23.01.2014 - 14:30
El Barça torna a viure moments difícils per un nou escàndol que esquitxa el president, Sandro Rosell. Segons algunes informacions publicades aquests últims dies, el fitxatge del jugador Neymar va tenir un preu molt superior al que va explicar el club en el moment d’anunciar-lo. El cas Neymar és ara a mans de l’Audiència espanyola i no es previst que es resolgui aviat. El jutge Pablo Ruz va admetre a tràmit ahir la querella presentada pel soci Jordi Cases per suposada apropiació indeguda en el fitxatge del jugador brasiler; una querella que es podria acabar ampliant als vice-presidents Bartomeu i Faus.
La crisi oberta per aquest cas ha portat Rosell a dimitir. Avui mateix s’han fet reunions d’urgència entre els màxims responsables del club i aquesta tarda hi ha reunió de la junta directiva. Però l’origen dimissió no estarà tan sols en aquest cas concret, sinó en l’acumulació de polèmiques i escàndols que l’han esquitxat. Tot seguit els repassem.
Negocis i investigacions judicials al Brasil
Abans de ser escollit president del Barça, en plena campanya, ja es va saber que Rosell era investigat al Brasil per haver-se beneficiat il·legalment d’un contracte sense licitació i d’haver fet ús de documentació falsa per organitzar un partit de la selecció brasilera. Rosell va cobrar nou milions de reals en recursos públics i ara fa un any el ministeri públic de Brasília va demanar vuit anys de presó per al president blau-grana.
L’empresa de Rosell, Ailanto Marketing, va rebre nou milions de reals –uns 4 milions d’euros– per haver organitzat un partit amistós el 2008 entre les seleccions de futbol brasilera i portuguesa amb què es reinaugurava l’estadi de Brasília, Bezerrao. En aquell temps, el governador del districte federal era José Roberto Arruda, destituït i empresonat per corrupció.
Després de detectar indicis de sobrefacturació i desviament de diners públics en l’organització del partit, el 2010 la policia civil de Brasília va començar una investigació que ara continua als tribunals de justícia del districte federal.
L’ex-president del futbol brasiler, Ricardo Teixeira, va negar sempre tota vinculació amb Ailanto i va dir que no podia oferir documentació sobre els fets investigats perquè l’organització del partit era responsabilitat de l’empresa. Segons el diari brasiler Folha de São Paulo, Ailanto va ser contractada pel govern de Brasília sense licitació.
El cas de l’avioneta que emblanquia diners
A banda del cas de l’organització de l’amistós, Rosell també va ser esquitxat per un cas d’emblanquiment de capital. La policia brasilera va cridar a declarar a final del 2011 el president de la Federació Brasilera de Futbol, Ricardo Teixeira, perquè investigava la venda reiterada d’una avioneta a Sandro Rosell i Cláudio Honigman (soci de Rosell a l’empresa Brasil 100% Marketing), que va servir per a emblanquir diners. La premsa brasilera va publicar la investigació sobre la compra-venda d’aquesta avioneta.
Segons la investigació, la companyia d’aviació brasilera TAM va vendre a Teixeira un avió particular. Una part del preu de l’avió s’havia de satisfer amb una avioneta Cessna PT-XIB, que Teixeira deia que era seva, però que era de la TAM i que havia entrat al país per un dòlar. Aquest preu d’origen estrany va cridar l’atenció de la policia, sobretot perquè l’avioneta s’havia venut manta vegada entre empreses en què participen Teixeira, Sandro Rosell i Cláudio Honigman fins a superar el preu de mercat. Finalment la va comprar un dirigent de la TAM que negociava en l’origen un contracte de patrocini amb la federació brasilera de futbol.
Passar comptes amb la junta anterior
Un altre dels factors que han desestabilitzat el club en aquests primers anys de mandat de Rosell ha estat la judicialització de les desavinences amb la junta de Joan Laporta. La junta de Rosell va actuar des d’un primer moment amb un objectiu central: desmarcar-se de l’obra de Laporta al club. Per exemple, el primer gest simbòlic de Rosell en fer-se càrrec del club va ser una visita institucional el juliol del 2010 al president d’Extremadura, Guillermo Fernández Vara. Pocs mesos abans, Fernández i Laporta havien tingut una forta enganxada telefònica amb insults i desqualificacions. Fou molt significatiu, doncs, aquest gest de Rosell, que va fer un gran elogi del president extremeny i unes famoses declaracions: ‘Si vols menjar el millor pa amb tomàquet i pernil del món, has d’agafar el pa amb tomàquet de Catalunya i el pernil d’Extremadura.’
Però la conseqüència més importants d’aquesta voluntat de passar comptes ha estat haver portat Laporta i la seva junta als tribunals pel cas dels avals i les pèrdues econòmiques del club. Rosell, que no ha assumit mai l’acció acusadora directament, ha permès que terceres persones conegudes de membres de la seva junta interposessin les denúncies. A més, a la seva primera assemblea de compromissaris de Rosell, hi va portar l’acció de responsabilitat contra la junta de Laporta. En aquella assemblea, Rosell va atacar amb duresa la gestió econòmica de la junta anterior del Barça, però va cercar una fórmula per a quedar-ne al marge: va exposar els arguments en favor de votar sí a presentar l’acció de responsabilitat i també els arguments en favor de votar-hi no. Ell no es va mullar i va acabar votant en blanc. L’assemblea va aprovar de cursar la denúncia per 468 a favor i 439 contra.
