14.02.2014 - 06:00
El primer ministre italià, Enrico Letta, va anunciar ahir que avui presentaria la dimissió al president de la república, Giorgio Napolitano. La renúncia, que enceta l’enèsima crisi política italiana, va arribar ahir a la tarda, quan el seu partit, el Patit Demòcrata (PD), va aprovar una proposta en què deixava clar que volia un nou govern sense Letta.
‘Després de les decisions preses avui per la direcció nacional del PD, he informat el president de la república, Giorgio Napolitano, de la meva voluntat de presentar demà la dimissió al Quirinal, com a president del consell de ministres’, va dir Letta en un breu comunicat.
El secretari general del PD, Matteo Renzi, de només trenta-nou anys i batlle de Florença, és considerat l’instigador d’aquesta dimissió. Ja feia dies que Renzi havia dit que Itàlia necessitava un canvi de govern, però no va ser fins ahir que va forçar la direcció del PD a donar suport a la proposta. La declaració va rebre 136 vots a favor, 16 contra i 2 abstencions. Letta es va estimar més no anar-hi, a la reunió de l’executiva.
El document, segons el diari La Repubblica, expressa l’agraïment al primer ministre, Enrico Letta, ‘per la feina notable al capdavant del govern executiu, nascut en un moment delicat’ per a Itàlia.
No obstant això, defensa ‘la necessitat i la urgència d’obrir una fase nova, amb un nou executiu que tingui prou força política per a afrontar els problemes del país amb un horitzó de legislatura compartit amb l’actual coalició de govern i amb un programa obert a les instàncies representades per les forces socials i econòmiques’.
La direcció del PD va seguir la línia marcada per Renzi en el seu discurs d’ahir, en què va deixar clar que Letta ja no tenia el suport del seu partit per a continuar al capdavant del govern.
Renzi, probable primer ministre d’Itàlia, el tercer consecutiu sense passar per les urnes
Renzi, que serà probablement primer ministre, serà el tercer consecutiu que no ha sortit de les urnes, després de Monti i Letta. En la proposta que va motivar la dimissió de Letta, deia: ‘Som en una cruïlla, amb dos camins possibles: tornar a fer eleccions o transformar aquesta legislatura en una Assemblea Constituent.’
Tot i que la via de les eleccions desperti una certa fascinació, segons les seves paraules, va defensar la segona opció, car la reforma electoral encara no ha estat aprovada i, per tant, els comicis no podrien garantir ‘la certesa de la victòria’. A més, va afegir, les eleccions tindrien ‘un valor purificador, però no resoldrien els problemes del país’.
Per això va considerar que un nou govern era la millor opció, tot i que era arriscada i difícil perquè el parlament havia demostrat ‘els seus límits’. L’objectiu –va explicar– és el 2018, ço és, ‘acabar el mandat actual i mentrestant fer una reforma electoral i constitucional’.
Als qui l’acusen de tenir una ‘ambició desmesurada’, Renzi els va donar la raó: ‘Hi ha una ambició desmesurada que hem de tenir, des de jo fins a l’últim inscrit’, perquè ‘Itàlia no pot viure en una situació d’incertesa i inestabilitat’.
