16.01.2014 - 16:00
La convulsió dins el socialisme català no té aturador. Després de la tensió d’aquestes darreres hores, amb un manifest de la joventut del partit contrari a la posició de la direcció, Antoni Castells, Joaquim Nadal i Montserrat Tura han fet una crida a construir una ‘alternativa catalana d’esquerres’. El manifest, que ha de servir per a recollir signatures i adhesions de militants socialistes i d’independents, demana que l’alternativa sigui ‘capaç de donar la resposta deguda a l’actual involució democràtica, econòmica i social, i de posar Catalunya a l’avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés’.
A banda els tres impulsors –Castells, Nadal i Tura– han signat el manifest 122 militants del PSC, entre els quals Maria Badia, Pia Bosch, Martí Carnicer, Antoni Comín, Joan Manuel del Pozo, Jordi del Rio, Daniel Font, Joan Majó, Jordi Martí, Àlex Masllorens, Fabian Mohedano, Sixte Moral, Marc Mur, Manuel Nadal i Manuel Royes. La llista d’adhesions no és tancada i els qui vulguin afegir-s’hi encara ho poden fer.
La polèmica votació al parlament de la proposta per demanar al congrés espanyol que traspassi a Catalunya la competència per a convocar referèndums ha dividit el grup del PSC. Després d’això, Castells, Nadal i Tura han volgut contestar a la posició oficial del partit amb aquest document: ‘Els signants volem expressar el nostre suport als diputats socialistes que en la històrica votació que ha tingut lloc avui al Parlament de Catalunya s’han situat junt amb aquells altres diputats favorables a la celebració d’un referèndum i a aquells que s’han negat a votar en contra del seu compromís electoral.’
L’argumentació del manifest comença dient que ‘la crisi del pacte constitucional de 1978 […] fa inexcusable un referèndum en el qual el poble de Catalunya es pugui pronunciar clarament sobre la seva relació amb Espanya’. I que ‘aquest és, avui, l’objectiu nacional més immediat, compartit per la gran majoria dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, és a dir, per l’ample ventall que, en la seva extraordinària diversitat política, social, cultural i d’origen, va sumar més de dos terços a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya’.
Segons els impulsors del document, ‘es tracta d’un repte nacional, que afecta les constants vitals de la nació catalana, de la seva llengua i la seva cultura, de la seva economia i les seves prestacions socials’. I continua: ‘S’estableix, doncs, avui, una divisòria ineludible: a una banda, la gran majoria que, en els paràmetres del catalanisme polític, exigeix el referèndum; a l’altra banda, els que s’hi oposen des dels paràmetres de la política espanyola i, en alguns casos, tractant de fer-ne un factor de divisió de la societat civil catalana.’ En aquesta disjuntiva, el document considera que ‘el socialisme català, més enllà dels paràmetres que imposa el nacionalisme espanyol, hegemònic a Espanya, només pot estar al costat de l’opinió central i majoritària del poble de Catalunya’.
La crida de Castells, Nadal i Tura diu que ‘hem de treballar amb tothom que propugni la celebració del referèndum, sigui quina sigui la posició de cadascú pel que fa a la resposta’. I afegeix: ‘La màxima unitat és la força més gran de què disposa el nostre poble. I cap patriota, si ho és de veritat, no pot regatejar esforços per garantir-la.’
I inviten ‘tots aquells i totes aquelles que se senten socialistes o que assumeixen el ric i plural llegat del socialisme català, a mantenir-se en favor de la celebració del referèndum i a sumar-se a aquesta crida’. ‘ Per coherència amb el paper clau del socialisme català en la construcció nacional de Catalunya […]. Per lleialtat a tots aquells homes i dones que ens han precedit i que han estat grans lluitadors per la justícia i per Catalunya. ‘
I fan la crida: ‘El socialisme català no pot faltar a l’actual cita per Catalunya. Ha d’acudir-hi i en primera posició. I ha de fer-ho des de posicions pròpies, amb l’exigència crítica de sempre, sense caure en seguidismes, siguin de dins o de fora de Catalunya. El PSC no pot faltar-hi. I la resta de forces catalanistes han de fer-ho possible, lluny de tacticismes interessats.’ I acaben dient: ‘Invitem tots els que es reconeguin en la nostra posició que no defalleixin, que se sumin a aquesta crida socialista en favor del referèndum. I que es disposin també a treballar, a mitjà termini, per la construcció d’una alternativa catalana d’esquerres, capaç de donar la resposta deguda a l’actual involució democràtica, econòmica i social, i de posar Catalunya a l’avançada de la lluita per la llibertat, la justícia i el progrés.’
