16.02.2014 - 06:00
El dimecres 19 de febrer arribarà a les llibreries la narració més llegida de Prudenci Bertrana, ‘Josafat’, en una edició que marcarà un abans i un després del llibre. Aquest ‘Josafat’ és a cura de l’especialista de la Universitat de Girona Xavier Pla, que ha detectat i incorporat un miler de correcions basant-se en la primera edició (1906) d’una obra que només té vuitanta pàgines. Aquest és el segon títol de la Biblioteca Prudenci Bertrana d’Edicions de la Ela Geminada. Un oferim el primer capítol (pdf).
La història d’amor sacríleg entre el campaner de Santa Maria i Fineta ha despertat tant d’escàndol com fascinació entre diverses generacions de lectors. Al llarg del segle XX, ‘Josafat’ ha conegut una cinquantena llarga d’edicions, la qual cosa la converteix en un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània.
Paradoxalment, explica l’editor, Oriol Ponsatí-Murlà: ‘Tot i ser una de les obres més difoses i llegides de la literatura catalana del segle XX, ‘Josafat’, de Prudenci Bertrana, no ha tingut la sort de comptar amb edicions que fessin justícia a la seva importància i popularitat. Totes les reedicions que se n’han fet en els últims quaranta anys reprodueixen els mateixos errors (errors de lectura, tipogràfics, d’impressió, eliminació de tot el lèxic que no apareix als diccionaris normatius per un excés de zel corrector…). És sorprenent que, fins ara, ningú no s’hagi adonat que, tot just a la segona pàgina de l’obra, hi aparegui un sorprenent “les cordes enrofilades” que no vol dir absolutament res, mentre Bertrana escriu, senzillament, “les cordes enrotllades”. O bé que, en altres passatges, l’editor s’hagi inventat verbs com ara “brunar” (en lloc de “brunzir”) o “fustiguejar” (en lloc de “futisquejar”) que no tenen cap significat en català. Hi ha errors que fan fins i tot somriure, com ara escriure que Josafat “boga les campanes”, en lloc de “voga les campanes” (“bogar” vol dir “adobar, femar”) o bé que el protagonista amaga el cadàver de Fineta “en totes les estores”, quan Bertrana escriu “en totes les estretors”.’
Continua Posatí-Murlà: ‘Tot i ser un text de només vuitanta pàgines (hem restituït, de fet, la denominació original de “narració”, en lloc de “novel·la”), l’edició de Xavier Pla incorpora prop d’un miler de correccions en relació a les edicions que encara avui es poden trobar a les llibreries. Només hem de fer la divisió pel nombre de pàgines per adonar-nos de fins a quin punt els canvis són significatius i nombrosos. Després de més de cinquanta edicions farcides d’errors i despropòsits, era absolutament necessiari restituir la llengua i l’estil genuïns de Bertrana. Haver-ne abordat l’edició i encarregar-la a Xavier Pla, vist el resultat final, em sembla un dels encerts més importants del catàleg d’Edicions de la Ela Geminada.’
Amb la Biblioteca Prudenci Bertrana, Edicions de la Ela Geminada té per objectiu tornar a posar en circulació l’obra d’aquest prossista que, a excepció de ‘Josafat’, ja fa diverses dècades que no és a l’abast del públic lector. És un projecte de cinc anys (2013-2017), dirigit per Xavier Pla i coordinat per Oriol Ponsatí-Murlà, que té el suport de l’Ajuntament de Girona i la Diputació de Girona. El primer títol, ‘Violeta‘, es va publicar l’any passat, en una edició a cura de Guillem Molla i la introducció de Glòria Granell. Li segueix aquest ‘Josafat’ i després, s’aniran publicant els títols següents: ‘Nàufrags’, ‘Jo! Memòries d’un metge filòsof’, ‘Tieta Claudia’, ‘L’hereu’, ‘El vagabund’, ‘L’illa perduda’ i ‘L’impenitent’.
