13.02.2014 - 06:00
Veure juntes en un acte Carme Forcadell i Ada Colau no és habitual, i ahir al vespre els quatre-cents veïns de Santa Coloma de Gramenet que es van aplegar al Teatre Sagarra ho van poder fer. En un acte convocat per la secció local de l’ANC, amb el títol ‘La força de la gent’, Colau va demostrar el seu magnetisme en un públic que la anava a escoltar sobretot a ella. Però que també va prendre nota de les paraules de Forcadell i del tercer convidat, el portaveu de l’Assemblea de Docents de les Illes, Iñaki Aicart. Tots tres van fer una crida a la desobediència per a poder avançar.
‘Desobeir en massa’
Tots tres, Forcadell, Colau i Aicart, van convergir en un missatge que era una crida, una crida a desobeir, i a fer passar la legitimitat per damunt de la legalitat. Forcadell ho expressava així: ‘Hem de trencar la legalitat per avançar: hem de fer actes al límit, fent desobediència civil. La democràcia està per sobre de tot. No acceptem que no podem votar perquè va contra les lleis; les lleis han d’estar al servei de la democràcia.’
Aicart fou el primer que va esgrimir el concepte, quan va explicar la gestació del moviment de solidaritat amb els docents a les Illes, en favor de la llengua i del sistema educatiu. ‘La desobediència i la solidaritat són les nostres eines. Si a Catalunya la independència és una possibilitat a tocar, és pel moviment social que hi ha al darrere; si els bancs han tingut certes limitacions, és per moviments socials; si a Mallorca, el TIL no s’imposa i es desobeeix, no funciona, és per tota l’oposició de docents i la comunitat educativa.’
I Colau ho va reblar: ‘Lluitaran per mantenir privilegis abusant del control de la força. Si ens deixem intimidar, estem perduts. Més que mai hem de desobeir, en massa. Haurem de fer pinya per afrontar aquestes embranzides. Tenim repte organitzatiu a llarg termini. Mai més no ens hem de trobar desorganitzats.’
Confluència de moviments socials
El Teatre Sagarra era força ple de gent, però no tanta com el mes d’octubre passat, quan al mateix lloc Teresa Forcades va fer una conferència que va omplir a vessar la sala gran, i fins i tot una sala annexa. Ahir la sala no es va arribar a omplir del tot, però a l’ANC de Santa Coloma estaven més que satisfets perquè, si més no, l’assistència de gent era notable, i ho consideren un pas més en el camí per a eixamplar l’independentisme entre els colomencs.
Ara, Forcadell va moderar el to del seu discurs; el va enfocar sobretot en la legitimitat del dret de decidir, més que no pas en els beneficis d’un estat propi per a Catalunya. És cert que la proposta de l’acte consistia a trobar els punts en comú entre l’Assemblea Nacional Catalana, la Plataforma d’Afectats per la Hipoetca i l’Assemblea de Docents de les Illes; és a dir, l’assemblearisme, el caràcter participatiu, solidari, voluntari i desobedient que tenen. Però també és cert que Forcadell s’adreçava a un públic que, en general, no té tan assumit l’independentisme com el que s’aplega en qualsevol acte de l’ANC arreu.
I ahir la trobada de Santa Coloma tenia la peculiaritat que la ponent més aplaudida era la representant d’una altra entitat, la PAH. Molts dels assistents van anar a escoltar Ada Colau; hi van anar perquè fa unes quants dies havien recollit el fulletó que els organitzadors repartien a la sortida del metro, i havien vist que hi apareixia el nom de la portaveu de la PAH. ‘Ah, la Colau, jo també tinc problemes amb la hipoteca, doncs sí que hi aniré…’ Segurament n’hi havia que van escoltar Forcadell per primera vegada.
Colau no va moderar gens el seu discurs, i va connectar de seguida amb l’audiència, que en el moment en què la van presentar va cridar ‘Sí, se puede’, i que va interrompre la seva intervenció un parell de vegades amb aplaudiments; com quan explicava com aconseguien des de la plataforma de transformar una persona devastada, que ho havia perdut tot i que se sentia fracassada personalment, en un ‘superheroi’ que s’havia pogut formar mínimament sobre assumptes hipotecaris, negociar amb el banc i aconseguir una dació. ‘Quan venien els dèiem que mai més no estarien sols, i que faríem tant com calgués perquè no es quedessin mai més al carrer.’ I el Sagarra esclatava en aplaudiments.
L’independentisme i la transformació social
La portaveu de la PAH era la ponent més esperada, però tant Aicart com Forcadell van ser molt aplaudits, i els seus discursos van ser escoltats amb una gran atenció. Una de les ciutats on podien confluir més bé tres moviments tan diversos, per parlar, com deia el títol de l’acte, de força de la gent, és Santa Coloma; amb una tradició de lluita social, des dels barris i les entitats, que, amb la força dels veïns, ha permès de construir una ciutat de dalt a baix en unes quantes dècades, i fer-la digna.
Molts dels històrics dirigents veïnals o de moviments socials han mantingut l’activitat, i alguns l’han enfocat aquests últims anys a defensar el dret d’un habitatge digne, a protestar contra la MAT, i també a defensar el dret de decidir i la independència de Catalunya. Perquè, segons que expliquen, ells i els seus pares han construït una ciutat i un país que volen continuar defensant i volen que sigui digne.
És clar que costa que l’independentisme arribi a alguns barris de la ciutat, segons admetien alguns dels assistents a l’acte d’ahir. El periodista colomenc Marc Andreu ho exemplifica encertadament en un article de l’últim número de L’Avenç, parlant del barri de Singuerlín: «Molta gent d’aquest barri obrer més dormitori que industrial s’està als bars com a l’Inem. Només alguna estelada solitària i una destenyida bandera espanyola que oneja al mateix pal que una bandera blanca, del Real Madrid, en un hort urbà de la Guinardera, deixen entreveure que hi ha un conflicte polític obert entre Catalunya i Espanya. ‘Sempre he votat nul a les eleccions i així votaré al referèndum, si es fa –diu el jove Santos–. No m’és igual això de la independència, perquè estimo aquesta terra, però no és la millor del món. Pensar així és una mica cec i m’avorreix moltíssim.»
Si l’independentisme no acaba de fer forat entre alguna gent és perquè pensen que en una Catalunya independent es reproduiran els mals actuals, com la corrupció, la desigualtat social o els problemes d’accés a l’habitatge. Per això Forcadell va insistir ahir a remarcar el compromís que té l’ANC, i tothom qui es mou per un estat independent perquè aquest nou país sigui millor. ‘Hi ha coses que s’han de millorar. No volem que manin els bancs; volem que es rescatin les persones i no els bancs. Aquesta serà la nostra responsabilitat. Hem d’aprofitar l’oportunitat. Tenim el compromís de construir un país millor. Els senyors del banc tindran un vot, com nosaltres. I amb el nostre vot podrem fer-ho millor’, va dir Forcadell, mentre tot el públic se l’escoltava amb una gran atenció.
I va afegir: ‘Hem engegat una il·lusió per fer-ho millor.’ I va cridar a participar a la consulta: ‘Voteu, amb el màxim d’informació, voteu amb llibertat. I sigui quin sigui resultat, tinguem el compromís de fer-ho millor. És la nostra responsabilitat.’
