11.02.2014 - 13:28
Avui s’ha presentat un manifest d’empresaris, la majoria dels quals alemanys, anomenat ‘Declaració de Barcelona’, per expressar l’oposició a la independència de Catalunya. Alguns dels signants, però, són ex-directius de les empreses que diuen que representen. I n’hi ha molts altres de qui, tot i que els impulsors sostenen que hi donen suport, no se’n sap el nom. Encara més: un dels responsables del text és Albert Peters, que fins el 2010 va ser responsable del Cercle de Directius de Parla Alemanya (KDF), amb seu a Barcelona. Però fonts de KDF han dit a VilaWeb que aquesta organització es desvinculava absolutament del document.
Aquesta associació d’empresaris alemanys ha dit que no volien que se’ls barregés amb aquests assumptes i que la seva posició en relació amb el procés d’independència de Catalunya era de ‘total neutralitat’.
De fet, la gran majoria dels empresaris que signen el manifest ho fan a títol personal, perquè les empreses no es volen comprometre. Hi ha, per exemple, el conseller delegat de BASF Espanya, Erwin Rauhe, que, de fet, és italià; nascut al Tirol del Sud, forma part de la minoria de parla alemanya d’Itàlia.
Un altre dels signants destacats és Hans Peter Vogelsanger; té una petita empresa de jardinera amb una facturació anual que no arriba a mig milió d’euros, amb menys de deu treballadors. Hi ha dues webs de l’empresa, però no en funciona cap. Són hpwood.com/ i botanic-house.com/.
De fet, Hans Peter Vogelsanger és conegut més per la seva activitat en el món dels salts eqüestres, perquè és director a Barcelona del Concurs de Salts Internacionals.
El manifest
Aquest manifest diu que Catalunya ha de romandre dins Espanya, i no pas ser independent, perquè seria ‘dèbil i quedaria fora d’Europa’.
A més, els signants del manifest asseguren que en una Catalunya independent ‘no existiria el finançament a través del Banc Central Europeu, ni tampoc la lliure circulació de treballadors, mercaderies, serveis i capitals. […] Tots els convenis per a evitar la doble imposició i els referits a la Seguretat Social haurien de renegociar-se en un llarg procés; i tot això implicaria nefastes conseqüències per a l’economia a Catalunya’. El manifest s’acaba amb un advertiment, si més no, polèmic: ‘Alertem dels perills d’un fervor nacionalista, que a l’últim segle ha portat patiments immensurables a Europa i que tampoc no portarà res bo a Catalunya.’
