14.02.2014 - 06:00
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) va informar ahir que havia rebut de la conselleria de Cultura el polèmic dictamen del Consell Jurídic Consultiu. El govern insta l’AVL a acomodar la definició de ‘valencià’ del ‘Diccionari normatiu valencià’ (DNV) al contingut d’aquest dictamen, tenint en compte l’ordenament jurídic. L’Acadèmia assenyala que el text serà objecte d’estudi perquè tots els membres l’analitzin. No obstant això, considera que la definició ‘és plenament conforme amb l’ordenament jurídic’ i recorda un dictamen anterior que acceptava la unitat de la llengua.
L’AVL afegeix que el mateix dictamen ‘deixa constància inequívoca que el valencià es defineix com la llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana per més que, amb una denominació distinta, es compartesca amb altres territoris de l’antiga Corona d’Aragó’.
Recorda, a més, que aquesta definició consta en el ‘Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià’, aprovat per unanimitat en la reunió plenària del 9 de febrer de 2005.
Així mateix, considera que el Consell Jurídic Consultiu (CJC) ‘ha deixat rotundament clar que el valencià és allò que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua diu que és, en exercici de la seua funció de determinar la normativa oficial del valencià en el seus aspectes gramaticals, sintàctics, fonètics, ortogràfics, lèxics i els que siguen necessaris per a l’ús correcte de la llengua’.
Remarca encara que la definició de ‘valencià’ que conté el DNV segueix la mateixa línia del dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l’entitat del valencià, un dictamen que ‘té caràcter oficial des de ja fa nou anys i que tracta del mateix concepte, ara descrit com correspon a una definició lexicogràfica pròpia d’una acadèmia’.
El dictamen del CJC
La conselleria va enviar ahir a l’AVL el dictamen, de 32 pàgines d’extensió, que diu que, com a institució pública, l’Acadèmia s’ha de sotmetre a la constitució espanyola, l’estatut i a la pròpia llei de creació i, doncs, exercir les funcions que aquesta llei li encomana, com ara ‘vetllar per l’ús normal del valencià i defendre la denominació i entitat’, entre més.
El dictamen recorda que l’estatut proclama que ‘l’idioma valencià és la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana’, una proclamació que ha de servir de ‘paràmetre normatiu i definitori del vocable ‘valencià’.
Atesos els paràmetres jurídics prescrits –continua el CJC–, ‘el valencià és el que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua diga que és, en exercici de la seua funció de determinar la normativa oficial del valencià en els seus aspectes gramaticals, sintàctics, fonètics, ortogràfics, lèxics i tots els altres que siguen necessaris per al correcte ús de la llengua (article 7.a)’.
La definició de ‘valencià’ que fa el ‘Diccionari’ aprovat per l’AVL és aquesta: ‘Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.’