Desavinences i sortida de Guardiola
Aquest afany de venjança amb la junta anterior va tenir greus conseqüències en la relació de Rosell i el seu equip amb l’entrenador del club, Pep Guardiola. Guardiola tenia una excel·lent relació amb Laporta, Johan Cruyff i Txiki Beguiristain. Aquests dos últims van ser foragitats del club amb l’entrada de Rosell. I Guardiola va tenir un primer període d’una certa tranquil·litat, però amb el pas del temps es va anar posant de manifest un conflicte de fons amb Rosell pels criteris de gestió esportiva del club.
La tensió va esclatar en el moment que Guardiola va defensar públicament la junta de Laporta en una conferència de premsa del club. Una pregunta sobre què pensava del fet que la junta hagués portat un ex-president al jutjat per una suposada mala gestió va portar Guardiola a mostrar públicament el seu malestar per la situació, que va dir que era un mal per al club. Guardiola va convidar a reflexionar perquè els matisos no portin a llocs que no pertoquen.
A partir d’aquest moment, la relació ja no es va refer i es va agreujar. Aquella mateixa temporada Guardiola va anunciar que se n’aniria del Barça. Fins i tot l’anunci de la seva sortida del club va tenir una escenificació difícil. Guardiola havia demanat que no s’anunciés el seu successor perquè ell volia poder transmetre les raons que el portaven a plegar sense quedar tapat per cap notícia, però a mitja conferència de premsa, Rosell va anunciar que Tito Vilanova prendria el relleu.
Relació amb els Boixos Nois i la grada jove
Hi ha una ombra que ha acompanyat Rosell tot aquest temps a la presidència del Barça. Unes reunions seves abans de les eleccions amb membres dels Boixos Nois, els ultres que havien estat foragitats de l’estadi per Laporta, van portar molta polèmica. En un debat electoral, el candidat Agustí Benedito el va avisar (vídeo): ‘Si els Boixos t’entren a casa, a veure si entraran a l’estadi.’ I certament, al cap d’un temps, la junta presentava un projecte de reactivació de la grada d’animació que incloïa els ultres i que els donava entrada al club. Quan l’escàndol va esclatar, Rosell va reconèixer el pacte amb els Boixos Nois (‘Hi ha una part dels Boixos Nois bona‘, va dir) i es va trobar obligat a corregir la decisió i a aturar el projecte.
Catar contra Unicef
També molt criticada i plena d’ombres va ser la decisió de retirar de la samarreta la marca d’Unicef, que hi havia arribat per un acord de la junta de Laporta i la institució humanitària molt celebrat per tothom. L’arribada del patrocini de Catar va obrir una forta polèmica per l’opacitat del contracte, les condicions que implicava i la imatge que deixava al club, que passava a col·laborar amb una dictadura. Les condicions amb què es va presentar l’acord –logo de Qatar Foundation i programes humanitaris per a nens– van anar canviant de mica en mica i ara és Qatar Airways que posa el nom a la samarreta del club. La imatge d’Unicef va quedar relegada a la part posterior-inferior de la samarreta. Catar és ara omnipresent a l’estadi i a tota la informació gràfica del club.
Amistats perilloses: Ricardo Teixeira
Un dels grans amics al món del futbol de Sandro Rosell és l’ex-president de la Confederació Brasilera de Futbol, Ricardo Teixeira. La seva amistat és pública i reconeguda per tots dos i, a banda el cas de l’amistós a Brasília, Teixeira va haver de dimitir els seus càrrecs per una pluja de casos de corrupció relacionades amb la seva gestió. L’amistat entre tots dos és tan gran que Rosell va mitjançar per aconseguir el permís de residència temporal a Andorra de Teixeira a fi de poder eludir la justícia del seu país. El Diari d’Andorra va publicar l’agost passat una informació segons la qual Rosell era soci i cofundador de la consultora comptable i financera Comptages de Sant Julià, encarregada de gestionar la petició de Teixeira.
El Brasil i Andorra no tenen conveni d’extradició i això feia que l’estat català fos un bon destí per a Teixeira. A més, quan es va fer aquesta petició de residència –finalment denegada– feia uns quants dies la premsa brasilera havia explicat que els fons dels partits amistosos de la selecció brasilera desviats a empreses de Sandro Rosell havien acabat a l’ANN Bank d’Andorra, en gran part.
Venda d’entrades del Barça
El prestigiós bisetmanari francès France Football va dedicar aquest novembre passat un dels temes de portada a la figura del president del FC Barcelona. L’article se centrava en dues qüestions: la seva posició d’accionista de la web Viagogo, on es poden comprar entrades de partits del Barça a preus multiplicats per cinc o per deu, inclosos els tiquets del sistema de seient lliure; i els seus lligams amb l’ex-dirigent de la Confederació Brasilera de Futbol Ricardo Teixeira.
