10.01.2014 - 06:00
La independència de Catalunya és impossible, tant per al ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, com per a l’ex-president del govern espanyol Felipe González, com per l’editor José Manuel Lara. ‘La independència és impossible’, diuen, algun amb un to fins i tot amenaçador. Aquests discursos apocalíptics sobre el procés sobiranista són molt semblants als dels dirigents soviètics que, ara fa vint-i-quatre anys, es referien a la independència de Lituània. ‘La independència de Lituània és un impossible’, va dir Gorbatxov en una històrica visita a Vílnius.
Era l’11 de gener de 1990. Gorbatxov visitava la capital de Lituània, on fou rebut per tres-cents mil manifestants que volien un estat independent i que cridaven: ‘Llibertat, Lituània serà lliure.’ Setmanes abans el Partit Comunista Lituà havia decidit de separar-se del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).
Repassant les cròniques d’aquella visita als diaris de tot el món es pot comprovar la similitud dels arguments contra la independència exposats per Gorbatxov als dirigents lituans amb els avisos dels dirigents del govern espanyol adreçats a Catalunya avui. Una de les grans diferències entre allò que deia el president de l’URSS el gener del 1990 i el discurs de Margallo sobre el cas català és que Gorbatxov prometia als lituans ‘una autèntica federació’ i Margallo es va limitar a invocar el ‘pactisme català’ per resoldre el conflicte.
Però, això a banda, els arguments contraris a la independència que el dirigent soviètic exposava als lituans són sorprenentment semblants als del ministre espanyol. Es pot comprovar, per exemple, en la crònica que feia el New York Times de la visita de Gorbatxov. ‘El president Mikhaïl Gorbatxov ha implorat als lituans que romanguessin en la Unió Soviètica, i els ha avisats que la secessió portaria aquesta petita república a una calamitat econòmica i, a més, debilitaria la seguretat soviètica i faria perillar la seva posició i el seu programa’, comença dient el diari.
Després destaca que Gorbatxov ‘va intentar persuadir els lituans que els procediments relatius a una secessió serien costosos i gens fàcils, i que implicarien negociacions sobre la defensa, el comerç, les comunicacions i la possible compensació per les inversions federals […]. Gorbatxov va avisar que si algú reeixia a posar Moscou contra Lituània seria una tragèdia.’
I, segons que recollia el New York Times, s’adreçava així a un grup de manifestants que s’havien aplegat espontàniament prop d’on era ell: ‘Us penseu que això és tan fàcil? […] Durant cinquanta anys, hem estat units tant si ens ha agradat com si no.’ I afegia el cronista: ‘I va emfasitzar la importància dels ports i les comunicacions de la regió per a la defensa soviètica.’
Les amenaces i els avisos sobre una secessió continuaven: ‘El president soviètic repetia que amb la secessió Lituània perdria milers de milions de rubles dels subsidis que rep en forma de primeres matèries i de productes soviètics i que s’enfonsaria en la cruel competència del món exterior. Us donem la independència i us deixem que fixeu els preus mundials i us empantanegareu immediatament, va dir a la gentada que hi havia al carrer.’
La crònica del diari nord-americà acabava amb una anècdota: “La gent té el dret de decidir el seu futur”, va cridar un home al president soviètic mentre es barrejava amb la multitud després de la col·locació d’una ofrena floral al monument a Lenin. Gorbatxov es va girar cap a l’home i li va respondre: “Res no es decidirà sense vós. Ho decidirem tot tots junts.”
‘Demanar un impossible’
La notícia va tenir un tractament destacat també en la premsa espanyola. El diari ABC ho va destacar a la portada, i en la crònica de les pàgines interiors deia això: ‘Gorbatxov, que en la imatge apareix dialogant amb diversos dels lituans que se li van atansar, va afirmar que demanar la independència de Lituània era demanar un impossible, i va advocar per una federació soviètica diferent de l’actual, que convingués a cada nació que la integrés.’
‘Demanar allò que és impossible és perillós’
Gairebé vint-i-quatre anys després, en un context polític molt diferent i amb protagonistes també ben diferents, s’ha pogut sentir un argumentari contra un procés d’independència que té un dring semblant. El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, va participar en un col·loqui de Barcelona Tribuna a la capital catalana, en què va dir que la independència de Catalunya era impossible.
Fou una resposta a una intervenció de la presidenta d’Òmnium Cultural, Muriel Casals, que en el col·loqui mateix li havia demanat: ‘Per què no ens deixen votar? No seria la democràcia i escoltar la veu del poble català la millor sortida per a afrontar la situació actual?’ Margallo va respondre amb una fórmula clarament amenaçadora: ‘Demanar allò que és possible és sensat, demanar allò que probable és temerari, demanar allò que impossible és molt perillós.’
