23.01.2014 - 06:00
El corrent crític del PSC Avancem va lliurar ahir una carta als quatre primers secretaris i a la comissió de garanties. Hi denunciava que els tres diputats partidaris del referèndum són objecte d’assetjament i una forta pressió psicològica de la direcció de Pere Navarro. El text va ser escrit després del canvi de lloc imposat a Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura al parlament.
La carta va adreçada a Raimon Obiols, Narcís Serra, José Montilla i Pere Navarro, com a primers secretaris del partit durant la història del PSC. També van enviar-ne una de quasi idèntica al president de la comissió de garanties, Joan Torres.
Comença expressant ‘la sorpresa desagradable’ que ha produït a Avancem la decisió de la direcció del grup parlamentari socialista de recol·locar els diputats crítics a l’hemicicle del parlament. Aquesta és, segons aquest grup, una mesura que culmina un ‘procés d’assetjament i amenaça d’expulsió’ constant als diputats, i a més ‘explicita una pressió psicològica de difícil comprensió en l’activitat política’.
Insistint en la denúncia d’aquesta actitud, diu: ‘Els diputats són persones i com a tals han de gaudir implícitament de les mateixes proteccions ètiques i morals de les que gaudeix qualsevol treballador en una relació laboral. En l’àmbit del treball aquesta mesura seria fortament sancionada per la justícia.’ I afegeix que l’arraconament dels diputats resta ‘fora del marc ètic que correspon a una organització política i allunyada dels valors del socialisme, hereu de la tradició obrera i del seu combat de més d’un segle a favor de la dignitat de les persones’.
Per això, i per les darreres mesures preses per la cúpula liderada per Pere Navarro, els membres d’Avancem consideren que ‘l’actual direcció del grup no està habilitada per prendre decisions, perquè forma part del mateix conflicte i fa servir la seva superioritat jeràrquica per prendre decisions’. A partir d’aquí, els impulsors de la carta s’adrecen directament al president de la comissió de garanties per demanar que valori aquestes decisions.
La carta s’acaba reclamant una ‘resposta ferma de la comissió de garanties’ del PSC.
Humiliació dels tres diputats al parlament
Ahir es va fer el primer ple del parlament després de la votació en què s’havia aprovat de demanar al congrés espanyol les competències per a convocar el referèndum. I en la sessió d’ahir es van veure canvis en la distribució dels escons del grup del PSC, que indicaven clarament una divisió interna. Els tres diputats favorables al referèndum, que no van obeir la disciplina de vot –Marina Geli, Joan Ignasi Elena i Núria Ventura–, van ser arraconats per la direcció del partit a la punta de la darrera fila del grup, compartint-la amb els diputats de Ciutadans.
Fins ara Geli, Elena i Ventura s’asseien una fila més endavant, al costat d’uns altres diputats del PSC. Això va anar acompanyat de més canvis en la distribució dels escons del PSC. Per exemple, Celestino Corbacho, que fins ara s’asseia al costat d’Elena a la tercera fila del grup, ocupa un escó de la primera fila, al costat de Montserrat Capdevila, Maurici Lucena i Pere Navarro.
El moviment Avancem, al qual pertanyen Ventura i Elena, havia expressat a Twitter el malestar per la decisió de relegar els diputats crítics a l’última fila:
Lamentem la imatge poc representativa que la direcció del grup parlamentari socialista ha donat avui a la ciutadania del socialisme català.
— Avancem! (@Avancemcat) January 22, 2014
La recol·locació dels tres diputats pro-referèndum a l’hemicicle va coincidir amb la presa de possessió del nou diputat per Lleida, Òscar Ordeig, en substitució d’Àngel Ros, que havia renunciat el seu escó per diferències amb la direcció del PSC en el debat nacional. Abans d’entrar a la cambra, ahir Ordeig va reclamar unitat d’acció dins el PSC: ‘Fer política vol dir fer grup i fer pinya, i per tant necessitem unitat per a acostar els problemes de la ciutadania al parlament. La cosa més important és deixar de parlar de nosaltres i parlar dels problemes de la gent, i estic convençut que ho aconseguirem. És només qüestió de temps.’
