17.02.2014 - 06:00
L’any 1964 Paco Candel publicava a Edicions 62 un llibre important: ‘Els altres catalans‘. Era un assaig periodístic sobre la immigració, que li havien encarregat els propietaris de l’editorial, Max Cahner i Ramon Bastardas. Han passat cinquanta anys i avui, per a recordar-ho, es fa un acte institucional al Palau de la Generalitat (19.30), presidit pel president Artur Mas. El sociòleg Salvador Cardús hi pronunciarà una conferència sobre el fet migratori i l’obra de Candel. També hi intervindran el director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, Jaume Sobrequés; l’ex-diputat al Parlament de Catalunya Rafael Hinojosa; el president de la Fundació Paco Candel, Pere Baltà; i l’ex-president de la Generalitat Jordi Pujol. El president Mas clourà l’acte.
Durant l’acte es presentarà el cartell commemoratiu de l’aniversari, fet per l’artista Joan-Pere Viladecans, que és membre de la Fundació Paco Candel i amb aquesta obra ha volgut retre-li homenatge.
Candel es va morir el novembre del 2007 i el seu funeral va aplegar centenars d’amics, personalitats i veïns de la Zona Franca, el seu barri. En aquella ocasió, l’historiador Josep Benet va explicar a VilaWeb que era ell qui havia suggerit el llibre: ‘Vaig llegir un article de Candel a “La jirafa” i vaig intuir que d’allí en podia néixer un llibre.’
‘Va tenir un impacte molt important en la societat catalana, perquè tractava del problema de la immigració, el posava de manifest, i presentava uns camins possibles d’integració’, explicava aleshores l’editor Josep M. Castellet.
El 2007 ‘Els altres catalans’ ja tenia una vintena d’edicions, es podia considerar un ‘long seller’. Castellet, que el mateix any de la publicació del llibre havia entrat de director editorial de 62, deia aleshores: ‘L’hem mantingut sempre en el catàleg. L’èxit del llibre ens va ajudar a consolidar l’editorial.’
Candel, a la introducció del volum de les seves memòries, ‘Primera història, primera memòria’ (Ed. 62, 2006), diu que ‘Els altres catalans’ ha estat la seva creu i la seva joia. ‘Perquè Candel –diu Castellet– tenia l’ambició legítima de ser conegut per les seves novel·les. La seva ambició era una ambició literària, però el públic lector català només li coneixia aquest llibre i els articles que escrivia a la premsa.’
Per l’editor Xavier Folch, amb qui també vam parlar en el comiat, Candel passarà a la història com l’autor de ‘Els altres catalans’, que considera ‘un dels llibres més influents, afortunats i de més pes de la història de Catalunya del segle XX. Va tenir una gran transcendència política i social’. Diu Folch: ‘Tots els intents de divisió social que s’han produït (fet que ve de lluny, des del lerrouxisme), si no han cristal·litzat han estat en bona part pel PSUC i per Candel com a persona. De fet, Candel va ser un company de viatge del PSUC; no hi va militar, per bé que va participar en algunes llistes com a independent.’
I Castellet matisa: ‘Recordo una conversa que vam tenir que em va fer molt d’efecte. Era l’època en què ell era regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Portava a terme una tasca més directa en l’àmbit social. I veia les coses d’una manera diferent que la gent del PSUC, que eren molt estatistes i consideraven que l’estat ho podia arreglar tot. Ell creia que la tasca individual i la feina de les associacions, fins i tot les actituds de caritat, eren necessàries i arribaven on els ajuntaments, la Generalitat i l’estat no arriben. Tota aquesta gent és necessària i pot ser bandejada, deia.’
Més actes d’homenatge a Candel
Aquest acte institucional és el primer d’un seguit d’esdeveniments amb què es vol homenatjar l’escriptor durant tot un any. Hi haurà una munió d’actes, com ara el memorial Francesc Candel per a recordar Max Cahner, editor de ‘Els altres catalans’, debats i actes acadèmics, la presentació del llibre ‘Barcelona i Candel’, l’estrena de l’obra de teatre ‘Els altres catalans’ o la inauguració d’un monument.
A l’acte també hi assistirà la presidenta del parlament, Núria de Gispert; el batlle de Barcelona, Xavier Trias; el consellers de Presidència, Francesc Homs; la d’Ensenyament, Irene Rigau; el de Cultura, Ferran Mascarell; la de Benestar Social i Família, Neus Munté; el d’Empresa i Ocupació, Felip Puig; i el de Justícia, Germà Gordó.
