14.01.2014 - 18:04
La situació de Catalunya i el referèndum d’independència del 9 de novembre del 2014 han estat avui un dels temes de la reunió del partit liberal europeu al Parlament Europeu d’Estrasburg. L’eurodiputat de CiU, Ramon Tremosa, ha presentat davant de la cúpula de l’ALDE, el tercer partit de la Unió Europea, la pregunta del referèndum i els plans amb què treballa el Parlament de Catalunya per poder-lo celebrar.
La presentació ha comptat amb la presència del president del grup dels liberals a l’Eurocambra, el belga Guy Verhofstadt. Tremosa farà arribar als seus companys de partit europeu el memoràndum que la Generalitat ha enviat als 28 estats de la UE per exposar el cas català.
En la seva presentació, l’eurodiputat convergent ha remarcat que el moviment independentista està liderat per la societat civil, i no pels partits, i ha citat els articles sobre el tema que ha publicat, per exemple, el ‘Financial Times’. Tremosa ha recordat la manifestació de la Diada del 2012 i la via catalana del 2013, i ha assegurat que són el resultat ‘del fracàs dels intents dels catalans de reformar federalment Espanya’ i la seva conclusió que l’única via endavant és la independència.
Tremosa ha exposat la pregunta amb dos apartats que van pactar els partits catalans, i ha assegurat que representen la majoria de les sensibilitats del Parlament. ‘Amb aquestes dues preguntes donem l’oportunitat al govern espanyol de formular una proposta federal’, ha assegurat Tremosa, que ha especificat que la consulta també permet votar la independència.
‘És un tema de credibilitat’, ha dit Tremosa en referència a si es farà o no el referèndum. L’eurodiputat ha assegurat que tot i que Mariano Rajoy defensa que no hi haurà consulta a Catalunya, la majoria de la premsa internacional ‘la posa en l’agenda de les eleccions internacionals’, juntament amb l’escocesa.
Tremosa ha dit que el ‘pla A’ del govern català, fer un referèndum amb l’acord d’Espanya, s’intentarà en els propers mesos. Després, ha dit l’eurodiputat, hi ha l’opció de fer la consulta d’acord amb la legislació catalana i, si no, un ‘pla C’, que serien les eleccions plebiscitàries. Tremosa ha remarcat que aquest full de ruta ja el va deixar ‘molt clar’ el president Artur Mas quan va fer una conferència en el marc del ‘Friends of Europe’ de Brussel·les, fa un any i mig.
La qüestió catalana, la més ‘rellevant’ pels liberals el 2014
Tremosa ha valorat molt positivament l’exposició al grup parlamentari de la qüestió catalana, que ha assegurat que és la ‘més rellevant que tenen els partits liberals el 2014’. ‘Les comparacions amb Escòcia han sovintejat, han fet preguntes sobre què passaria amb la Unió Europea, amb l’euro, s’han denunciat les pressions d’Espanya’, ha explicat en declaracions a l’ACN després de la reunió.
L’eurodiputat català s’ha mostrat satisfet perquè se li han formulat ‘moltes preguntes’. ‘He estat més de mitja hora responent’, ha dit Tremosa, que ha assegurat que ha tornat a ‘sentir manifestacions pro-catalanes, si més no des del punt de vista de deixar que els catalans puguin decidir’. ‘L’interès hi és, i poder donar informació i respondre a preguntes és bàsic’, ha remarcat.
Per Tremosa, ‘la UE sempre ha donat respostes pragmàtiques als reptes imprevistos’ i farà el mateix en el cas que Catalunya s’independitzi de l’Estat espanyol. L’eurodiputat ha recordat que ‘hi ha eurodiputats i càrrecs del partit liberal que fa més d’un any que donen suport a la causa catalana’, i no creu que això canviï després de les europees del mes de maig, quan UPyD podria demanar entrar al grup parlamentari. ‘Són consistents, coherents amb el que han dit avui i el que anaven dient en els darrers mesos’, ha assenyalat Tremosa en referència als seus companys de partit. En l’últim congrés de la formació ALDE a Londres, per exemple, els representants dels partits liberals europeus van aprovar una esmena en surt del dret a decidir català.
El partit de l’ALDE al Parlament Europeu és la tercera força de la cambra. A nivell del continent, la formació integra Convergència i Unió, el PNB, els liberal demòcrates de Nick Clegg, al Regne Unit, o el partit del primer ministre d’Holanda, Mark Rutte, de l’eurocomissari finlandès Olli Rehn, o del secretari general de l’OTAN, Anders Fogh Rasmussen.
