02.02.2014 - 09:25
El president de la Generalitat, Artur Mas, ha concedit una entrevista al diari La Vanguardia on es tracten les principals qüestions del futur immediat de Catalunya. Sobre el torcebraç amb el govern espanyol per la consulta del 9 de novembre, que assegura que la convocarà, diu que està disposat a fer què calgui per evitar l’alternativa que ofereix Espanya, que ‘és la via morta’: ‘Tothom ha d’entendre que l’única solució possible és que el poble català pugui decidir el seu futur. Ja no hi ha cap més sortida.’
I afegeix: ‘No puc anar a la Moncloa, arribar a un pacte i que després es ratifiqui. Pactes com el de l’Estatut ja no són possibles. Els interlocutors catalans ja no confiem en l’estat. Sempre ens han enganyat. Catalunya planteja un desafiament polític i democràtic amb majúscules, de gran transcendència, que no es pot contestar amb mentalitat d’advocat de l’estat.’
El president afirma que si l’estat espanyol ‘té res a oferir a Catalunya, s’haurà de votar’ i ‘triar democràticament entre l’oferta de l’estat i la pregunta pactada a Catalunya’. També assegura que no tem ni vol el ‘xoc de trens’, però sí que tem i farà ‘què calgui’ per evitar que ‘Catalunya quedi en via morta’, que és ‘l’alternativa que ofereix l’estat’. Mas afegeix que en el procés sobiranista no s’ha de descartar cap escenari, ni la declaració unilateral d’independència, tret de dos: ‘Ni violència ni fer el rídícul.’ I reitera que a la UE s’acabaria imposant el sentit comú en aquesta questió.
Artur Mas diu que si Espanya fes una oferta a Catalunya s’hauria de votar i triar entre aquesta oferta i la pregunta pactada, però ‘hi ha d’haver alguna cosa a l’altre costat de l’Ebre que no sigui un no permanent, el buidatge de l’autogovern, l’ofegament financer, la discussió permanent sobre el model educatiu, la negació de les balances fiscals…’ Amb tot, continua confiant que finalment ‘l’estat no tindrà més remei sinó acceptar que la consulta es farà’, i en aquest sentit es refereix a la llei de consultes catalana per fer-la possible: ‘El que jo anomeno la solució tolerada.’
Admet que ell i Rajoy s’han vist en secret alguna vegada per parlar del procés sobiranista, que ‘el diàleg s’intenta mantenir viu’ i que hi ha persones posades pels dos governs perquè això sigui així.
Sobre la carta enviada a dirigents europeus per informar-los del procés sobiranista assegura que la resposta ha estat alguns cops de comprensió, alguns altres de fredor, però gairebé sempre respecte pel dret de decidir i ‘mai un rebuig contundent i explícit, fins ara’.
En l’entrevista també es refereix als temors del sector empresarial pel desenllaç del procés, que considera lògic perquè estem acostumats ‘a obeir o a actuar com a subordinats respecte a l’estat’. Però reitera que davant una Catalunya independent a Europa s’acabaria imposant el sentit comú, hi hauria segur un procés de transició per veure com quedaríem a dins d’aquesta UE, però no un motiu d’expulsió com a ‘apestats’.
Mas considera que ‘parlar d’independències clàssiques és una mica obsolet’ perquè som en un món de ‘sobiranies compartides’, una idea que ja havia expressat abans, però assegura que després de la sentència del constitucional sobre l’Estatut, el juny del 2010, es va produir la ‘desconnexió mental d’una gran part de la població catalana’ amb Espanya.
En l’entrevista, el president recula en el temps per a explicar la situació actual: ‘Llavors t’adones que tot el que hem fet des de Catalunya des de fa cent anys, tot el catalanisme, la Lliga, Cambó, Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Francesc Macià, Lluís Companys, Tarradellas, Pujol, Maragall, Montilla…, tots han intentat dir a Espanya el següent: volem viure de manera diferent dins l’estat espanyol. Això és el que hem estat dient des de fa cent anys.’ I la resposta, afirma, sempre ha estat no: ‘Quan dius que volem viure d’una manera diferent dins d’aquest estat i et diuen que no, és quan crec que es produeix la desconnexió mental d’una gran part de la societat catalana. Per què hem de continuar cent anys més intentant una cosa que ells ens diuen que no passarà?’
