no se sap. I dependrà de cada cas. Si la major part del consum energètic d’una persona es fa en hores punta, li sortirà més car que no pas ara, perquè en aquestes hores és quan hi ha més demanda elèctrica i, per tant, per la llei de l’oferta i la demanda, el preu de l’electricitat s’apuja molt. En canvi, els qui consumeixin la major part de l’energia en les hores vall (de matinada, o a migdia), els sortirà més a compte que no pas ara. I segons les hores en què es consumeixi l’energia, sortirà més a compte fer-ho amb preu mitjà o d’hora en hora.
—Només podran triar els qui tinguin comptador digital, doncs.
—Sí, i encara no se sap com. És una de les qüestions que s’hauran d’aclarir abans de l’1 d’abril: si d’entrada tots estarem en el sistema de preu mitjà de dos mesos i es facturarà a posteriori o si anirem al sistema d’hora en hora. La cosa més probable és que s’imposi el sistema de dos mesos i després, el qui tingui un comptador digital i ho demani, pugui facturar per hores. És molt important com es desenvolupi la reforma, és a dir, que els usuaris no hagin de tenir grans coneixements tècnics sinó que els donin les eines apropiades per gestionar bé el propi consum energètic. Per exemple, que les comercialitzadores donin accés als consums horaris dels usuaris i a les garanties que hi hagi de mercat.
—Per què ha acabat optant per aquest sistema el govern espanyol?
—Hi ha uns costs elèctrics reconeguts: fabricar tota l’energia de l’estat espanyol costa 40.000 milions d’euros l’any. Aquest cost no es cobreix amb el que es paga per les tarifes d’últim recurs. El govern espanyol havia d’assumir un dèficit de tarifa, que enguany era previst que fóra d’uns 3.100 milions d’euros, però a última hora va decidir de no fer-se’n càrrec. Aquesta diferència l’havien d’haver assumida les companyies, però tampoc no ho van voler fer. Això va repercutir indirectament en el preu de l’energia, que es va disparar al desembre, i de retruc va fer elevar les previsions per als tres mesos següents, amb un augment de la factura que hauria estat de l’11%. El govern espanyol ho va aturar i va cancel·lar el sistema de subhastes, que fixava el preu de l’electricitat cada tres mesos. Amb això, l’executiu es lleva del damunt el maldecap de comunicar cada tres mesos els canvis dels preus de tarifa. Però sense subhasta no hi ha previsió: ara els consumidors haurem d’anar directament a cercar l’energia al mateix lloc on van a cercar-la les comercialitzadores i les grans empreses, d’hora en hora, i pagarem el preu segons quant costi fer l’energia: això pot variar si fa més vent, si hi ha avaries en determinades centrals, si baixa el preu del gas natural, i segons una infinitat de paràmetres.
—A qui beneficia aquest canvi?
—El govern espanyol diu que això beneficiarà els usuaris d’un 3%. La patronal de les elèctriques diu que no, perquè no necessàriament els usuaris compraran l’electricitat més barata. El govern espanyol tindrà el benefici d’estalviar-se el desgast polític i podrà responsabilitzar del canvi del preu l’absència de vent o els operadores del sistema. Per una altra banda, les empreses comercialitzadores tindran l’opció d’oferir una tarifa amb permanència, de manera que seran clients captius durant un any aquells particulars que no vulguin contractar l’energia d’hora en hora. Finalment, els consumidors que no controlin la despesa energètica se’n veuran perjudicats, perquè el preu pujarà en les hores de més consum, sobretot els qui tinguin un comptador digital: per exemple, a les nou del vespre, quan tothom cuina i hi ha la calefacció engegada, l’energia es pagarà molt més cara que actualment. Als usuaris que facin gestió energètica als domicilis, que desplacin les càrregues a períodes més econòmics, fins i tot se’ls podrà reduir la despesa energètica.
—Els particulars haurem de cercar estratègies per a no gastar tant en hores punta i estalviar energia?
—Els qui facturin per preu mitjà, hauran d’intentar reduir al màxim la potència contractada i estalviar energia aturant els ‘stand-by’, evitant consums innecessaris d’il·luminació i de rentadora, etc. Els qui tinguin comptador digital, hauran de calcular si els surt més a compte rebre els preus cada dos mesos i assumir una tarifa plana o bé pagar pel preu a cada hora. És molt senzill: si consumeixes més de la meitat de l’energia en hores punta (al matí, entre 08.00 i 09.00, i al vespre, entre 20.00 i 22.00), no et sortirà a compte, encara que tinguis comptador digital, consumir d’hora en hora sinó que serà preferible pagar un preu mitjà.
—Aquesta situació és similar a la dels altres estats europeus?
—A bona part dels estats europeus el mercat és absolutament liberalitzat, i les companyies ofereixen tarifes. L’estat espanyol és el tercer més car de la Unió Europea quant al preu kW/hora, només superat per Xipre i Irlanda.
—Per què és tan car?
—Perquè arrosseguem una política energètica que aquests darrers trenta anys ha estat errònia en molts casos. A més, a principi del 2000, es van promocionar i construir cicles combinats de gas natural, que el govern abonava perquè ho considerava sinònim de seguretat energètica. Les previsions eren de creixement infinit. Quan això s’ha estroncat, ens hem adonat que tot aquest parc per generar energia era totalment innecessari, i mantenir-lo té un cost elevat. També cal tenir en compte que l’any 1998 es va decidir que l’electricitat no podria pujar més d’un 2% fins el 2010, i si ho feia s’havia d’assumir en forma de dèficit estatal. Això ha generat una bossa de dèficit d’uns 30.000 milions, que ara paguem amb interessos. S’han d’amortitzar els interessos, el capital, la moratòria nuclear, les renovables… Un matís sobre les renovables: no és erroni de subvencionar-les, sinó la manera com s’ha fet, que va arribar a crear una bombolla fotovoltaica d’abast internacional. Per això ara el govern anuncia retallades retroactives a les renovables, que afegeix un altre problema: el lucre cessant als qui van fer inversions.
