16.02.2014 - 06:00
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va aprovar ahir a Manresa la Declaració de Febrer, en què lamenta ‘profundament’ que els partits polítics catalans que estan a favor de la consulta no concorrin a les eleccions europees amb una candidatura única. La Declaració demana ara als partits que incloguin en els seus programes punts en comú. En concret, condiciona el suport de l’ANC a aquests partits a la defensa explícita de quatre punts, on destaca el caràcter irrenunciable de la consulta i la sol·licitud d’empara europea si Espanya no la permet.
El secretariat nacional de l’ANC es va reunir a Manresa per prendre posició sobre l’actual context polític a Catalunya. Segons va manifestar la seva presidenta, Carme Forcadell, l’ANC lamenta que els partits polítics ‘no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat del poble i presentar una candidatura unitària’ a les eleccions europees.
La Declaració de Febrer manifesta que aquesta ‘hauria estat la millor formula per aconseguir un augment significatiu del nivell de participació’ i posa en relleu que el marc europeu ‘serà on es jugarà el reconeixement de la independència de Catalunya’ perquè Catalunya és ‘un afer intern de la Unió Europea’.
En aquest escenari, l’ANC condiciona el seu suport als partits que estan a favor de la consulta al fet que s’incloguin uns determinats punts comuns. En concret, s’exigeix la ‘defensa explícita de quatre punts’, entre els que destaca ‘el caràcter irrenunciable de la consulta’ i el fet que, en cas que l’estat espanyol no la permeti, ‘demanar l’empara del parlament europeu’.
La proposta programàtica de l’ANC també preveu ‘la intervenció europea’ en el procés posterior a la consulta si l’estat espanyol no reconeix els resultats. La constitució de Catalunya com a estat sobirà, afegeix, ‘ha de comportar l’obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres’ de la UE.
Finalment, l’ANC proposa que s’inclogui un quart punt per a la defensa dels drets fonamentals, l’estat del benestar, la solidaritat entre els pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
A continuació, us oferim íntegra la declaració de Febrer:
«DECLARACIÓ DE FEBRER
PREÀMBUL
El dia 23 de novembre de 2013, a Seva (Osona), el Secretariat Nacional de l’ANC va fer pública la seva declaració de novembre, on valorava l’evolució del procés d’independència i proposava set punts que havien de fixar el rumb en els mesos següents. En concret, la declaració de novembre es centrava en la importància de la consulta, de la unitat d’acció i en les eleccions europees.
Tres mesos després es constata que els primers quatre punts han estat acomplerts. Hores d’ara, ja es coneix la data -9 de novembre de 2014- i la pregunta que ha de permetre que els ciutadans de Catalunya decidim el nostre futur polític.
El Secretariat Nacional de l’ANC considera que l’ampli acord polític aconseguit entorn de la data i de la pregunta justifica l’endarreriment respecte de la data que havíem proposat, així com la formulació d’una pregunta que, tot i no ser la que nosaltres hauríem volgut, permet conèixer el suport a la independència de Catalunya.
La tramitació de la petició del Parlament de Catalunya al Congrés dels Diputats per poder organitzar la consulta ha ampliat encara més la unitat política i, en aquests moments, els diputats partidaris d’exercir el dret a decidir ja han arribat als dos terços dels membres del Parlament.
Les eleccions europees del 25 de maig continuen essent un repte i una oportunitat. En aquest sentit, una candidatura unitària i cívica d’ampli espectre sociopolític hauria permès:
a) Mesurar l’evolució del suport popular al procés de construcció de l’Estat propi.
b) Maximitzar la representació sobiranista al Parlament Europeu.
c) Fer sentir la veu del nostre procés amb tota la força possible. La Unió Europea serà el marc principal on es jugarà el reconeixement de la independència de Catalunya i Catalunya és, sobretot, un “afer intern” de la Unió Europea.
L’ANC, recollint el clam popular, ha estat treballant per constituir una candidatura unitària i cívica.
