22.01.2014 - 06:00
Ahir a les vuit del vespre Acció Cultural del País Valencià desconnectava les antenes que des de feia prop de trenta anys enviaven als dials valencians el senyal de Catalunya Ràdio. Ho feia a contracor. Hores abans el govern espanyol havia fet arribar a l’entitat un expedient amb sengles multes de mig milió per les emissions i també –això per primera vegada– pel fet de tenir els repetidors des d’on es difonien les ones. El tancament responia a la denúncia d’un grupuscle d’extrema dreta que havia advertit la Generalitat Valenciana de les emissions de Catalunya Ràdio. Una denúncia ridícula, perquè era una emissió pública, coneguda i reconeguda per la Generalitat Valenciana.
Amb aquest tancament, el dial valencià de ràdio i televisió queda completament orfe d’emissores en la llengua pròpia. En tan sols tres anys, les accions judicials empreses pels governs valencians han forçat a tancar totes les emissores que abastaven el conjunt del País Valencià. Només algunes televisions i ràdios locals i comarcals resisteixen encara. Tant les cadenes que depenen del govern valencià com les que depenen del govern de Catalunya han estat clausurades.
TV3 primer
La primera part de l’ofensiva va anar contra TV3 i les altres emissores de televisió de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Capitanejada per la Generalitat Valenciana, que adduïa que les emissions eren il·legals malgrat que es podien veure amb normalitat a tot el País Valencià d’ençà del 1985. Cal destacar que la Generalitat Valenciana no ha perseguit mai cap de les dotzenes d’emissores il·legals que emeten en castellà i es veuen també al País Valencià.
Després d’un llarg estira-i-arronsa judicial, finalment Acció Cultural del País Valencià es va trobar forçada a apagar els repetidors. Fou el 17 de febrer de 2011, en veient que les multes que li imposava reiteradament la Generalitat Valenciana podien liquidar l’entitat. La reacció indignada de la societat valenciana es va fer visible amb l’etiqueta de Twitter #sensesenyal, en tot de declaracions i preses de posició de partits, associacions, institucions i ajuntaments i amb una colla de manifestacions als carrers de les principals ciutats.
També amb una iniciativa legislativa popular, ‘Televisió sense fronteres‘, que va aplegar finalment 650.650 signatures degudament acreditades. La ILP es va presentar al congrés espanyol i va ser rebutjada, sense negociar res, per la majoria absoluta del PP.
El govern de Catalunya, ja en l’època del tripartit, havia proposat una altra possible solució: una negociació entre les dues Generalitats per a emetre recíprocament les televisions a banda i banda. La negociació no va arribar mai a bon port, malgrat que durant una temporada es va veure Canal 9 també al Principat. El govern valencià va posar tot d’excuses per a endarrerir la signatura del conveni i finalment el tancament de RTVV va significar també el tancament de qualsevol possibilitat de seguir aquesta via.
La sorpresa del tancament de RTVV
Els qui es pensaven que el problema era que TV3 i Catalunya Ràdio eren emissores ‘catalanes’, es van despertar de sobte el 29 de novembre passat. En una decisió extremadament contestada, el govern valencià va ordenar de tancar les emissores de RTVV, Canal 9 i els altres canals de televisió i de ràdio.
L’impacte sobre la societat valenciana va ser, en aquest cas, enorme. Primer de tot, perquè el govern valencià havia actuat amb una incomprensible improvisació i, de resultes d’això, les emissores havien emès prop d’un mes sense el control polític que tant les havia afeixugades. I, després, perquè la nit final va resultar patètica, amb la policia envaint les instal·lacions de Burjassot.
De fet, la reacció política per aquest tancament encara dura, i el president Fabra és escridassat vagi on vagi. Per una altra banda, tots els partits polítics de l’oposició s’han compromès a tornar a obrir l’emissora quan governin i a cercar la reciprocitat amb les emissions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
I finalment Catalunya Ràdio
Tanmateix, encara amb les protestes ben vives al carrer pel tancament de RTVV, el govern espanyol, a instàncies d’una desconeguda associació d’extrema dreta, va obligar ACPV a tancar els repetidors. I ahir, a les vuit del vespre, les antenes foren desconnectades.
El tancament va acompanyat de multes per valor de mig milió d’euros cadascuna, per les emissions i per la construcció i possessió dels repetidors des dels quals s’emetia el senyal. Aquests repetidors, finançats per subscripció popular als anys vuitanta, són propietat d’Acció Cultural del País Valencià i, en alguns casos, d’ajuntaments de colors polítics diversos.
Quina situació queda ara?
Després d’aquest nou cop, al País Valencià emeten dos canals de televisió que cobreixen el conjunt del territori, Mediterráneo i Ehs, totes dues en castellà.
Entre les televisions locals, la immensa majoria emet en castellà, per bé que n’hi ha força que tenen programes en català. Se’n destaca Levante TV a la ciutat de València, la TV Comarcal a Xàtiva, la televisió d’Alcoi, Nord i TeleCastelló o Información, que emet alguns programes en català a Alacant.
