13.02.2014 - 19:20
Periodista. Fa 7 anys que treballa a la revista Sàpiens (quatre anys de redactora en cap i tres de directora), ha estat una de les cares visibles de la iniciativa “El món ho ha de conèixer”, un projecte sorgit des de la societat civil (Sàpiens és una cooperativa) i que ha implicat diversos millers de persones i ha donat a conèixer al món la realitat catalana a partir de la bona feina i de la imaginació. “Malgrat que inicialment eren deu mil les persones a les qui volíem enviar-los el llibre, al final han acabat sent-ne catorze mil cinc-centes tretze”, ha explicat.
Com i quan comença el projecte?
Va començar a la primavera de l’any 2013, amb un procés de maduració lent. Teníem la sensació que, en el moment històric que estem vivint, Sàpiens havia de fer alguna cosa. En una reunió de brainstorming vam començar a madurar la idea que el món havia de saber què havia passat a Catalunya el 1714. Inicialment vàrem pensar que calia explicar el 1714 al món. Tanmateix, tot seguit vàrem concloure que al món aquesta data no li deia res i que tampoc ningú no havia d’estar-hi especialment interessat. Al final vàrem concloure que el millor seria fer un producte, que ha acabat sent un llibre en format revista, que expliqués el passat, el present i el futur de Catalunya. Amb una visió molt constructiva però també amb una part que tractés quina ha estat la relació entre Catalunya i Espanya en aquests tres-cents darrers anys. L’objectiu no era fer un memorial de greuges sinó quelcom constructiu i positiu.
Com està estructurat el llibre?
Té tres parts diferenciades. La primera explica els moments més destacats de la història, en el sentit que som una nació mil·lenària i que durant set-cents anys hem decidit els nostres afers i a partir del 1714, que és el moment on es van forjant els estats nació, se’ns deixa de banda a partir de la Guerra de Successió i passem a formar part de l’estat espanyol tot i que en aquests darrers tres-cents anys l’anhel de llibertat en més o menys mesura s’ha anat veient i ha estat present. Aquesta primera part explica igualment algunes de les aportacions que Catalunya ha fet al món. Per exemple, vàrem tenir els primers parlaments democràtics, les lleis dels Consulats de Mar, parlem de la seva influència a tota la mediterrània, dels personatges més importants…
Dediquem, evidentment, la segona part a un espai sobre la Guera de Successió, centrant-nos més en aquells temes que puguin interessar d’alguna manera al lector estranger. Per exemple, presentar els militars estrangers que varen estar lluitant aquí, a Barcelona, i que als seus respectiu països estan homenatjats i destacats, el setge i les seves conseqüències…
I una de tercera on es fa un repàs en la relació Catalunya-Espanya en aquests darrers tres-cents anys des de tots els punts de vista, tant en una escala econòmica, com pel que fa a les infraestructures, la repressió… tota una sèrie d’àmbits que ens han semblat clau i que ara estan més presents.
