31.01.2014 - 17:36
Somescola, Esquerra, Iniciativa i la CUP han instat avui el govern a defensar la immersió lingüística a les escoles contra els atacs del Tribunal Superior de Justícia. Aquest tribunal ha imposat a cinc escoles que una de cada quatre hores lectives s’imparteixin en llengua espanyola. En cinc interlocutòries inèdites publicades avui, el tribunal fixa per primera vegada una quota lingüística a les aules i obliga a ‘garantir un ús mínim del castellà’. En resposta a les peticions de famílies de cinc escoles, ha resolt que calia fixar l’utilització mínima de l’espanyol en un 25% de l’horari lectiu, de manera que com a mínim una assignatura troncal s’haurà de fer en aquesta llengua.
En un comunicat, Somescola remarca que el model educatiu del nostre país no hauria de decidir-se per la via judicial, sinó que que ha de ser el Parlament de Catalunya qui estableixi la legislació pròpia, ‘segons el mandat democràtic que els catalans hem expressat a les urnes.’ Somescola refusa frontalment la interlocutòria, demana a la Generalitat que continuï blindant el model d’immersió lingüística i insisteix que ‘el departament d’Ensenyament és l’administració educativa competent per distribuir els horaris lectius i assignar el percentatge d’ús de les llengües; no és el TSJC qui té aquesta capacitat pedagògica ni aquesta funció organitzativa’.
Somescola.cat explica en el mateix comunicat que la setmana vinent es reunirà la coordinadora d’entitats cíviques i educatives per donar resposta a l’atac del TSJC i fa una crida social ‘per a continuar defensant el consens bastit durant trenta anys a Catalunya i la immersió lingüística, garantia de la igualtat d’oportunitats i la cohesió social a Catalunya.’
Iniciativa, Esquerra i la CUP demanen al govern que mantingui la immersió lingüística al marge del que digui el TSJC
Per la seva banda, la coordinadora nacional d’ICV, Dolors Camats, ha demanat al govern que mantingui la immersió lingüística al marge del que digui el TSJC. En la mateixa línia s’ha expressat el portaveu d’ICV-EUiA a la Comissió d’Ensenyament, Joan Mena, que ha demanat al govern que ‘esgoti totes les vies jurídiques necessàries per evitar que una imposició jurídica passi per davant dels criteris pedagògics’. Mena ha subratllat als jutges que no es poden establir percentatges sense conèixer la realitat plurilingüística dels centres i ha avisat que aquesta decisió atempta contra la immersió però també contra el principi d’autonomia dels centres. Mena recorda que la immersió és un sistema de consens polític i social a Catalunya.
La portaveu d’Esquerra, Anna Simó, també ha instat el govern a defensar la immersió lingüística fins al final, arribant si cal al Tribunal Constitucional (TC). Simó ha subratllat que el marc legal català és la LEC, que garanteix la competència lingüística en català i castellà sense discriminar alumnes ni separar grups. Després de la decisió del TSJC, Simó ha considerat ‘absolutament injust que el desig d’una minoria vulgui passar per sobre de les lleis de què s’ha dotat la majoria, i que es vulnerin els drets de la resta de classes i la legislació de Catalunya’. ‘Hi ha una minoria que vol excloure el català del model acordat democràticament’, ha reblat. Simó ha constatat que ‘es presenta una batalla jurídica absolutament orquestrada quan s’ha perdut la batalla democràtica a les urnes’.
La diputada de la CUP Isabel Vallet ha fet una crida encara més clara a la desobediència i ha alertat d’una ‘ofensiva espanyolitzadora’ arreu dels Països Catalans i en tots els àmbits. N’ha posat uns quants exemples: la llei Wert, la llei de funció pública, la de símbols, el tancament de línies al País Valencià i el decret de trilingüisme de les Illes Balears. Per a la CUP, la desobediència popular i institucional són imprescindibles. ‘O ens recobrem en la nostra unitat o serem destruïts com a poble’, ha dit Vallet parafrasejant Joan Fuster.
Les interlocutòries
El TSJC ha respost així a cinc recursos de diverses famílies que havien guanyat sentències al TSJC i el Tribunal Suprem però que es queixaven que el separtament d’Ensenyament no havia complert les mesures cautelars dictades. El TSJC considera que el català ha de ser el ‘centre de gravetat’ del sistema educatiu, però que l’espanyol, després de la sentència contra l’Estatut, també ha de ser vehicular en una proporció ‘raonable’.
El TSJC ha emès cinc interlocutòries de famílies diferents que reclamaven el compliment de mesures cautelars acordades pels tribunals perquè els seus fills fossin atesos en castellà, però sense estar separats de la resta d’alumnes. La Generalitat havia recorregut contra les mesures cautelars i ara el TSJC les ha confirmat.
En la interlocutòria, el tribunal té en compte les respostes de les escoles explicant el seu model lingüístic. En alguns casos, admet el tribunal, la proporció de l’espanyol és raonable, però en altres només es fan en espanyol assignatures com ara plàstica, a banda de llengua. Per això, obliga els directors dels centres a canviar el model lingüístic per atendre els alumnes que ho demanin ‘juntament amb els seus condeixebles’.
Això vol dir que no es podran separar els alumnes que demanin classes en espanyol ni se’ls podrà atendre individualment, com es feia fins ara. Es faran en espanyol les classes en l’aula on hi hagi l’alumne en qüestió. A més, la classe ha de ser d’una matèria troncal o anàloga, com ara matemàtiques, geografia i història o coneixement del medi natural fins arribar al 25% de l’horari lectiu setmanal, és a dir, unes sis o set hores a la setmana.
A quines escoles?
La decisió judicial afecta l’Institut Alba del Vallès de Sant Fost de Campsentelles, el centre educatiu Escolàpies Sant Josep de Sabadell, el col·legi Sant Bonaventura, Franciscans de Vilanova, el centre educatiu Mare de Déu del Roser de Barcelona i l’Escola Pia de Sarrià de Barcelona.
