07.02.2014 - 11:48
L’escriptor Antonio Baños ha respost amb una carta contundent des de la web de Súmate a les declaracions de la periodista Cristina Fallaràs, que dimarts a 8TV va comparar els castellanoparlants que defensen la independència de Catalunya amb ‘el primer negre que va sortir a TV3 parlant català’. Baños li diu, en la carta titulada ‘Estimada Cris‘, que la comparació ‘no és cap exotisme ni cap burla. És un gran model que t’agraeixo’. I li etziba: ‘Som els primers negres que portem estelada i cridem independència en castellà.’
‘Entenc perfectament que el teu comentari es dirigia a la “burgesia catalana” que, segons tu, ens veu com a objecte de curiositat. Això no obstant, la nostra experiència diària (i des de fa ja molts mesos) és exactament la contrària. El catalanisme més orgànic i clàssic ens ha donat facilitats, calidesa i bona sintonia. Encara més, Súmate ha servit, com em deia amb vehemència un alt càrrec d’Òmnium, perquè ells s’adonessin que han perdut la vivesa, l’entusiasme i el contacte amb el carrer que Súmate aporta. Treballen amb nosaltres sense paternalisme ni condescendència. Sense canviar d’idioma ni d’ideologia’, escriu Baños.
I afegeix, en contraposició: ‘I, no obstant això, moltes d’aquestes “esquerres espanyoles” tan cosmopolites i internacionals a les quals hem de confiar, segons tu, les nostres vides i el nostre futur, no han parat d’anomenar-nos (des d’Espanya i des d’aquí) de nazis a subnormals, traïdors o idiotes. Moltes d’aquestes esquerres espanyoles a les quals hauríem de pertànyer per qüestió sanguínia, o perquè ho diu el nostre DNI, ens han insultat i ens han negat l’existència reiteradament. O, pitjor, ens han somrigut displicents en el millor dels casos (i t’ho dic de primera mà). Per tant, si pretenies discriminar una vegada més entre “ells” i “nosaltres”, catalans i castellans, arribes tard. Els nostres són tots aquells que exigeixen votar, que volen un nou país i a qui no els fa por una catalanitat plena i nova. Vinguin d’on vinguin. Visquin on visquin.’
I sobre la qüestió identitària, diu: ‘L’embolic apareix quan no es tracta d’identitats sinó que es reclama la sobirania popular i el vot. Procés destituent i nova constitució. Quan es va cap a una República i cap a una nova ciutadania. Catalanes. D’on, si no?’
Més: ‘No som folklore, Cris, som política. I som carrer i som urna i som la catalanitat entesa més enllà del provincialisme i la casa regional. Som poble sobirà. En castellà, català, mandarí i urdú.’
Finalment, es refereix a l’objecte de comparació que va fer servir Fallaràs amb Reyes, el primer negre que va sortir a TV3 parlant català. ‘Des del meu punt de vista, el primer negre que va parlar català a TV3 fou un gran paio. Un paio que sabia que el català no l’obligava a deixar de parlar wòlof, mandinga o castellà. Per a nosaltres, la comparació amb primer negre que va parlar català a TV3 no és cap exotisme ni cap burla. És un gran model que t’agraeixo.’
‘Un model a seguir com el d’aquella primera negra que es va asseure als seients davanters d’un autobús a Montgomery, Alabama. Com el primer negre que va pixar en un vàter de blancs de Johannesburg. El primer negre que va parlar català a TV3. Exacte, aquests som nosaltres. Els primers que no compleixen submisos el paper que se’ls havia assignat. Que es rebel·len a la tutela benèvola dels “pijiprogres” d’aquí i allà. Sempre amatents a mantenir el règim del 78.
I acaba: ‘Som els primers negres que portem estelada i cridem independència en castellà. Els primers que pensem en una catalanitat sobirana i lliure que ens permeti de desobeir la tirania del govern de Madrid i visitar la família al poble sense cap problema i al mateix temps. Els primers negres que trenquen el clixé, que denuncien les oligarquies d’allà i les d’aquí. Que se solidaritzen i es manifesten amb la gent d’aquí i la d’allà. Que és a les diades i a les marees. Amb Gamonal i amb Arenys de Munt.’