‘Volem ser el festival de novel·la negra en català de tot el país’

L’any passat va ser el primer i l’èxit va sorprendre tothom. Enguany el Tiana Negra, l’únic dedicat a la novel·la negra exclusivament en català, fa la segona edició, ‘la més difícil’, diu el director, l’escriptor Sebastià Bennasar (bloc). Ofereix un programa ampliat i, novament, una gran implicació i força de voluntat d’autors, lectors, i editors del gènere. Però sobretot, remarca Bennasar, l’èxit és gràcies a una gran participació i capacitat d’organització dels tianencs, que en tan sols un any ja han fet seu el festival. Entre avui i demà, hi haurà una conferència d’un forense professional, una altra d’un comissari dels mossos, taules rodones amb autors, novel·les dramatitzades per companyies locals, etc.

I tot plegat, una setmana abans del BCNegra, el gran festival del gènere del país. ‘Som el seu germà petit’, diu Bennasar, que amb una modèstia sincera declina cap comparació tot recordant que el pressupost d’un i altre festival no són gens equivalents. Però no amaga que l’empenta del seu petit festival és també una empenta de país. Una mostra més que, quan el poble i el territori s’organitzen, les coses petites també poden ser grans. Ens ho explica en aquesta entrevista.

—El primer Tiana Negra, el de l’any passat, fou un èxit. Aquest segon any és el de la consolidació?
—Jo sempre dic que no. Som, per ventura, en via de consolidació. Hem de ser molt prudents, perquè tot just som a la segona edició, que és la més difícil. D’una banda has de mantenir la fidelitat de la gent que va mostrar el suport al principi, i a la vegada cal enganxar gent nova. A més, hem volgut fer un programa més obert i hem volgut implicar-hi més la gent de Tiana i dels pobles del costat. Encara queda molta feina per fer.

—És just una setmana abans del BCNegra… És com un aperitiu?
—Som en tot cas el germà petit del BCNegra. Ells sí que són un festival consolidat, amb un pressupost molt més alt, amb molts més recursos i amb uns autors molt potents. La batllessa de Tiana diu que som l’avançada del BCNegra. La diferència, potser, és que al Tiana Negra tot el poble es mobilitza i que els autors estan concentrats en poc espai i pràcticament en un sol dia. I, per tant, per exemple, hi ha racons i moments diversos que els autors poden compartir amb els veïns i amb la gent de manera informal, fent un cafè o prenent alguna cosa tranquil·lament, cosa potser més difícil al BCNegra. D’una altra banda el Tiana Negra és, de fet, l’únic festival de novel·la negra en català.

—També és una prova més que el territori pren la iniciativa i que, en aquest cas, també amb pocs recursos, se sap organitzar molt bé…
—Home, si tinguéssim més pressupost ho faríem millor. Però efectivament en realitat es necessita la implicació de la gent i la voluntat política de tirar-ho endavant. I això sí que ho tenim. D’una banda, l’equip de cultura de l’Ajuntament de Tiana s’ha posat al capdavant de tot plegat, juntament amb l’editorial Meteora, en una aliança interessant entre empresa privada i sector públic. I, d’una altra, i sobretot, la gent del poble i la gent del món de la novel·la negra ens ha fet costat i s’hi ha implicat del tot. Aquest és el gran valor. I tots plegats, amb la voluntat clara de fer un festival amb vocació de ser el festival de novel·la negra en català del país, no tan sols un festival de novel·la negra local. Ho hem vist molt clar des del principi: volem fer les coses des de Tiana, des del poble, però per a tots els pobles.

—Penseu que el vostre èxit ha influït o esperonat el BCNegra? O… és imaginable que us acabeu fusionant?
—No sabem si hem influït en el BCNegra. Ara, sí que és cert que nosaltres ens concentrem en la novel·la negra en català i en autors del nostre país. El BCNegra no. Respecte de l’any passat, el BCNegra d’enguany sí que ha augmentat la quota d’autors del país respecte d’autors de fora o traduïts només en espanyol. Potser és només una qüestió recursos. Però segurament en tots els àmbits de la societat iniciatives més modestes i de caire popular com el Tiana Negra, amb implicació directa de la gent, dels participants i del territori, poden ser un model, i poden ajudar a agilitar segons quines estructures o certàmens més institucionals i feixucs, o fins i tot a catalanitzar-los i a fer-los més propis i més nostres.

—Un dels autors convidats d’enguany és el valencià Juli Alandes. És també una manera de reivindicar el país sencer…
—En Juli Alandes és un escriptoràs, d’entrada. Però és que, a més, creiem que en aquests moments al País Valencià és on es fa la millor novel·la negra en català. Potser la situació política i social que s’hi viu fa que surti la ràbia en forma de novel·la negra, no ho sé. També és cert que al País Valencià hi ha un referent claríssim, que és en Ferran Torrent, amb un estil molt propi. I en aquests moments hi ha força autors que han adoptat un estil diguem-ne, valencià, amb un punt divertit i amb un lèxic riquíssim i molt atrevit. Els autors valencians de novel·la negra són molt més bèsties amb les paraules que no els autors principatins o de les Illes.

