24.01.2014 - 20:09
El ministre d’Hisenda i Administracions Públiques espanyol, Cristóbal Montoro, ha anunciat un canvi en el mètode de càlcul de les balances fiscals que en lloc de comparar territoris, analitzarà el que costen els serveis públics a les persones en funció d’on viuen. Montoro ha parlat de ‘comptes públics regionalitzats’, on ‘s’identificarà si hi ha diferències entre territoris en el finançament dels serveis públics que reben els individus’. Ha avançat que les dades del 2011 segons aquest nou mètode es publicaran el març, i que serviran per superar els càlculs de Catalunya segons metodologies ‘completament incompletes, incoherents i que traslladen imatges errònies’.
Montoro ha aprofitat la seva participació en la convenció del PP a Barcelona per anunciar un canvi en el seu mètode de càlcul de les balances fiscals. A partir d’ara, el govern espanyol parlarà de ‘comptes públics regionalitzats’, i el que compararan serà no tant el que rep i aporta cada territori, sinó el que li costen als ciutadans els serveis públics en funció d’on viuen.
El govern espanyol facilitarà les dades a un grup d’experts en aquesta matèria, ‘els millors d’Espanya’, ha dit, per elaborar aquest nou mètode que es discutirà en un conclau d’economia pública el pròxim 31 de gener a Girona, de forma que es puguin fer públiques les dades del 2011 en el pròxim mes de març.
D’aquesta forma, segons Montoro, ‘se superaran els càlculs com els que ha fet la Generalitat d’un dèficit fiscal de 16.000 milions d’euros, oblidant despeses públiques tan importants com Defensa o Exteriors’, ha dit. Aquests càlculs, ha continuat, es fan segons ‘metodologies completament incompletes, incoherents i traslladen imatges errònies sobre el que és el paper de l’administració pública, que és garantir que els individus, amb independència del lloc on visquin, rebin públics equivalents’.
‘Per això estan els governs, i n per obrir greuges comparatius, no per mostrar xifres que no s’entenent’, ha etzibat Montoro, que ha afegit que les balances fiscals no poden ser motiu mai de ‘divorci econòmic o polític’, perquè el resultat depèn molt del mètode que s’utilitzi, que pot portar a ‘conclusions errònies’.
