30.01.2014 - 06:00
“L’hivern del 2009, mentre els sagnants esdeveniments bèl·lics a la franja de Gaza inflamaven i polaritzaven com mai l’opinió pública catalana entorn del més mediàtic dels conflictes del Pròxim Orient, un autodenominat periodista escrivia a la premsa barcelonina un article del qual extrec les asseveracions següents: «Sería Josep Pla, con su libro Israel 1957 quien iniciaría una analogía entre Cataluña e Israel…» […]. Pero sería Jordi Pujol quien descubriría en Israel una cualidad que deseaba para los catalanes, esa conciencia de pueblo…» […]. «Esta corriente de opinión proisraelí no se daría a conocer suficientemente hasta 2003…»”, escriu Joan B. Culla al pròleg de ‘L’exemple dels jueus’, de Joan Pérez i Ventayol, publicat per l’editorial digital BonPort.
“La colossal ignorància que les frases citades reflectien resulta observable a simple vista: n’hi ha prou de recordar Salvador Espriu, Josep Carner, Carles Rahola, Manuel del Arco, Maurici Serrahima, Baltasar Porcel, Josep Benet, el Moviment Socialista de Catalunya a l’exili i tants altres noms individuals o col·lectius que, al llarg de moltes dècades, han expressat l’interès, l’empatia, les analogies i els jocs de miralls entre Catalunya i Israel, entre el catalanisme i el sionisme, entre la renaixença del català i la de l’hebreu, etcètera. Tanmateix, allò que fins ara no havia estat objecte de recerca ni d’anàlisi era l’antiguitat i l’amplitud d’aquest fenomen”.
Llegiu l’article complet aquí.
