15.02.2014 - 06:00
«Vols dir que ets viu?». Les mosques volaven a prop de la boca d’en Manel Berenguer, clivellada pel pas del temps. Va moure l’espantall que aferrava amb la mà dreta. En fer el gest, li va caure damunt de les palmes seques escampades per sota de l’hamaca. Va prémer els llavis. «Ets vell, però ets viu, sí», va pensar. (…) » Així comença la tercera novel·la d’Antoni Vives, ‘I demà al paradís‘ (La Magrana). Llegiu-ne el primer capítol (pdf).
La colònia espanyola de Fernando Poo, a Guinea Equatorial, als anys cinquanta: una jove barcelonina, Teresa, hi acut per viure amb el seu marit, el terratinent Alberto Cirer, amb qui s’ha casat a distància. La Teresa, per fi lliure, per fi feliç. Però allà, les finors provincianes de la colònia conviuen amb la natura salvatge, la violència i l’explotació. I per mitjà del contacte amb l’examant de l’Alberto, amb la bruixa Xangó i la negra Teodosia, amb en Manel i en Tià, pare i fill fugits de Cadaqués anys abans, la Teresa descobrirà una Teresa que desconeixia. En paral·lel, un fresc coral extraordinari del Cadaqués aïllat dels anys vint i trenta ens submergeix en les tensions latents entre les faccions del poble, que es manifesten a poc a poc, empeses per les enveges personals i la presència indefugible de les bruixes. I, en un contrast colpidor, la segona part del llibre ens porta al Cadaqués dels anys seixanta, amb els estiuejants progres, l’ambient desinhibit, els artistes, les festes… La Teresa hi acut amb la seva filla adolescent, la Janet, i es tanca un cercle de secrets començat mig segle abans.
Fins aquí l’esquema argumental. Però, i què en diu l’editor, en Jordi Rourera? Doncs diu: ‘És una novel·la total: una acció argumental potent, passions desbordades, fets històrics rellevants, aparicions estel·lars personatges coneguts, reflexió sobre el que som… Travessa mig segle XX, i ens submergeix en un triangle de l’espai i el temps format pel Cadaqués aïllat dels anys 20 i 30, la colònia Espanyola de Guinea i el Cadaqués progre i festiu dels anys 60. Parlem d’una novel·la de gruix: Antoni Vives és un autor caracteritzat per una gran capacitat fabuladora (les seves són novel·les que vessen d’acció i de personatges, de trames i subtrames), i pel do d’explicar la història amb majúscula a través de les històries més petites dels seus protagonistes. Un magnífic narrador. I també és un autor agosarat, ambiciós i de llengua exuberant, i que no perd de vista l’objectiu d’entretenir, de divertir els lectors.’
I conclou: ‘M’atreviria a dir que ‘I demà, el paradís’ sorprendrà moltíssim: per l’atreviment de tot el que hi passa, per les giragonses argumentals i per la riquesa literària amb què es plasmen escenaris i situacions. Perquè és imprevisible. I per què combina extraordinàriament la gran literatura i l’entreteniment.’
Aquesta és la tercera novel·la d’Antoni Vives, després de ‘Les banderes de l’1 d’abril’ i de ‘El somni de Farringdon Road’, totes publicades a La Magrana. Antoni Vives (Barcelona, 1965) és actualment el tercer tinent de batlle i responsable d’urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.