—Per exemple?
—Un insult: ‘xarrupa-escrots!’ Penseu que en Juli Alandes, per exemple, presentarà al festival la novel·la ‘Crònica negra’, que tot i que l’acció és ambientada l’any 1987, és una novel·la d’absoluta actualitat. Només perquè us en feu una idea, tracta d’uns senyors que intenten demostrar l’origen mossàrab del valencià per fer creure que no té res a veure amb el català. Un senyora intriga filològica amb molts crims i molta sang.

—Quines novetats hi trobarem, al festival respecte de l’any passat?
—Per exemple, hi ha un rondallaire infantil de relat negre organitzat per la biblioteca de Can Baratau, una lectura dramatitzada d’una part d’una obra de Palau i Camps i d’una part d’una obra de Jaume Fuster que fan dues companyies de teatre de Tiana i, a més, fem el lliurament del primer premi de novel·la negra en català Agustí Vehí. A banda, mantenim les conferències, la projecció d’un audiovisual i les taules, amb nous convidats.

—Una de les activitats estrella d’enguany és la conferència d’un forense de la policia professional…
—Sí, en Miquel Orós farà la conferència inaugural, sobre la feina dels forenses. És la conferència que més ens acolloneix als escriptors de novel·la negra, perquè potser ens diu que no en tenim ni idea i que ens ho inventem tot. Ell explica per exemple que a les novel·les sempre col·loquem els forenses fent autòpsies tothora, però que en realitat el temps que dediquen a fer autòpsies és potser el 5% de la feina, habitualment. Potser les sèries americanes han fet massa mal i està bé que ell ens expliqui com és realment la seva feina.

—La novel·la negra en català viu un bon moment?
—Pel que fa a la producció som en un moment hiperdolç, amb autors, tant sèniors com novells, que darrerament han publicat novel·les excel·lents. I amb col·leccions noves, com la ‘Crims.cat’. En canvi, la novel·la negra en català no té visibilitat. De fet, per això fem el festival. Si entres a les llibreries del país, en algunes ja costa de visibilitzar-hi els llibres en català. I en moltes, a més, les novel·les negres que hi ha són traduccions. Finalment en algunes llibreries s’hi troba algun reducte de novel·la negra feta al país. I és una pena, perquè aquí es fa molt bona novel·la negra, sovint molt millor que algunes novel·les que traduïm. Les xifres són molt clares: als Estats Units, on –és cert, d’acord– viuen dos-cents cinquanta milions de persones, cada any s’hi publiquen cinc mil tesis doctorals sobre novel·la negra; a França, hi ha vuitanta festivals, entre grans i petits, cada any dedicats a la novel·la negra; i a Alemanya, el nombre de lectors de novel·la negra és en proporció altíssim. I aquí, tot i que s’han fet passos endavant, fins i tot la novel·la negra és encara segons com bandejada a la universitat.

—Parlàveu de la nova col·lecció ‘Crims.cat’. És un bon senyal…
—És un símptoma de normalitat. Potser fa la sensació que ara s’han tret la son de les orelles, però en realitat és una feina de fa molt de temps i amb molta planificació. Sí que és cert que ara publiquen el desè títol i la col·lecció ja comença a fer goig. A més, és una col·lecció d’autors catalans, sobretot, amb alguns autors de fora que segueixen rigorosament el criteri de no haver estat mai traduïts ni al català ni a l’espanyol. A més tenen l’Àlex Martín, que probablement és qui més en sap, de novel·la negra, de tot el país, que ha fet una selecció molt bona de les novel·les. Han fet una aposta molt valenta, amb una feina molt ben feta, i n’ha resultat una col·lecció que ara recull fruits i que es prestigia a si mateixa.

—També heu arrencat una nova iniciativa: l’associació En Negre. En què consisteix?
—És una nova associació per a escriptors, lectors, editors i afeccionats de la novel·la negra en català. Tot just ara comencem, però el propòsit és organitzar tres o quatre activitats anuals repartides entre el Principat, el País Valencià i les Illes entorn del gènere negre, per cohesionar i aplegar tota la gent del país que gaudim llegint, escrivint o editant aquest gènere, que som molts. Aquest cap de setmana es presentarà oficialment i començarem la captació de socis. Tothom hi és convidat.

—Per acabar, què diríeu a un potencial visitant de Tiana aquest cap de setmana perquè s’afegís i participés en el festival?
—En primer lloc, que probablement mai no haurà tingut concentrada en un sol lloc i en un sol dia tanta qualitat literària. I, en segon lloc que, de segur, es divertirà molt. I tant.