11.02.2014 - 09:05
‘Educació, educació i educació’, deia l’escriptor Màrius Serra ahir. Es tracta del discurs que va fer a la concentració de protesta davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra les sentències que ataquen la immersió lingüística. Us n’oferim el vídeo íntegre, i us n’adjuntem també la transcripció.
«Quan l’Onze de Setembre primer després de la sentència de l’estatut se’m va acudir fer aquell joc de paraules de català a l’atac no em vaig imaginar que seria tan mal interpretat, perquè des d’aleshores no paren de ploure els atacs contra la llengua catalana.
Som aquí, just davant d’aquest tribunal, per mostrar de manera ferma, clara i serena, el rebuig per les sentències d’aquest tribunal superior de justícia […] .
Som aquí per conjugar la primera persona del plural del verb ésser. Perquè som. I això fa nosa. Aquí rau el problema de fons. Som. I què som? Som escola, perquè qualsevol societat que vulgui ser viable sap que té tres coses molt importants sobre les quals posar el focus: educació, educació i educació.
La xarxa escolar de Catalunya és molt diversa, amb molts punts de vista, amb moltes visions del món diferents. Però n’hi ha una que la fa única, la que la fa conjugar aquest verb ésser en primera persona del plural, el som. I aquest nervi, aquest nucli, que dóna unitat, que és una persona de la qual molta gent s’omple la boca, és la llengua, la llengua catalana.
Ara fa trenta anys d’una història d’èxit, una història difícil, d’un projecte pedagògic educatiu. I a més, per aquells atzars, al costat, porta per porta i paret per paret d’aquest TSJC, hi ha el grup escolar Pere Vila, fundat als anys trenta, perquè som i hem estat sempre innovació educativa, fundat per Fèlix Martí, del qual va ser alumna la Marta Mata i des del qual es va fer juntament amb altres grups escolars educatius del patronat escolar de Barcelona, un ensenyament progressista, una educació oberta, innovadora i clara. Una educació que va ser foragitada, esclafada, l’any 39. Ara sembla que es vulgui tornar enrere, que en comptes d’innovar es vulgui fer involució.
Nosaltres som llengua, però també som llengües, i ens agrada compartir-la. L’ús del català al nostres sistema escolar ha estat la garantia de la cohesió social, de la unitat d’aquesta societat. Nosaltres som multilingües, nosaltres som partidaris del català, i del castellà, i de moltes més llengües, però no som passerells, no som mesells, no ens deixem entabanar per interessos que no tenen res a veure amb el món educatiu. No coneixem cap catalanoparlant monolingüe. Tots els catalanoparlants coneixem el castellà i d’altres llengües, o el francès i d’altres llengües. A nosaltres no ens han de venir a donar lliçons de pluralitat ni ens han de venir ni ens han de venir a explicar que han d’afegir res en nom de la llibertat.
Nosaltres som flexibles, i som, aquí rau el problema. I som adaptables. I som respectuosos, som sensibles i som sensibles a les necessitat educatives, també a les necessitats lingüístiques. I som. Som catalans, som gent que volem continuar sent catalans.
La igualtat d’oportunitats en la nostra societat es veu clarament afavorida pel domini de la llengua catalana. Insisteixo. No trobareu cap monolingüe catalanoparlant. Des de l’estat, un estat que volen unitari, demanen igualtat en el tracte. I parlen amb la boca molt plena de llibertat, però quan parlen de llibertat i de legislació s’obliden que les lleis, en altres entorns educatius on la nostra llengua és present, són clarament diferents. La llei de la comunitat educativa balear ha hagut d’entomar i contra la qual està lluitant és antagònica, respon a interessos antagònics, tenen una vara de mesurar diferent, per no parlar de la vergonya de l’Aragó on a través d’una llei ens han rebatejat la llengua amb noms tan imaginatius com la LAPAO. Per no parlar del País Valencià, on fins i tot ara més enllà d’anar contra els sistema educatiu i en altres àmbits com el comunicatiu, resulta que quan els experts de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua creada pel mateix poder polític resulta que parlen amb la ciència a la mà, aleshores tampoc, la llei que han fet és la llei de l’embut.
Nosaltres som. Som una nosa. Nosaltres no volem ser cap nosa per ningú. Insisteixo: som flexibles, som adaptables, però no som passerells, no som mesells. Només som una nosa per aquesta educació que vol la ‘una, la grande y la libre’. I per això avui som aquí, hem estat, som i continuarem estant i sent, i continuarem conjugant aquest verb.»