Lamentem profundament que en aquests moments decisius els partits polítics no hagin estat capaços de recollir el clam d’unitat del poble i presentar una candidatura unitària.
La unitat d’acció política, cada cop més necessària, és lluny de ser una realitat.
En aquest escenari, la tramitació de la Llei de Consultes Populars no Referendàries serà clau per al futur del procés. La unitat d’acció política s’ha de concretar amb una àmplia majoria parlamentària que asseguri la millor gestió dels terminis per tramitar i aprovar aquesta llei i la convocatòria de la Consulta. Fer la Consulta el dia 9 de novembre serà el primer exercici de la sobirania que ens permeti finalitzar el procés amb èxit.
Per tot això, el Secretariat Nacional de l’Assemblea Nacional Catalana fa pública aquesta
PRESA DE POSICIÓ:
1. En el context actual, l’Assemblea es compromet a seguir treballant per ampliar i consolidar la majoria social favorable a votar sí i sí a la consulta que se celebrarà el 9 de novembre de 2014 i encoratja la resta d’actors socials i polítics a fer el mateix.
2. Davant dels atacs sistemàtics dels aparells de l’Estat espanyol als nostres drets polítics, culturals, econòmics, de benestar social i a la nostra llengua, com la recent sentència del TSJC sobre l’ensenyament en català, l’ANC s’hi oposarà decididament i adoptarà les accions d’insubmissió, desobediència i d’altres que siguin necessàries per defensar la nostra sobirania. Per això, donem suport actiu a totes les iniciatives que serveixin per defensar els nostres drets. Només la constitució d’un Estat propi ens pot dotar de les eines necessàries pel nostre desenvolupament i progrés.
3. La unitat d’acció entre les institucions polítiques catalanes, els partits polítics catalanistes i les entitats i organitzacions de la societat civil serà imprescindible a partir d’ara. Aquesta unitat és més necessària que mai per avançar en el procés i considerem que ha de fer-se visible amb acords parlamentaris amplis i permanents en defensa del model català de societat davant la involució democràtica que està patint l’Estat espanyol.
4. Les eleccions europees del proper 25 de maig són una oportunitat única per internacionalitzar l’actual procés de Catalunya i per fer un nou pas en la construcció d’una majoria política i social sòlida i estable que enforteixi les nostres institucions nacionals de cara a les decisions que hauran de prendre en el futur immediat.
5. Una candidatura unitària i cívica d’ampli espectre sociopolític hauria estat la millor fórmula per aconseguir un augment significatiu del nivell de participació, que ajudaria a demostrar la nostra ferma voluntat europeista i el nostre convenciment que només amb l’exercici de la democràcia es poden aconseguir els objectius més ambiciosos.
6. Demanem que el programa de mínims de les forces polítiques que es presenten en les diverses candidatures a les eleccions europees inclogui la defensa explícita dels quatre punt següents:
a) El caràcter irrenunciable de la consulta prevista per al 9 de novembre per fer efectiu el dret a decidir del poble català, que inclou el pronunciament sobre la independència de Catalunya;
b) En el cas que l’Estat espanyol intentés impedir la celebració de la Consulta, demanar l’empara del Parlament europeu per garantir la celebració d’aquesta Consulta, així com la intervenció europea en el procés posterior si l’Estat espanyol no accepta l’aplicació pràctica dels seus resultats;
c) La Unió Europea ha de donar resposta al repte democràtic que li planteja Catalunya. Per estricta aplicació dels principis europeus, la constitució de Catalunya com a estat sobirà ha de comportar l’obtenció immediata del mateix estatus polític que qualsevol dels estats membres que actualment la conformen.
d) La defensa dels drets fonamentals dels ciutadans, la democràcia, el compromís amb l’estat del benestar, la solidaritat entre els diferents pobles d’Europa i l’aposta pel progrés econòmic, social i cultural.
7. L’Assemblea Nacional Catalana només donarà suport a les candidatures que incloguin els punts programàtics ja exposats.
Manresa, 15 de febrer de 2014»
