07.02.2014 - 18:00
Els mitjans contraris a la independència han trobat un nou artefacte per minimitzar la victòria independentista que de moment preveuen dues enquestes encarregades a la mateixa empresa, GESOP: es tracta de la categoria calaix de sastre ‘No es posiciona’, que inclou alhora vots en blanc, nuls, abstencions, el ‘No sap’ i el ‘No contesta’.
Aquesta nova categoria ja la va fer servir el diari El Periódico (EPC) per interpretar els resultats de l’enquesta encarregada a GESOP i publicada el passat 14 de desembre. I el programa ‘8 al dia’ hi va recórrer també per ‘il·luminar-nos’ entre tanta tenebra independentista.
Tant se val que sigui inaudit i absurd adjuntar categories tan diferents en una de sola, perquè l’objectiu és doble:
—D’una banda, fer creure que la victòria independentista no és tan clara, perquè els resultats d’aquestes enquestes, que no deuen agradar gaire a determinats mitjans, es calculen sobre el total del cens, no pas sobre els vots vàlids. L’excusa de mal pagador és que no hi ha estimació. Si continuem per aquest viarany i finalment votem, el resultat es calcularà sobre tot el cens, en lloc de fer-ho sobre els vots vàlids com va passar amb el referèndum sobre la Constitució europea o sobre l’Estatut. El cas de ‘8 al dia’ és fins i tot més greu que el d’EPC, perquè en tot moment les infografies incloïen els abstencionistes en el càlcul. A aquest pas també hi caldrà incloure els morts, que, no cal dir-ho, votaran no a la independència.
—D’una altra banda, fer creure que aquesta categoria sui generis (‘No es posiciona’) és equivalent als indecisos i que, per tant, l’independentisme no té encara la majoria (no arriba al mític 50% més un). D’aquesta manera, l’opció majoritària, la independència, es presenta com a insuficient i, en conseqüència, no es pot fer efectiva: en canvi, l’opció minoritària, quedar-se a Espanya, guanya. Un bon exemple de com l’statu quo sempre pretén guanyar encara que perdi. Aquest estratagema ja va ser usat per EPC el passat 14 de desembre i el presentador de ‘8 al dia’, Josep Cuní, es va afartar de repetir aquest idea. També a la seva web s’hi deia més o menys el mateix:
Si avui es fes la consulta prevista per al 9 de novembre, gairebé la meitat dels catalans votaria que sí a la primera pregunta (‘Vol que Catalunya esdevingui un Estat?). Concretament, el 48,1% afirma que hi votaria a favor. Una quarta part, el 24,4%, votaria que no. I atenció perquè la dada és molt reveladora, el 27,5% restant no es posiciona ni a favor ni en contra. Això vol dir que hi ha un gruix d’indecisos molt considerable i que pot ser determinant.
I la nit electoral, quins serien els resultats? Quina és la intenció directa de vot a la consulta? Doncs quatre de cada deu catalans votarien a favor d’un Estat independent, el 40,7%. Gairebé tres de cada deu hi votaria en contra, concretament el 28,2%. En aquest ‘no’ hi ha tant els qui no volen un Estat com els qui sí que el volen, però no independent. Hi hauria, per exemple, els qui aposten per un Estat federal. I un terç, el 31%, no es posiciona ni a favor ni en contra. Per tant, un altre cop la clau pot estar en els indecisos.
Així doncs, hem descobert un nou planeta del nostre sistema: els abstencionistes, els vots en blanc i els nuls són indecisos. Dir que una persona que votarà en blanc no es posiciona és si més no estrany quan la tradició referendària anterior contempla el vot en blanc com una opció de vot vàlid. El mateix diríem en el cas del vot nul, que tot i que en aquesta tradició no és un vot vàlid, és una opció de vot. Àngels Pont, directora de GESOP, va haver de reconèixer-ho en un article justificador de la presentació que va publicar EPC el passat 18 de desembre:
‘La columna C reflecteix els entrevistats que han donat una opció concreta de vot, els qui tenen el vot decidit. En aquest cas, el 49,8% dels catalans votarien per la independència. És important deixar clara aquesta dada, perquè alguns han volgut recalcular els resultats prenent només els que s’hi manifestaven a favor o en contra, deixant de costat els vots en blanc i els nuls, que també són una opció dels votants; al diari es donava el detall de cada una de les opcions per poder fer els càlculs correctament.’
Ara bé, dir que totes aquestes categories són indecisos és només una estratègia per amagar la victòria independentista. Al programa ‘8 al dia’ es van amagar totes aquestes dades, que no van aparèixer en les infografies que van il·lustar la notícia, els comentaris de la directora de GESOP i la tertúlia. Només en la tertúlia, i de passada, Josep Cuní va donar les dades d’abstencionistes (10,8%), vots en blanc (5,8), No sap (6,3), No contesta (3,5), que pel sembla corresponien a la primera pregunta. Els nuls ni hi van aparèixer. I pel que fa la segona pregunta, apagada total. Josep Cuní ho argumentava dient que no es donaven ‘per no marejar més’, se suposa que l’audiència, que deu creure que és imbècil.
La realitat és que si agafem els resultats de l’enquesta encarregada per ‘8 al dia’ i els comparem amb altres sondejos sobre referèndums, com ara els esmentats més amunt, els indecisos són bastant baixos: entre un 10% i 11%*, un resultat semblant al de l’enquesta d’EPC.
D’una altra banda, els resultats d’aquesta enquesta és semblant, diríem gairebé calcada, a la d’EPC. En aquest diari, però, si més no van tenir la decència de treure l’abstenció en les representacions infogràfiques i titulars destacats. A ‘8 al dia’ ni això.
El que no entenem és que la directora de GESOP s’avingués a comentar unes infografies que no mostraven aquesta informació desglossada, que per contra apareixien a les taules que acompanyaven l’article que va publicar a EPC el passat de desembre.
Finalment, la prova del cotó: si els resultats del sí i el no haguessin estat a la inversa, s’hauria creat la categoria ‘No es posiciona’? La resposta és al vent.
*Fent un càlcul aproximatiu, perquè no tenim les dades desglossades de la segona pregunta: només sabem que un 3,5% ‘no es posiciona’, però aquesta dada inclou blancs, nuls, no sap, no contesta.
