29.01.2014 - 06:00
Acció Cultural del País Valencià (ACPV) prepara al·legacions contra l’expedient sancionador del Ministeri d’Indústria espanyol, que va forçar a cessar les emissions de Catalunya Ràdio amb amenaces de fortes sancions. ACPV, ahir en un acte públic, va denunciar la ‘voluntat de càstig i desproporcionalitat’ de la mesura i va anunciar mobilitzacions que començaran avui amb una concentració. Acompanyats de representants de la societat civil i de formacions polítiques, el president d’honor d’ACPV, Eliseu Climent, i el president de l’entitat, Joan Francesc Mira, van llegir sengles declaracions institucionals, en què van lamentar la situació ‘d’emergència lingüística al País Valencià’.
La concentració de protesta d’avui ha estat convocada conjuntament amb el comitè d’empresa de Ràdio Televisió Valenciana (RTVV) a la plaça de Manises de València, davant el palau de la Generalitat, contra el tancament de RTVV, TV3 i Catalunya Ràdio. Tot plegat, quan fa dos mesos del cessament de Canal 9 i Ràdio 9 i una setmana després del tancament forçós de les emissions de Catalunya Ràdio.
ACPV també va anunciar que la manifestació amb motiu del 25 d’Abril seria oberta ‘a tots aquells que vulguin un procés de canvi’ al País Valencià.
Denúncia a Europa
Paral·lelament, l’entitat vol denunciar a Europa la situació que viu la llengua al País Valencià. Ferran Suay, membre de la junta directiva, va explicar que hi havia un grup de pressió que treballava per fer interpel·lacions parlamentàries sobre la manca de mitjans en llengua pròpia al territori. I afegí que un equip jurídic estudiava les partides del Parlament d’Europa per veure si n’hi havia cap de destinada a l’estat espanyol lligada a la carta europea per a les llengües regionals i minoritàries i al respecte als drets humans i lingüístics. ‘Si hi fos, caldria intentar blocar l’entrada de diners subsegüent a aquests drets’, ha advertit.
Llengua condemnada
El president d’ACPV, Joan Francesc Mira, va dir que l’entitat havia rebut amb ‘sorpresa’ l’expedient sobre Catalunya Ràdio perquè no hi havia hagut cap requeriment previ. Es va demanar si és que hi havia ‘voluntat de castigar ACPV pel simple fet d’existir’ i va afegir que la quantia de les multes era ‘desproporcionada per a una associació cultural sense ànim de lucre’. Així mateix, va anunciar que Acció Cultural preparava al·legacions i que confiava que el ministeri entengués que les emissions no havien estat mai causa de cap problema, ni cap queixa ni denúncia, que no hi havia hagut cap avís previ i que la reacció de l’entitat havia estat immediata.
‘Objectivament, els valencians ens hem quedat sense oferta televisiva i de ràdio en la nostra llengua. I vetar l’accés d’una llengua als mitjans audiovisuals de masses en ple segle XXI vol dir que es vol condemnar aquesta llengua a la postergació domèstica, i la idea de País Valencià reduir-la a la trista condició de tres províncies desarticulades i, si pot ser, enfrontades i mentalment, comunicativament, allunyades entre si’, va lamentar.
El president d’honor d’ACPV, Eliseu Climent, va fer un repàs històric de les emissions de Catalunya Ràdio i TV3 i va remarcar que havien permès, juntament amb l’arribada de RTVV, ‘una presència de la llengua catalana als mitjans de comunicació de masses com no hauria estat mai imaginable al País Valencià’.
Amb el tancament de RTVV, Catalunya Ràdio i Catalunya Informació, el govern d’Alberto Fabra havia travessat una línia vermella, va dir Climent: ‘Tancar ràdios i televisions públiques, deixar el País Valencià sense cap mitjà en català i sotmetre una associació cultural sense ànim de lucre a un procés inquisitorial és, objectivament, un abús de poder.’
També hi havia la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, que es va declarar sorpresa per ‘l’hostilitat contra la llengua’. I va lamentar que una part dels deu milions de catalanoparlants es trobessin ‘privats de mitjans en llengua pròpia’ per una decisió que anava ‘contra el progrés tècnic i la llibertat d’expressió’. ‘Som aquí per expressar la força d’una societat activa. No ens volem rendir. Som necessaris’, va acabar dient.
Suport social i polític
A més de Muriel Casals, a l’acte hi havia el secretari de Relacions Institucionals i Cultura d’UGT-PV, Juan Ortega; el secretari de Comunicació, Relacions Institucionals, Política Lingüística, Cultura i Coordinació d’Òrgans de Direcció de CCOO-PV, Bernat Asensi; la secretària d’Acció Sindical de la Federació de Serveis a la Ciutadania, Soledad Fernández; el secretari de Comunicació d’Intersindical Valenciana, Marc Candela; el diputat del PSPV-PSOE, Josep Moreno; el portaveu del grup parlamentari Compromís, Enric Morera; la portaveu del grup parlamentari d’Esquerra Unida del País Valencià, Marga Sanz; i el president d’Esquerra Republicana del País Valencià, Agustí Cerdà.
